COMPANYIA A MARIA


COMPANYIA A MARIA

Ja arribo, mareta,
ja sóc aquí amb tu,
em porto costura
i et faig companyia.
Ja vénen les dones,
bonica Maria,
cosim llençolets,
faixetes, gorrets,
Josepa, Isabel,
¿porteu didalets?
Que bé que s’està
a vora el foquet.
Maria, ¿vols aigua
i un ditet de mel?
Ja falten pocs dies,
¿dius que serà un nen?
Li faré un coixí
de llana toveta,
que rigui amb els àngels
que es fan la traveta.
***
OLGA
26-11-18
=========
Imatge: Museu Nacional d'Art de Catalunya.

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Un poema de Nadal amb molta tendresa. No hi ha millor manera d'apropar-nos al Nadal, que aquesta: la tendresa.

Gràcies, Olga!

xavier pujol ha dit...

Olga, tu que a més de poeta ets música, li podries fer una musiqueta per fer-ne una nadala.

Galionar ha dit...

Una de les (poques) maneres d'apropar-se al Nadal és amb els ulls de la innocència, amb la mirada tendra dels infants. Aquest deliciós poema m'ha retornat als temps de la il·lusió per les Festes. Gràcies, Olga!

Joan Josep Tamburini ha dit...

Com diu la meva amiga Montserrat, la innocència és la forma d'apropar-se al Nadal. Aquesta festa que hem transformat en pur consum. Bé. Tenim l'Advent per a reflexionar-hi. Una abraçada.

novesflors ha dit...

Quante tendresa. Una delícia de poema.

M. Roser ha dit...

Quanta tendresa hi ha en aquest poema! M'imagino la imatge que tan bellament ens exposes i tot s'omple de dolcesa amorosa...
Petonets de bona nit, Olga.

marta vila lisara ha dit...

Un poema de Nadal molt dolç! Com es nota que ja s'apropen les Festes de Nadalenques.

Helena Bonals ha dit...

Aquests àngels "que es fan la traveta" no són gaire angelicals... hi ha força sentit de l'humor en aquest poema, això també fa Nadal!

Elfreelang ha dit...

fins i tot els àngels fan la traveta perquè no deixen de ser infants entremaliats un poema preciós i tendríssim molt escaient !

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Quina Nadala més bella, neta, tendra... Només una ànima bella, neta i tendra la pot escriure!