RETAULE DE LES DAMES DE JUNY


*
3-5-10
*

Les dames de juny són l’al·licient de la carn descoberta, dels primers albercocs al sol, la promesa rotunda de fruita que clareja a penes la sang que ens donarà força quan la tastem. La pell de les dames de juny comença a daurar- sobre el carmí, es deixa penetrar per llevants i marinades. S’ajeuen i es tomben, es desvesteixen de roses i gases i saben que aquest és l’únic temps de la florida ostentosa dels prats i de la calma de pols de nacre a les platges infinites on s’ofereixen, àvides.

Les dames de juny són espiga que madura, rossa i lletosa encara, o valva marina que s’obre per nodrir-se del mar que flueix: l’assaborirem crua, palpitant, collida de terra o mar en una demorada evasió de l’instant per entrar a la falsa eternitat del moment. Jardins ocults, aigües adormides, nit amb els secrets que musicava Rameau en una melodia sense final que lliga records i generacions, ja que som fets de pols de la mateixa estrella.
*
*
Collage d'OX

3 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Bell retaule d'imatges fetes paraula! Un veritable poema en prosa.

Montse ha dit...

Quina felicitat, tenir el do d'escriure poesia!

Una abraçada des de l'Estartit

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Avui la composició gràfica és molt potent i agradosa; i les lletres poesia. Quins plaers que ens ofereixes!