MERCÈ CANTA AMB ELS ÀNGELS

MERCÈ CANTA AMB ELS ÀNGELS

Mercè estimada,
tu i jo hem cantat moltes cançons
perquè ets bona mestra, i fidel,
i somrius a la vida, vella o nova.
Ara els àngels cantaran amb tu
i seran bons deixebles, ja ho veuràs.
Jo també les vull aprendre,
les cançons noves que et diran,
i et demano que m’esperis,
que pujaré aviat i et voldré veure,
i juntes en la bellesa infinita,
tornarem a cantar.
*
Olga Xirinacs
2-8-18
*
Ha mort una bona amiga: Mercè Boleda, Carmelita Vedruna. Va morir ahir a la tarda. El primer pensament quan mor algú estimat i el plorem és: ja no ens podrem dir això, allò, compartir la vida que passa. No, ja no podrem. Mai més. Aquest any faria els 90 i la seva lucidesa era admirable. Bona consellera, a més.
            Ella era professora de música, tocava el piano amb virtuosisme i tenia una bella veu. Havíem cantat algunes peces, ella i jo. La música ens compassava les paraules.
            Aquesta tarda, al funeral, li diré el poema que li vaig portar pocs dies abans de morir, en el comiat. Em diuen que encara el llegia a les germanes. El llegiré a l’església. Serà l’última conversa.
                                                                  *

10 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

És el millor poema que podia tenir en uns moments així.

cantireta ha dit...

Em sap greu, padrina. Llegir poemes en moments així va bé a tothom.

Molts petons. T'estimo.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Ahir, una germana Vedruna de Manresa, la Maria Trullols, hem va comunicar aquesta mort. No sabia de la vostra amistat. Darrerament vaig reben noticies de defuncions. El pare de dos professors del cole, el pare Tresserra a Berga amb 101 anys... Ens sap greu anar perdent amics, però ens queda l'esperança de que no se'n van del tot i de que un dia ens reunirem. Una abraçada.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Al cel ara hi ha una estrella més, tu en veuràs la seva llum personal en el teu cor. Abraçades

... i escaig ha dit...

Tot ho portem escrit a la cara,
és bo veure a la fotografia el vostre somriure a la vida
Vol dir moltes coses
.

Carme Rosanas ha dit...

Doncs serà un àngel més que podrà ensenyar-los moltes cançons. El teu poema és preciós. Ens sembla que també sigui amiga nostra. Gràcies per la sensibilitat i la bellesa i la poesia. Em sap greu una altra pèrdua, estimada Olga! Una abraçada.

M. Roser ha dit...

Em sap molt de greu que la teva amiga hagi deixat aquest món, segur que l'ha canviat per un altre molt més bonic, on podrà cantar amb els àngels com dius tu i potser avui mirarà les llàgrimes de Sant Llorenç asseguda en una estrella...
Preciós el poema i segur que el seu comiat, serà entranyable!
Bona nit, Olga.

Teresa Duch ha dit...

Olga, quant de temps! Sento la mort de la teva amiga. Conec bastant les germanes Vedrunes, de quan treballava i diria que la coneixia. Crec que la Mercè estarà contenta amb el poema que li has dedicat.
Una abraçada!

espai de contes ha dit...

Un poema molt emotiu per una bona amiga. Una forta abraçada de part meva!

xavier pujol ha dit...

Olga, l'amistat que sents envers la Mercè, l'acompanyarà en el camí envers la música infinita.