SILENCI DE SETEMBRE

SILENCI DE SETEMBRE
*
1.9.14
*
Primer dia de setembre, soledat i silenci a muntanya. Sempre he esperat setembre amb certa complaença i per motius variats. Però ara que els motius s’esvaeixen amb el temps, em fa por decantar-me a nostàlgies perquè el futur em remet al collage que he posat i que en certa manera em defineix: sempre esperant una conversa que no arriba. Una comunicació que no es produirà. Unes frases que no es diran.
            ¿Que no tens prou paraules, prou llibres, prou amics, Olga? És cert i seria la primera reflexió. No obstant, ara es fa el silenci a muntanya, han marxat els amics, han tancat les cases i fins i tot, temporalment, fa vacances el forn de les manyagues magdalenes i les confortants coques d’espinacs i tonyina. S’ha fet una quietud com abans de la gran ona i de les onades que la seguiran. Tinc el vent, el tic-tac del rellotge i els cants de les mallerengues i els abellerols. N’hi ha prou. La cobertura per a l’ordinador em fa ser una de les figures de la cua que s’espera per enraonar. Tampoc ho faran, ja.
            Però ha arribat setembre i hem collit algun bolet. Potser plourà, perquè en tot l’estiu només ha plogut un sol dia. S’apagaran les amoïnoses festes a ciutat que ens martiritzen les orelles i l’esperit. I llavors, finals de mes, deixaré aquest silenci relatiu i aniré a trobar el refugi d’hivern. Des d’allà tornaré a enyorar setembre.
            *
            Fent cua per enraonar. Collage d’OX


13 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ho expliques tan bé, això de les enyorances i del setembre, que em sembla que sóc jo que m'hi trobo.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El setembre, si es pot viure com ara tu el podràs viure, és un mes per a meditar. Salut per a l'ànima, no en dubtis, ja m'ho sabràs dir. Jo no podré viure'l així, m'afeixuguen problemes que tan de bo pogués resoldre.
Avui fa una llum de setembre preciosa.

Helena Bonals ha dit...

Mai no se'n tenen prou de paraules, de llibres, d'amics, tot i que només uns pocs t'omplen de veritat.

...i escaig ha dit...

El setembre és, per a mi, un mes fantàstic. Enguany hem d'esperar que també ho sigui per molta gent.
Jo voldria tenir aquesta conversa a muntanya o bé a la vora del mar, parlar de bolets i d'amistat i de llibres i de magdalenes i de tot allò que sigui susceptible de ser compartit
.

Eduard ha dit...

Sóc d'aquests que ahir van haver d'abandonar la residència d'estiu, amb recança i una mica de recel. Però amb engrescadors projectes pel davant, individuals, familiars, col·lectius... Setembre de 2014 ha de ser un gran mes per a tots plegats!
Només ens avancem. També hauràs de deixar aviat les alçades muntanyenques i aterrar vora mar. Que gaudeixis del temps que et queda allà dalt, en el silenci!

M. Roser ha dit...

M'agrada aquest setembre que pintes ple de silenci i soledat a muntanya, amb el cant de les mallerengues i els abellerols...Jo mi quedaria!!!
Bon vespre, Olga.

Júlia ha dit...

M'agrada el setembre ja que arriba quan començo a estar tipa d'estiu i al menys sembla que tot torna a la rutina i cada vegada valoro més la rutina

Anònim ha dit...

Les marmotes del Mont-blanc et saluden i t'envien gerds i nabius que recullen pels camins de la Vall d'Arly,plena de rovellons :-)

gloria abras pou ha dit...

Ha fet tan poc estiu que em sembla que setembre va començar ja fa tres mesos.
Canvien els colors del dia i pessiga dolçament un fred que no ofèn gens.
Però tu, Olga, ho expliques més bé que ningú. Escrius i m'arriba aroma de flors posades a assecar.

Montse ha dit...

Em sembla que el teu refugi d'estiu és tan engrescador com el teu refugi d'hivern! Tal com el descrius, fa ganes de ser-hi! Gaudeix, doncs, d'aquests dies de pau i silenci que t'esperen, abans de retornar al garbuig de la ciutat.

xavier pujol ha dit...

Hi ha el setembre que es percep físicament, com la manca de gent o les magdalenes i el setembre interior.
Les defineixes amb exactitud, i coincidim en les sensacions.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Caram, encara faràs que enyori l'estiu...

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Quan a final de setembre tornis a Tarragona t'emportaràs una part de l'assossec que has gaudit a Mont-ral, malgrat que a muntanya trobis a faltar una mica de comunicació telemàtica. I, tant a dalt com a baix, no cal trobar a faltar allò que no es té; és millor gaudir del que posseïm.