MALALTES D'AMOR



MALALTES D’AMOR
*
5-5-18
*
Primer va ser Sulamita, la dona decidida, forta, enamorada, la que expressava els seus sentiments, l’única, diuen els estudiosos, entre les altres dones de la Bíblia. La dona estava sotmesa a l’home, gairebé era invisible, dona només reproductora. Sulamita no: ella decideix, va i ve i conta els seus amors amb tota llibertat.
            Hi ha un moment que invoca les seves donzelles per demanar: “Retorneu-me amb panses, sosteniu-me amb pomes: estic malalta d’amor. Té l’esquerra sota el meu cap i amb la dreta m’abraça.” Durant una absència de l’estimat les convoca de nou: “Jo us conjuro, filles de Jerusalem, si trobeu el meu estimat, ¿què li contareu? Digueu-li que estic malalta d’amor”.
            Prenc la il·lustració d’un bell llibre del 1934 que hi ha a casa i que es diu “Estampas Bíblicas”, molt consultat per mi en la infantesa, per les seves precioses làmines amb terribles batalles, serps, diluvi, foc, sacrificis... Aquest gravat és de L. Obermann.
            *
            Una altra malalta d’amor és la que figura a la preciosa pintura de Jan Steen (Leiden 1626-1679), un dels meus admirats holandesos del XVII. Un metge amatent pren el pols a la noia que, asseguda, reposa el cap en un coixí flonjo. L’enamorada fa un posat tristoi, va ricament vestida amb seda i vellut i disposa d’una cambra ampla i còmoda. El metge li donarà algun consell, potser una estona de conversa, però sap que el mal no té remei. Aquí no sabem si l’estimat és lluny, potser en algun viatge comercial mar enllà, però sí que observem que la pena és llarga.
            Tant si l’enamorat és present com si no, comprovem que qui estima, més que qui és estimat, sovint pateix mal d’amor.
                                                               *
           

12 comentaris:

Júlia ha dit...

De fet, hi ha morts a causa de l'amor, o del desamor, tot i que avui en farien diagnòstics més 'especialitzats'.

Precioses imatges, totes dues.

Bon cap de setmana, una abraçada!!!

xavier pujol ha dit...

Qui no s'ha posat alguna vegada malalta d'amor? També els homes hem patit alguna volta aquesta malura.
Per sort, sovint té remei. Una carícia, un petó o fins i tot un bell record de la persona estimada ens pot guarir.

Carme Rosanas ha dit...

Un record molt bonic per les malaltes (i malalts) d'amor. Tothom s'hi pot trobar en un moment o altre.

M. Roser ha dit...

Aquesta és una malaltia de l'ànima i per guarir-se necessita de tot l'amor de l'estimat/da, que es manifesti amb molta tendresa! La segona foto m'encanta. Ella fa aquest posat de decandida...
Bona nit, Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Avui es banalitza l'amor i a qualsevol cosa se li diu amor. Crec que les dones sou molt més profundes en l'amor. Els homes confonem fàcilment l'amor amb l'atracció. Una abraçada.

Elfreelang ha dit...

dolça malaltia la d'estar malalt o malalta d'amor ....ara preval la cançó de l¡odi que no ho és, l'amor hauria de sortir victoriós sempre!

Helena Bonals ha dit...

A mi m'agrada el que diu sobre qui estima Thomas Mann inspirant-se en Plutarc a La mort a venècia. No ho dic per no fer spoiler. També m'agrada el que diu a Tonio Kröger, que el fet que t'estimin només afecta la teva vanitat.

Galionar ha dit...

Sembla que està científicament comprovat que, en l'enamorament intens, el nostre cos respon amb uns símptomes molt semblants a la depressió. I aquesta darrera sí que mata, i tant! Així doncs, els mals d'amor són força més verídics del que potser alguns volen pensar...

novesflors ha dit...

M'has fet pensar si Maria Magdalena estaria malalta d'amor...

Júlia ha dit...

Aquest any tornem a fer una crida per felicitar l'aniversari a l'escriptora des de les xarxes socials, per si us hi voleu afegir:

http://lapanxadelbou.blogspot.com.es/2018/05/aniversari-de-lescriptora-olga-xirinacs.html

Salvador Macip ha dit...

Aprofito per felicitar-te l'aniversari. Per molts anys, Olga!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El meu llibre La crisàlide tenia com a primer títol, que vaig desestimar, Morir d'amor.
Puc donar testimoni del mal d'amor, per poc no hi deixo la pell.