EL TEMPS, AQUESTA PARADOXA

EL TEMPS, AQUESTA PARADOXA
*
15-9-14
*
Ja ha passat però encara no arriba; petit punt de reflexió per aquests dies.
Ha passat el temps per a l’estimada amiga Montserrat Abelló, dona valenta, lluitadora, poeta sensible, amable i generosa, amb el somriure als llavis malgrat la seva vida de llargs temps difícils. Li dec anys d’amistat i unes traduccions dels meus poemes a l’anglès. Jo li havia presentat algun llibre a la Llibreria de La Rambla i també al Casino de Tarragona.
Hi ha una anècdota que diu molt de la seva generositat. Quan es va publicar el meu llibre “La Muralla” (Columna, sèrie Àuria, 1993), se celebrava un Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica a Tarragona. Amb converses amb l’Ajuntament, es va creure oportú obsequiar aquell llibre, que entrava de ple en el tema.  Montserrat Abelló es va oferir a traduir el llibre sense cobrar, i l’editorial publicaria a preu de cost. Doncs bé, el text va ser vetat per un regidor d’Unió perquè s’hi parlava de putes i canonges. Com a moltes ciutats europees, al voltant de les velles catedrals (amb canonges) existeixen les cases de putes, independent de la relació entre uns i altres. El llibre, tot i ser una gentilesa única i bella, va ser prohibit.  Digues, Montserrat, ¿qui arriba primer al cel, les putes o els canonges? Tu ara ja saps aquesta realitat que va certificar aquell profeta jove.
Encara que m’allargui una mica, us vull copiar aquest bell pensament d’André Gide, en el seu dietari: “ 23 octubre de 1927.  Sembla que, amb l’edat, un mateix hagi exagerat una mica les seves exigències, i se sorprengui de veure aquells més joves que es van deixar turmentar per ell. Les ones tornen a caure quan el vent deixa de bufar, tot l’oceà s’adorm per poder reflectir el cel. Saber desitjar l’inevitable: aquesta és tota la saviesa. Tota la saviesa del vell.”
Esplèndida la figura de l’oceà adormit per reflectir el cel. Mentre el temps arriba. Mentre el temps ens passa.
*

Collages d’OX. Sèrie ‘Tempus fugit’

10 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Bons collages i bones paraules. Olga, quin plaer saber de tu.

Eduard ha dit...

A la Montserrat Abelló sempre li estaré en deute per les seves traduccions de Sylvia Plath i Ane Sexton. Desconeixia que també t'havia traduït a tu.
Una pèrdua enorme. El temps va deixant les pèrdues pel camí, implacable. Que almenys ens puguem refugiar en les paraules escrites.

gloria abras pou ha dit...

Tots li devem molt a Montserrat Abelló des de la seva pròpia poesia fins a l'important acostament que ha fet de les poetes anglosaxones.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

També va traduir, gratis et amore!, sis poemes meus... Dona valenta, sí, i enèrgica.

M. Roser ha dit...

Preciós aquest pensament d'André Gide...
També vaig tenir l'honor de conèixer la Montserrat, ja fa molts anys, una gran poeta i millor persona...Ara dormirà en aquest cel reflectit per l'oceà!
Bona nit.

Helena Bonals ha dit...

Quina sort viure tants anys envoltada de poesia! La traducció que va fer de Maurice jo l'he llegit.

Galionar ha dit...

Quin privilegi, haver sabut omplir la seva vida amb tant d'art, amb tanta poesia, amb tanta generositat, deixant aquest gran record als qui encara no hem partit... Gràcies al seu treball, s'ha quedat per sempre entre nosaltres!

Calpurni ha dit...

El temps, eixa fera que mai podrem domar. Preciós l'homenatge a la gran Montserrat Abelló. Ben expressius els collages, Olga.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Es nota que a les dues us encanta la vostra feina. Li has fet un bon homenatge i, sobretot, sincer.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

No sé com podeu posar en qüestió les determinacions de certs canonges i regidors que pixen aigua beneita.
Fareu cap a les calderes del Pere Botero!