EL RITME DEL SILENCI


 

EL RITME DEL SILENCI

*

6-12-20

*

 Ahir em vaig adormir recordant l'himne "Ave Maris Stella", de Venantius Fortunatus a el s. IX, en llatí i gairebé fins al final: les frases anaven arribant a poc a poc, de no sé quin fons atàvic. Des del col·legi fins ara, és va quedar gravat d'alguna manera. A vegades en recordo de ben recargolats i em fan gràcia.

          Avui m'he llevat cantant "Tintarella di luna", de Bruno de Filippi, cosa que m'ha permès fer la feina amb una mica de ritme.

          Però ahir al vespre havia escoltat l'extraordinària Cesária Évora per primera vegada. No sé el nom d'una cançó que va fer remenar i envolar d'un racó del meu cervell la joventut groga i blava com ara un tel quan és pon el sol ... Ho vaig escriure febrilment, i allà és, al  dietari. A la terra de la memòria encara hi ha racons o països per descobrir. I la música té el poder d'evocar-los.

          Diuen que és dia de la Constitució. Fa sol i mestral. Estic sola. I encara hi estaré més, si això és possible, pensant que els dies de Nadal i altres festes és probable que TAMBÉ estigui sola.

          Nomes les meves humils postals m'acosten els amics, als que un dia vaig veure, o ens vam trucar, o teníem pensaments coincidents, i als que un dia a l'any m'agrada recordar. Tot ve d'un altre atavisme: Nadal Blanc, de d'Irving Berlin, en la versión eterna de Bing Crosby a "Les campanes de Santa Maria" (1945):

          "... I'm dreaming at the White Christmas / with every Christmas card I write ..."

          Sí, i demà passat serà la Puríssima. Fa poc vaig escriure que la senzillesa de Maria devia quedar esclafada a terra a causa de profecies primer, i després, de milers d'estudis, dogmes, discussions, inquisicions, vaticanismes, excomunions, trons, corones i coronacions, estendards, joies i mantells d'or i de seda ... I que els estudis diuen que com que su cos no va ser trobat, van creure que havia pujat al cel ajudat d'àngels ... "Marededéusenyor!", que deia en Higgins ( Magnum).

          Però tot això en silenci. Que sóc sola a casa CADA DIA de la setmana, i dino de cara a la paret, i ... prou.

                                        ===================

 Fotografia sobreposada: tarda al balcó.

 

13 comentaris:

Júlia ha dit...

Ens ha tocat viure uns dies estranys, de jove fins i tot les coses difícils semblen un repte, després tot pren una altra perspectiva. Per sort, avui, encara tenim la tecnologia, els telèfons, la comunicació no és tan difícil com en d'altres temps. I també ens queden els recursos tradicionals, la música, la lectura, l'escriptura... Pobres consols davant la situació i el pas del temps, ho admeto. En tot cas, una abraçada i que no deixis d'escriure.

Calpurni ha dit...

Mentre haja gent que et lliga al blog o les teus novel.les o la teua poesia mai estaràs sola.

Montserrat Comas ha dit...

Admirada Olga,
Entenc que et refereixes a la soletat de les persones però...
mentres tinguis tanta riquesa cultural sempre estarás acompanyada : cantar tantes cançons com saps, escoltar la música tant preciosa que ens comentes, escriure i llegir tant narrativa com poesia, fer postals, collages i altres manualitats, estar pendent de series o pel.lícules que a tú t'agraden, estar pendent dels e-mails... pensa que la situació excepcional que estem vivint passarà i podràs tornar a les teves sortides.

Llegir-te sempre és un plaer i per suposat un aprenentatge.
Una abraçada

M. Roser ha dit...

Diuen que per dormir , recordar cançons plàcides és un bon remei...
He rigut per sota el nas , quan t'he imaginat cantant Tintarella di Luna, mentre feinejaves...
Em sembla que som molts els que estarem sols aquests dies de Nadal, perquè si vaig a casa ma germana, serem tres bombolles i diuen que només se´n, poden barrejar dues...De totes maneres no és la primera vegada que celebro el Nadal sola a casa...I l'any Nou sempre!
Avui aquí feia vent i una bona fresqueta i jo m'he quedat a casa.
Aquests dies he fet una mini decoració he Nadal, però els llums no els encendré fins el dia de la Puríssima...
Petonets i bona nit, Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Per Nadal cada any ens reuniem sis Comunitats. Aquest any no ho podrem fer. Serem els cinc de Manresa. I veurem si podré anar per sant Esteve a casa dels nebots.
No pateixis, molts amb el nostre record serem a casa teva el dia de Nadal. Una abraçada.

xavier pujol ha dit...

Buscaré aquestes músiques que proposes Olga, per fer-nos companyia, en la distància, a través de les ones sonores.
I que malgrat tots els malgrats poguem passar unes Bones Festes.
Amb petons i abraçades virtuals

espai de contes ha dit...

Olga està molt bé que escoltis música. La música és poesia per l'ànima!
Aquest any amb la pandèmia tot és diferent, molta gent aquest Nadal també estarà sola degut a les mesures pel Còvid. És complicada la situació que vívim, però amb el temps també passarà...Tornarà la normalitat de poder anar pels carrers sense mantenir la distància social i ens podrem tornar a abraçar i fer petons.
Molts petons Olga, ja vindran temps millors!

.Chiloé ha dit...

Veo que quererla es poco, Olga Xirinacs, se la re-quiere.

Helena Bonals ha dit...

El doctor Argimon va dir dissabte que les persones grans, per salut mental i per dignitat, no han d'estar soles per Nadal. I les grans persones encara menys. La teva sinceritat és de persona sencera. I el que dius d'"un tel quan és pon el sol" és preciós.

Jo també tinc gravades al cap cançons que cantava a la coral de petita, que m'evoquen la felicitat que sentia, una joia que no he tornat a viure mai més. Una d'elles, l'Himne a l'alegria de Beethoven amb lletra de Schiller, traduïda i crec que millorada per Joan Maragall, que tens en aquest enllaç.

Helena Bonals ha dit...

"quan es pon", volia dir!

Carme Rosanas ha dit...

Quan estem sols, hem de mirar de fer-nos una mica de companyia, encara que sigui per les xarxes, o escrivint comentaris. Jo crec que cap persona que tingui família no hauria d'estar sola el dia de Nadal. Nosaltres estarem sols, però som dos. Els fills es reparteixen un any amb una família i un altre any amb l'altra. Nosaltres hem canviat el nostre nadal habitual que sempre el fèiem més nombrós, amb germanes i nebots, però els nuclis familiars serien molts, més de 5. I no pot ser... un nadal diferent, però esperem que el poguem viure en pau i amb pau interior, que no ens angoixi la situació que vivim i que si cal cantar, doncs cantem, nadales o el Tintarella di luna, que qui canta els seus mals espanta. Una abraçada molt forta, Olga!

sa lluna ha dit...

També estaré sola, vull dir que res canvia des de fa uns anys, amb covid o sense. Cert que tenim moltes coses per estar en contacte amb altres persones, però quan s'acaba l'any és una altra sensació... El meu remei? Passar aquests dies com si fossin dies normals, escoltant música o llegint, però potser que només sigui per a mi. De moment ens tens aquí, llegint-te i, en certa manera, acompanyant-te.
Aferradetes ben fortes.

Montse ha dit...


Per Nadal, tots els que estarem sols (encara que estiguem una mica acompanyats), a cantar!

Una abraçada ben forta, Olga!


https://www.youtube.com/watch?v=m1_g1lCHfvQ