TOMBA DE MOISÈS


*
30 de juny / 1 de juliol 2010
*
L’Institut d’Expedicions Bíbliques mostra aquesta fotografia que ens revela, per fi, la tomba de Moisès, llargament buscada durant segles d’excavacions infructuoses. El nom del lloc no el precisa l’Institut per por de l’afluència de públic. Des d’aquest modest blog felicito els expedicionaris.

Sembla que un moviment de terres ha deixat al descobert aquesta sepultura entre roques, i el cos, com es pot comprovar a ull nu, es veu perfectament conservat.

Quan he vist aquesta fotografia, que correspon a una formació pètria pròpia de la regió, m’ha semblat, i que em perdonin els lectors, una enorme cagarada polifèmica (de Polifem, que era home gegantí d’un sol ull. El seu mateix nom ens ho indica: poli-fem).
*
Fotografia de l’Arxiu de l’Institut d’Expedicions Bíbliques.

*
29/30- juny-10
*
RETORN D’ESTIU A MONT-RAL
*
Aquest és el primer pebràs descobert a casa aquest mateix vespre de sant Pere. El bolet treu el cap i és el meu símil: també començo a treure el cap pel blog, a veure com anirà.

Tal com em pensava, instal·lar Internet a Mont-ral ha estat una odissea, com cada estiu. He hagut de fer un nou contracte amb Telefònica perquè el que m’havia instal·lat un tècnic no funcionava (¡¡). Això a banda, la lentitud per accedir a blogs i comentaris, correus i tot el que depèn d’Internet, requereix hores de paciència. Els residents fixos al poble es connecten per satèl·lit. Però sóc aquí amb vocació contemplativa i posaré a prova el meu humor, el bo.

Hem estat a Viladrau, a l’Hostal de La Glòria. La verdor exuberant , l’abundor d’aigua i la corpulència dels arbres ens ha admirat. A 820 metres, com aquí a Mont-ral, la diferència d’humitat és com de la nit al dia. Però aquesta ja és una altra història. Que sigueu feliços.
*
Foto Vicenç Roca.

NO ÉS UN ADÉU PER SEMPRE


*
dilluns 14-6-10
*
NO ÉS UN ADÉU PER SEMPRE
*
Aquest és el nostre besnét Roger, àlias Rubinstein, que continua la tradició familiar.

Ell us interpreta la cançó dels adéus per uns quants dies que serem fora, primer al Montseny i després a Mont-ral ja per tot l’estiu. Quan hagi aconseguit connectar tots els cables del meu ordinador a la caseta del poble, ja reprendré el blog, que deixo amb gran sentiment. Costarà connectar perquè l’ordinador és portàtil i tinc teclat extern, ratolí extern, usb, dos arxivadors... i sembla que prengui un cabàs d’espagueti. Allà la comunicació és lentíssima, però faig el que puc. La pobra escriptora no guanya per millores tècniques, i menys ara, que sóc pensionista consort congelada.

De manera que bon estiu a tothom. Sigueu feliços.
*
*
Foto Vicenç Roca

*
Els bons lectors saben que no tinc per costum comentar llibres en aquest espai, tret d’algun de passada que serveixi per reforçar un text. Entre els companys i companyes blogaires ja hi ha excel·lents comentaristes. Però avui esmento amb simpatia el llibre acabat de publicar d’un bon amic amb moltes qualitats humanes i a qui em podria referir com a un veí de veïns. No és altre que Josep Gironès Descarrega, il·lustre fill de La Fatarella i blogaire empedreït. El seu llibre es diu” EL MAJOR TRESOR”, i l’ha publicat Editorial Escua.
La història comença amb la llaminadura literària de cert pergamí que, suposadament, conté les dades d’un tresor. Més que les vicissituds que els interessats passen buscant senyals i amagatalls, el llibre relata uns altres plans de profundes vivències emotives, amb fets ben documentats.
Una de les línies principals és la del dolorós silenci de les famílies a qui la guerra havia pres aquells que més estimaven. L’autor sap descriure aquell dol profund que es manté llargament, i alhora la compassió que es desperta i es demostra en les feines de cada dia.
El llibre té com a motiu principal la reconstrucció de la Capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia. El poble de La Fatarella, per al seu consol en la tragèdia recent, va recuperant a poc a poc i amb gran esforç a causa de la negra misèria de postguerra, aquell edifici que s’alçarà mirant un cel d’extenses perspectives. La guerra va sembrar rivalitats extremes i va comportar vida duríssima, sí, però sobretot, aquesta història d’un créixer ascendent i prometedor, explica l’ampla generositat d’un poble i el triomf de la llum que eixuga tots els dolors.
Èxit i felicitats, Josep.
*

FUSIÓ FREDA (*)


*
Aquesta senyora, no sabem si cantant o poeta, puja a poc a poc les escales amb el propòsit de realitzar una fusió freda. No ha dit amb qui o amb què. Només se sap que de fusions n’hi ha de fredes i de calentes, i que en el procés la gent sol ser abduïda i es dilueix per sempre.
*
(*) Fusió freda: argot bancari.
*
*
Collage d’OX.

L'ASSASSÍ ISLAMISTA


*
Divendres, 11-6-10
*
“¡He matat el gran Satanàs! Al·là és gran”, cridava Murat Altun, de 26 anys. És l’assassí islamista pertanyent als grups que volen eliminar els cristians de Turquia, informen els diaris.

El bisbe italià Luigi Padovese, cap de l’Església catòlica a Turquia, va ser assassinat dijous passat a la localitat turca d’Iskenderun. Murat Altun era el seu xofer i, després d’haver degollat el bisbe, va pujar a un terrat per proclamar el seu fet gloriós als quatre vents i a la mitja lluna.

Ells no volen cristians. I quan dic ells, em refereixo a l’extrema intolerància demostrada pels islamistes d’arreu en contra dels cristians. Sempre. Llibres i diaris en van plens. Però aquí exigeixen mesquites. Sí, les exigeixen, com ens demostra la premsa diària. Se’ns imposen. Saben que no els degollarem i tiben la corda.
*
*
Collage d'OX sobre un fotomuntatge de Hanna Höch.

¿ DE QUIN ESTALVI PARLEU ?


*

dijous 10.6.10

*
ESTALVIEU ENERGIA, ens recomana la Generalitat.
Continuem a Ca l'Ample i no tothom se n’adona.
Generalitat, Ajuntaments, ONG’s, estalvieu energia i NO MALGASTEU ELS DINERS DELS POBRES en banderoles que no porten cap a res perquè ningú en fa cas i que, per tota Catalunya, significarien el pa de molts dies i per a molta gent. Aquest escrit no és demagògic. Les banderoles, sí. I si les pagués un espònsor, hi renuncieu i els diners els dediqueu igualment als necessitats. Sigueu enèrgics.
*
*
Foto OX.