NO ENS HI VOLEN
*
30-7-13
*
Entre collage i collage la doneta es va entretenint a casa seva. Fa el dinaret, renta els plats, deixa de cantó un llibre premiat que no li fa el pes i s’assabenta per l’Associació de Crítics de la banalització creixent de la cultura (cosa que ja sabia). Al diari troba la notícia que el Papa, des del Brasil, on es retrata amb la vistosa  presidenta, veta de nou el sacerdoci femení. El Papa a qui prenen per modern, vull dir.
            No m’hauria fet capellana, però defenso qui s’hi vulgui ordenar, i en aquest sentit els anglicans passen la mà per la cara als catòlics. Però els mandataris catòlics rebutgen la dona perquè tornaria impurs els altars que toqués.
            Virgínia Woolf, a “Tres guinees”, ja se’n feia ressò: com que els homes són impurs, no poden mirar la dona amb els ulls nets. La dona, més pura, no mira els celebrants amb ulls de lascívia. I ells són els que castiguen en elles el seu propi pecat. El món a l’inrevés. Ja s’ho aniran fent. Les donetes ompliran missa i resaran el rosari. Altres passejarem pel bosc, retallarem papers i escriurem novel·la, cada vegada més lluny de la supèrbia i el menyspreu que demostren els qui necessiten l’adulació de les multituds per poder viure.
*
Postal collage d’OX


16 comentaris:

gloria abras pou ha dit...

Repasso entusiasmada els teus últims apunts. Jo també penso en la mort. Vull que siguem amigues ja que la porto programada d'ençà de la primera cél·lula. De vegades em moro en la vida i sense saber si tornaré.
Misteris.
I per a tu salutacions que venen de salut.

Júlia ha dit...

Em sorprèn que qualsevol cosa que diu aquest papa s'interpreti com una gran expressió de modernitat, però el que em sorprèn més és que mogui més gent que els Rolling Stone. Dones incloses.

Helena Bonals ha dit...

Amb l'alliberació de la dona se l'ha carregat de feina, paradoxalment. Potser és millor que no ens hi vulguin.

KRT ha dit...

Sí que us hi volen: per fer feines. Ja es va veure quan l'altre papa va venir a la Sagrada Família, que les monges només van servir per netejar. Però sorprèn que aquest papa, que es veu que diu que voldria canviar algunes coses, aquesta la deixi intocable al·legant que "Joan Pau II ja va deixar la qüestió definitivament tancada". Vaja, que hi ha coses que, com la Constitució, són sacrosantes. A diferència del que cantava Marina Rossell el 1980, ara hi ha dones presidentes de banc, policies, militars, jutges, ministres i presidentes de comunitats i de parlaments... Però ni capellanes ni bisbesses ni papesses, no fos cas! Que sou "l'esca del pecat", carai!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Hi ha coses que no estan disposats a negociar, encara que per mi ja s'ho faran

M. Roser ha dit...

A mi m'agrada tant passejar pel bosc!
Petonets , Olga.

Enric H. March ha dit...

Estic d'acord amb el que diu la Júlia. Tot i que el verb "sorprendre" sabem que és retòric.

Quan es formen ramats tan grans és que hi ha molta buidor.

Montse ha dit...

Jo tampoc no em faria capellana, pero no he entes mai unes quantes coses, de l'esglesia, a saber:

- per que els capellans no es poden casar o tenir parella? (Despres han de fer coses contra les quals despotriquen, o, encara pitjor, han d'acabar assetjant noiets)

- si la mare de Deu havia de ser exemple per a totes les dones, per que, per que? per que no va tenir el seu fill Com totes les altres? Eh?eh?eh? (Pregunta que vaig fer a un capella, quan jo tenia 10 anys)... Se'm va treure del damunt dient-me que reses cada dia 3 avemaries i em passaria la tonteria ( per que tres i no cinc o onze o mil?)

Ja paro, que m'estic passant,com sempre!

Nomes dir-te que en el teclat de l'ipod ( un ipod que no es meu) no trobo els accents! Aixi que m'hauras de perdonar l'ortografia!!

Que continuis gaudint del bosc!

Enric H. March ha dit...

Si us ve de gust (sóc llicenciat en Semítiques), us passo dues aportacions al paper de la dona dins i fora de l'Església a partir de les figures de Maria i de Maria Magdalena:

"La deshumanització de Maria": http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/04/la-deshumanitzacio-de-maria.html

"Fills de Déu": http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/04/fills-de-deu.html

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Hi va haver un temps en què les dones van manifestar-se per aconseguir el vot, van fer vagues per obtenir drets laborals, etc.
Respecte de l'Església institució -el poble Església som tots els qui som cristians batejats en l'Església Catòlica-, jo faria vaga... Vull dir: ser de l'Església -ningú no ens pot fer fora!- sinó no anar a les esglésies. De fet és el que moltes fem. Tard o d'hora caurà la poma i hauran de canviar les coses.

KRT ha dit...

Respecte al comentari d'Enric H. March, un novel·lista català, Francesc Puigpelat, va escriure fa uns anys 'La segona mort de Jesús de Natzaret', una obra molt fantasiosa, on el paper de la dona (Maria, Maria Magdalena...) en la vida de Jesús adquireix un paper preponderant; fins al punt que arriba a proclamar que el mateix Crist, el fill de Maria, va ser en realitat una noia, i fou per tant una dona la que va idear el cristianisme (una religió misògina, precisament per ocultar aquest fet constitucional, que en la societat misògina de l'època hauria fet fracassar el projecte ja d'entrada). Personalment, el llibre no em va acabar de convèncer, però aquesta idea (Crist era una dona) la vaig trobar molt interessant i suggeridora.

Enric H. March ha dit...

KRT, no conec la novel·la de Puigpelat. L'avantatge d'aquest temes és que permet fabular tant com es vulgui. En tot cas, és més que cert que en els seus orígens, abans que el cristianisme se separés definitivament del judaisme (segle II), el paper de les dones dins de la comunitat era gairebé igualitària. Però en el moment que l'Església s'instaura com a poder amb uns sacerdots controlant els creients, la dona sucumbeix a la tirania del mascle. Una tirania que se sustenta només en la força.

Júlia ha dit...

No crec que el tema sigui només religiós, la majoria de societats tenien a la dona en una segona categoria, les raons biològiques també compten, és clar que sempre hi ha algú que explica tot allò de les societats primitives matriarcals i la resta però, vaja, a la pràctica de poc van servir. Fins que no s'allibera dels parts constants la dona poca cosa pot fer, llevat de quatre benestants i encara.

Júlia ha dit...

Com cantava Maria Aurèlia Capmany, jo no vull ser capità general...

Júlia ha dit...

Per cert, els ramats grans es formen per molts motius, quan els motius ens abelleixen els trobem encertats i tot, som així. No hi ha cap qualitat que es pugui amidar per les audiències.

Júlia ha dit...

El Puigpelat és un rotllo, vaja,pel meu gust, això és una mica com allò del codi Da Vinci, esoterisme de consum.