*
Els bons lectors saben que no tinc per costum comentar llibres en aquest espai, tret d’algun de passada que serveixi per reforçar un text. Entre els companys i companyes blogaires ja hi ha excel·lents comentaristes. Però avui esmento amb simpatia el llibre acabat de publicar d’un bon amic amb moltes qualitats humanes i a qui em podria referir com a un veí de veïns. No és altre que Josep Gironès Descarrega, il·lustre fill de La Fatarella i blogaire empedreït. El seu llibre es diu” EL MAJOR TRESOR”, i l’ha publicat Editorial Escua.
La història comença amb la llaminadura literària de cert pergamí que, suposadament, conté les dades d’un tresor. Més que les vicissituds que els interessats passen buscant senyals i amagatalls, el llibre relata uns altres plans de profundes vivències emotives, amb fets ben documentats.
Una de les línies principals és la del dolorós silenci de les famílies a qui la guerra havia pres aquells que més estimaven. L’autor sap descriure aquell dol profund que es manté llargament, i alhora la compassió que es desperta i es demostra en les feines de cada dia.
El llibre té com a motiu principal la reconstrucció de la Capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia. El poble de La Fatarella, per al seu consol en la tragèdia recent, va recuperant a poc a poc i amb gran esforç a causa de la negra misèria de postguerra, aquell edifici que s’alçarà mirant un cel d’extenses perspectives. La guerra va sembrar rivalitats extremes i va comportar vida duríssima, sí, però sobretot, aquesta història d’un créixer ascendent i prometedor, explica l’ampla generositat d’un poble i el triomf de la llum que eixuga tots els dolors.
Èxit i felicitats, Josep.
*

3 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Felicito en Josep pel seu llibre, que llegirem. Les deixes de la guerra civil encara ens atenallen, tan gros va ser el daltabaix.

Elena ha dit...

Gràcies Olga per portar-nos aquesta ressenya, el cert és que invites a llegir el llibre.
Et deixaré una nota després de llegir-lo ja que no tinc les coordenades de l'autor.
Petonets

Agnès S. ha dit...

Tinc una amiga que és de la fatarella, li encantarà el llibre fins hi tot més que a mí, li faré saber desseguida. Gràcies!