L'EXPOSICIÓ



            L’EXPOSICIÓ

            -Els objectes parlen- Autors diversos-
            *
            7-10-14
            *

Els elements de l’exposició m’han parlat, és a dir, l’ull me’ls ha presentat així: l’excés de vernís o la disposició de la llum posen llàgrimes o salives fictícies als personatges i fan dubtar de les vertaderes intencions dels autors. Curiós, irònic. Caldria adequar les condicions.
            La mà de la protagonista del catàleg sembla un cranc que s’enfili pel tors delicat de la dona que no es gosa moure, enfarfegada de brodats, joies i filigranes. I el cranc o l’aranya van pujant, ¡ai!
            La fosca severitat ascètica d’una família que pinta i fa música alhora, contrasta amb la pícara alegria d’una duquessa que llegeix música també, però amb una lleugeresa goiesca.
            La detallada descripció de cada natura morta delata – no a l’exposició present – la falta d’imaginació de molts autors moderns, que no tenen el talent de saber posar títols i han d’escriure: “sense títol” (sense pare, pobrets).
            A “Vista/Olfacte”, de Jan Brueghel el Vell, s’entén que hi hagi un bon braser encès, amb tanta gent nua com s’hi mou.
            Espanta una mica pensar en com deuen ser de fresques les ostres, llagostes i peixos oferts a les taules de cuina.
            Sobta que a l’últim sopar disposessin d’un be de la mida d’un gat. Tants homes ferms i robustos... sort de la salsa que explica l’evangeli. Sí, on Judes va sucar el pa perquè no li arribava el tall.
            Tots disposen dels seus objectes, que descriuen la posició social dels retratats i que és la idea de l’exposició, ben muntada. En general, personatges opulents que ens miren dient: “ja voldríeu arribar-nos a la sola de la fina sabata de pell, ¿eh?”.
*
Del catàleg.

10 comentaris:

Maria Dolors Giral ha dit...

Les exposicions tenen una vessat de descoberta i una altra de frustració perquè gairebé mai, nosaltres haguéssim escollit les mateixes peces per il·lustrar l'argument buscat. Potser això ens passa més als imaginatius. Sempre, però una exposició dóna lloc a una reflexió. I això està bé.

Maria Dolors Giral ha dit...

Perquè no llegeixo el que he escrit abans d'enviar-ho? M'estalviaria enrabiades per les equivocacions de picat. No m'ho tinguis en compte, sóc precipitada.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Els objectes parlen, sí. En les pintures, sovint de l'ambient de l'època, del gust del pintor, de l'hora del dia per les llums que s'hi reflecteixen...

xavier pujol ha dit...

És possible que totes les obres d'art clàssic, intencionadament o no, amaguin alguna mitja veritat o alguna mentida sencera.

gloria abras pou ha dit...

Ben sovint la pintura ens porta més enllà del que és real.
Salut, Olga.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

La percepció de l'art rau en saber mirar i, sobre tot, saber veure.

Helena Bonals ha dit...

Jo sempre poso títol als poemes des que tu vas criticar els pintors que no ho fan!

...i escaig ha dit...

sí, i tant, és ben bé així;
espanta imaginar l'activitat a segons quins obradors
.

M. Roser ha dit...

No sóc massa d'anar a exposicions jo, m'han de cridar molt l'atenció perquè hi faci acte de presència...
Recordo l'última que vaig anar sobre pintors impressionistes, que és un estil que a mi m'encanta, però no en vaig gaudir, perquè hi havia tanta gent, que no podia veure la meitat dels quadres (una que és baixeta)i vaig sortir amb un bon mal de cap!
Petonets, Olga.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Vaig visitar l'exposició a Girona i va agradar -me. Va ser com aprendre a observar els detalls.