ROSES NOCTURNES




*
He tornat a Mont-ral per un cap de setmana. El roser groc s’ha enfilat als vells pins, confiat, persistent, segur que els vents d’hivern no l’arrencaran del seu recer. Alhora, els pins acullen la floració fugaç com una garlanda de primavera per celebrar les festes secretes que nosaltres no veiem.

El roser silvestre ens ha rebut amb una floració contundent i una estesa de pètals a terra, com una catifa de Corpus. Neu blanca i sedosa, goig en la celebració deliciosa de merles i mallerengues, cantaires i xerraires. De nit, alguns trons llunyans i la pluja lleu ens fan sentir de gust al llit. Jardí salvatge, on els personatges nocturns ronden com si fossin al bosc i ningú, tret de mi, notarà el seu pas.
*
*
Fotos d'OX

6 comentaris:

miquel ha dit...

enyoro aquesta màgia que expliques tan bé, que vaig tenir fa molts anys i ja no tindré.

Olga Xirinacs ha dit...

Pere, jo ja l'enyoro per endavant quan penso el dia que no la tindré.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

El món pot anar millor o pitjor, però la natura continua el seu cicle, amb resultats espectaculars segons les estacions.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Per a qui té orelles i ulls atents, res no passa desapercebut i li és donat de copsar la bellesa secreta.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Tinc la sort de viure a 10 minuts, això sí, costeruts, de Collcerola. Quan puc agafo un llibre i me n'hi vaig...El matí, avans no surt el sol, ja em desperten les merles...una abraçada: Joan Josep

Montse ha dit...

Una vegada vaig anar a una conferència de Vicenç Villatoro. Va parlar de la importància que tenen els jardins en literatura. Teia raó. En la literatura i en la vida real. Al menys en la meva i, pel que veig, també a la teva, a la del Pere, a la dels teus altres lectors... jardins, fulles, flors, ocells... màgia pura.