ENEMICS INTERIORS

ENEMICS INTERIORS
*
24-9-14
*
L’Institut Ramon Llull ha premiat els escriptors Núria Amat i Javier Cercas amb un viatge a Suècia, a la Fira del Llibre de Goteborg amb la finalitat de promoure a l’exterior els estudis de llengua i cultura catalanes en l’àmbit acadèmic. Diner públic.
Paraules de Núria Amat: “El separatisme és un virus mortal”
Paraules de Javier Cercas: “Estic preocupat pel dimoni del nacionalisme.”
Si aquests són els que promouen la nostra llengua, etc., tenim l’enemic molt ficat dins nostre, i el Llull no hauria de ser enterrat al Fossar de les Moreres.
*

Dibuix d’OX: “plou sobre el mar”

14 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ara em sap greu haver-lo llençat. Però durant anys vaig guardar un article on una monja deia que la gent que més l'havia maltractat era la gent que més havia afavorit.

Júlia ha dit...

Això és força habitual, per desgràcia, som un país estrany, potser a causa de circumstàncies diverses, per la Mercè sovint hi ha hagut problemes amb les convidades, per exemple, de gent com Elvira Lindo, per no parlar de quan es convidava amb gastos pagats a escriptors anglosaxons de moda efímera a passar una temporada per aquí.

I els de casa...

Júlia ha dit...

Potser no es tan sols cosa nostra, m'ha vingut al cap la magnífica biografia de Marañón sobre Tiberi, 'història d'un ressentiment' on es pot entrar a fons en com l'agraÏment es converteix en alguns casos de forma perversa en ressentiment venjatiu.

M. Roser ha dit...

Ja veig que no són pas els representants més adients de la nostra cultura, els diners públics haurien d'ajudar a fer país...
Bona nit, Olga.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Hi han autors que mosseguen la mà que els ha donat de menjar i, a sobre, reben reconeixements per part dels agredits.
Potser caldria fixar-se més en els autors que intentem fer país i deixar de banda els que el volen destruir.

Carme Rosanas ha dit...

Més enllà d'aquestes paraules, del virus mortal. La Núria Amat escriu bàsicament en castellà. Jo només li conec un sol llibre en català i és l'únic que he llegit. Premiat, això sí!!!

No, no sento pas que representi ni la nostra cultura ni la nostra llengua. En fi...

cantireta ha dit...

Vaig estar en una ponència amb los sinyors Laura Borràs i Àlex Susanna. Els vaig trobar pretenciosos i presumits. Lo Susanna va dir un disbarat sobre Tirant lo Blanc que no va rectificar.

Molt malament... crec que són maneres d'acostar-nos a la dreta visigòtica del país de més enllà de Fraga :-(

xavier pujol ha dit...

Amb aquests diners públics, aquests enemics interiors, també ho seran exterios.

Galionar ha dit...

Trist, molt trist tot plegat. No anem bé...

gloria abras pou ha dit...

Això és el món al revés.Normalment Amat escriu en castellà. Em desagrada molt però no per aquesta causa. Cercas sempre escriu en castellà i està molt molest en contra dels nacionalistes.
Quan penso que Ramon Llull va introduir el català a Europa penso que es posaria les mans al cap.
Olga, un petó.

Loreto Giralt Turón ha dit...

A mi en Cercas m'agrada molt, però tb penso que no és qui millor ens representa en aqts moments

Helena Bonals ha dit...

No ho sabia! Em fa tanta ràbia això com que Catalunya Caixa passi a ser BBVA.

eduel ha dit...

Sens dubte, el fet de saber-nos tan contemplats i analitzats ens fa incórrer en una injustícia de tracte de favor als que no es limiten a exposar les seves opinions, majoritàries o no, sinó que ho fan amb gest agre i to victimista i denuncien que estan sent marginats. Marginats just pels mitjans des d'on esbomben aquest presumpte tracte discriminador.

Teresa Duch ha dit...

Està bé no demonitzar als que pensen diferent, però premiats per l'Institut Ramon Llull... i ara en aquests moments... Potser que s'ho facin mirar els de l'Institut.