5 – 4 – 24
LA
PRIMERA GINESTA (O L’ÚLTIMA)
Quan vaig a l’hospital, que és sovint, un moment o altre el dedico a observar el talús. És un ampli espai de terra elevat i extens que va dels darreres de l‘hospital fins a la carretera. S’hi fan tota mena de plantes silvestres. Amb la dilatada sequera que patim a Tarragona, tot el talús és de color més aviat marró. Hi ha una gran ginesta ara seca... ¿Seca?
De la meitat de l’arbust
i fins cosa d’un metre cap amunt en surt un sol brot ben verd. I del
brot, ramificades, vuit o deu flors busquen el sol. ¿Com deuen haver
sobreviscut en la soca mare?
Les saludo amb admiració per la persistència de la vida, però
no duia màquina per poder-les retratar.
Alguns artistes plàstics que han pintat les nostres terres
del sud constaten que aquí els arbres es veuen marronosos, com gairebé tot el
paisatge; o platejats si són oliveres. Però mai amb el verd fresc dels prats i
territoris més al nord. Hi ha el que hi ha i així vivim.
Aquest hospital Joan XXIII acabarà aviat unes obres
importants per poder atendre la gran demanda dels d’aquí i dels que arriben,
que són molts. Molts per al mateix personal. Que vol dir forçosament escatimar
atencions. Per això no s’entén que despatxin tants professionals d’un gran
hospital de Barcelona. ¿És que a la «capital» no hi ha immigració?
Com que som generosos i ens preocupem pels d’aquí i pels de
més enllà, trobem l’horror dels que es delecten a bombardejar hospitals com qui
elimina plagues de rates.
¿És que en alguns llocs del món, després de les grans
massacres, com en el talús eixut, sols
en quedaran deu o dotze flors de ginesta?
¿ O encara seran massa?
*****
Dibuix: Olga
13 comentaris:
El teu dibuix és molt més bell que no una fotografia! Aquesta "admiració per la persistència de la vida" jo també la tinc davant teu. Que serveix, com a model a imitar, per a la meva, de persistència, per a la de tots.
N'he fet un poema. Estava cercant un motiu per fer-ne algun!
A Manresa, amb les darreres pluges, tot està verd, però hi han plantes i arbres que no han resistit. Esperem que tor ni a ploure.
Cuidat. Una abraçada ben forta.
Envejecer no está al alcance de todo el mundo. Y aunque dicen que solo cuando se llega a determinada edad vivir es un negocio incierto, ¿acaso no lo es en cualquier momento?
¡Grande, Olga!
Chiloé
Quan voles d'Anglaterra a Catalunya veus aquest canvi gradual del verd, és un fenomen molt clar. I el nostre verd és molt maco, és absurd voler que s'assembli al dels altres!
Els nostres són colors terrosos, càlids, per veure verd has d'anar a muntanya, i encara. A Anglaterra només baixar de l'avió ja t'entra el verd pels ulls! Són contrades diferents, i vet aquí la meravella, Déu nos en guard del 'tot igual'! Abraçades
Tots els colors són macos i els nostres ens ho semblen més, perquè és la nostra terra. La natura és molt sàvia i a qualsevol indret pot néixer un brot...
I si no és molt demanar, si us plau que acabin les guerres, volem pau!!
Aferradetes, Olga.
Totes les vesprades, Olga, mire el teu bloc per a vore si has tornat a escriure, o si algú n'ha escrit algo, hui ha segut el dia, com qui anava abans a comprar el periòdic o s'esperava al seu amic de joventut, perquè sí, hem passat tu i yo, des de la xàrcia d'Internet un gran periode d'amistat i joventut.
Hui hi ha tantes coses que no es poden dir, que parlar públicament per la xàrcia d'Internet resulta agobiant, resulta inclús perillós, però sí, la guerra, a pesar de lo que diu el psicoanàlisis de l'amor, es vencerà ab l'amor.
L'amor al tot, fins a perdonar al nostre juge i al nostre bochí, que si volem morir en pau i, no ho dic per tu, que sé que encara et queden varis llustres, hem de perdonar.
Dir, perdona'ls senyor perquè no saben lo que fan, com va dir Jesucrist-Déu i, tirar cap avant, com qui no té molta interacció ab el mig i decidix anar a pegar una volteta al carrer, sempre et trobes ab algú, que a pesar de que no et salude, saps que el seu Inconscient et reconeix i t'ama.
Be, veig que vas molt millor i, no ho dubtes, si Déu vol esta serà la teua segona joventut, lliure de tot, lliure per a escriure i parlar lo que tu vullgues, hi ha molta gent que t'ama i que et protegix, aprofita-la.
Un fort abraç des d'ací, des del barri de Russafa de la ciutat de Valéncia.
Vicent Adsuara i Rollan
ÉS una meravella comprovar que les plantes, com nosaltres, s'esforcen en sobreviure, fins i tot en les situacions més adverses.
Olga, compatim la indignació per aquests crims tan monstruosos de bombardejar hospitals, escoles, cases, cues de persones que pidolen un bocí de pa...
Vivim uns moments molt tristos, la guerra al món és present en forces països.
Justament quan vàrem començar a refer-nos d'una pandèmia mundial, la de la Còvid 19, va començar la invasió russa d'Ucraïna. La humanitat no té remei i no aprèn res, som com el talús que descrius sen el teu post, l'única esperança que ens queda són aquests brots verds que encara lluiten per la vida.
Una forta abraçada de part meva, Olga.
M'agrada molt el teu dibuix, la teva pintura, millor dit.
Les plantes tenen una resistència incrïble, tot i així si la sequera persisiteix al final no quedarà res.
A vegades em sembla que l'espècie humana fa tantes coses malament que les que fa bé quasi no compten. Les guerres ens horroritzen i ens indignen, perquè són violència evident i durissima, però aquest acomiadament de metges també fa enfadar. Cada cop estem més mal atesos, en general, tots. Amb els anys hem anat a pitjor.
Una abraçada
No he pogut, Olga, deixar de passar per ta casa per a donar-te un poquet d'alegria i, mira que hi ha guerres, peró ab els que preguem i resem per Tot i per tots, lo roïn fora de nosatres i sobretot, ab bona fe, ho tenim clar, la pau arribarà.
I tu, Olga, tindràs els millors vint anys de la teua vida, escrivint, llegint, menjant, comunicant-te ab els amics i família, que sempre en queda.
Qué dir-te més? Que t'espaviles i prengues el camí i escrigues, tu tens un Univers personal a escriure i descriure que ya voldrien grans best-sellers.
Que ho passes molt be i que disfrutes, t'ho dic des de Valéncia, ab la tranquilitat de que yo seguixc parlant en la llengua valenciana i sinse problemes, hui precisament a un pakistanés.
Tot funciona, Olga, no desesperes, tin fe.
Un abraç des de Russafa, un dels barris emblemàtics de Valéncia.
Vicent Adsuara i Rollan
Publica un comentari a l'entrada