EL RETRAT

*

1-4-11

*

Convocats pels diaris Avui i El Punt, 100 escriptors hem acudit a Barcelona avui, divendres, últim dia de març, a fer-nos retratar al Pati dels Tarongers. Un retrat de grup amb el president Artur Mas. Històric. Ple sol, salutacions, harmonia, primavera. Poques vegades el Pati dels Tarongers haurà lluït amb tanta concentració de cultura. ¡100 escriptors, 100! El Pati s’ensorra de tanta clarividència, premiada o no; lletra esmolada, lletra tendra, tots els matisos de la Gran Literatura.

Les trobades entre nosaltres són curioses: “Home, has vingut...”. “Caram, tu també ets aquí...” i exclamacions semblants. Pel que veig, tots hem volgut sortir a la foto, i responc a alguns col·legues: “És la petita vanitat que tots portem dins.” “O la gran”, m’ha recalcat un altre. Sigui com sigui, somriem i saludem la iniciativa, notable, que algú sàpiga i faci saber que els escriptors, qui més qui menys, existim. ¡Vull veure el retrat!

*

Collage d’OX sobre "Coktail Party", d'Antonio Saura

"¡A L'ÀFRICA, MINYONS...!"

*

31-3-11

*

El matador espanyol Antoñito das Mortes acomiada enfervorit l'exèrcit britànic-català que marxa a l'Àfrica a fer la guerra.

Fa poc dies aquest blog oferia l'antiga cançó catalana que fa:

"A l'Àfrica, minyons, a matar moros, a matar moros,

a l'Àfrica minyons, a matar moros amb canons.

Si canons no n'hi ha, escopetes, escopetes,

si canons no n'hi ha, escopetes bé n'hi haurà."

Algú va dir que no era políticament correcta, però es veu que sí, perquè les forces aliades marxen alegres cap al moro.

*

Collage d'OX

¡ AGGGHHH, NO HO VULL VEURE !

*

30-3-11

*

Sírius i Holofernes s’han hagut d’enfrontar amb l’eternitat més aviat per força: a tots ens arriba l’hora. Sírius, el més alt, és un artista plàstic dels que en diuen “lletgistes” perquè practiquen un art de sang i fetge, amb grans creus negres i figures torturades, amb la finalitat d'espantar la gent incauta. Els museus li compren pintures i les institucions li encarreguen murals, amb força diners pel mig. Però quan Sírius “el Gran”, lloat per tots els crítics, entra a l’eternitat, veu que encara és molt pitjor que tota la seva pintura. No ho vol mirar i es tapa els ulls, sabent que la seva obra mesquina mai es podrà comparar al gran art universal, encara més horripilant.

Holofernes, el més baixet, exerceix de crític literari en una revista excelsa. Amb el poder d’un deuet i animat per ràdios i televisions que el contracten, posa a parir la majoria de pobres autors i eleva a la categoria de consagrats intocables els que arriben acompanyats d’obsequis de preu per part d’editors omnipotents. Quan s’encara a l’eternitat, es queda en aquesta postura per sempre més. ¿Què ha vist, que tant l’esgarrifa? Doncs els pobres autorets, que comparteixen la taula del Senyor servida per àngels que, alhora, els fan massatges celestials i els eixuguen les parts amb les crítiques d’Holofernes.

*

Foto de National Geographic.

CONTEMPLANT L'ETERNITAT

*

29-3-11

*

Aquestes dues mòmies són inques. Com podrien ser mongols o kikuios. O d’Almeria o dels Pallaresos. Es diuen Peret i Mandinga i s’han quedat sense feina. Augmenten les llistes d’aturats del món. Peret és barber d’ofici, i contempla l’eternitat amb resignació carregada d’un avorriment manifest: ¿a qui pelarà, si ja tothom és calb? Ell, però, conserva una resta de cabell gràcies a les locions del seu invent i que ningú es volia creure que feien efecte; doncs sí que en feien, però ara vés a saber els clients on han anat a parar.

Mandinga és dentista. Mostra una excel·lent dentadura, amb la que convencia els futurs pacients perquè es deixessin fer. Però ara, de cara a l’eternitat, ja s’ha adonat que no podrà exercir mai més la professió. ¿Què mengen les mòmies? Vet aquí un misteri encara no desvetllat pels científics. Per la posició de les mandíbules, s’endevina que Mandinga té gana però que sols s’empassa aire.

Avui he assistit a un funeral. El sermó, el de sempre: la promesa del més enllà, de l’eternitat feliç. Peret i Mandinga ens demostren que el més enllà, l’eternitat, és un estat de paràlisi més aviat lletja i miserable. Peret s’adorm i Mandinga badalla.

* Fotografia de National Geographic.

TORNADA (rectificació)

*

29-3-11

*

Tota tu ets el perfil de la terra

que lluita contra el buit amb la paraula plena:

ets Botticelli en primavera, i Flora, i Tiziana.

Els avions han creuat els seus rastres

i ja brillen les llums dels vaixells.

Ets tu sola en la nit dels poetes.

*

Poema i dibuix d’OX.

TORNADA

*

29-3-11 * Tota tu ets el perfil de la terra que lluita contra el buit amb la paraula plena: ets Botticelli en primavera, i Flora, i Tiziana. Els avions han creuat els seus rastres i ja brillen les llums dels vaixells. Ets tu sola en la nit dels poetes. *

Poema i dibuix d’OX.

DISCRIMINACIONS - 2 -

*

27-3-11

*
Em truca un periodista de cultura per convidar-me a un acte a Barcelona. Molt bé. Breument li parlo del nou llibre de poemes. No convé omplir-los el cap amb derivacions laterals.
- Ah, és que no arribem a tot, i la poesia...-
El to de veu manifest fa entendre que, de poesia, ni consideració.
- Home, últimament heu dedicat pàgines senceres a dones poetes que viuen a Barcelona, i no pas d’una excel·lència manifesta. No deu ser la poesia, deuen ser les persones, doncs.
- ¿Quina editorial diu que li publica el llibre?
- X.
- És que les grans editorials conviden a dinars, obsequien...
- Home, això ja ho sé. Però el vertader periodista cultural –se’ns va morir Triadú, l’últim dels bons historiadors literaris –; el bon periodista contempla la qualitat del llibre, no la del regal. Bé, només era un comentari, perdona. Gràcies per haver-me trucat. Ja ens veurem allà.
::::::

Realment, és que la poesia... ecs. I les editorials petites, que s'ofeguin en una bassa de mocs, com deia aquell viatjant amic meu.

*
Tapís de Rubens, 1577-1640

Composició d'OX.