PRIMERA LLUM

PRIMERA LLUM
*
6-11-17
*
Veure la primera llum és néixer a algun moment nou. Pot ser repetit, pot ser minúscul,
pot resultar grandiós, però mai no serà igual. Sempre, alguna cosa dins nostre haurà canviat, com canvia l’aigua del riu que baixa de la muntanya.
Un dia em vaig fixar en aquesta primera llum del retrat, un rectangle sense importància aparent, però que en aquell moment va ser nova.
Països enllà, sota un cel sever i una llum grisa, també s’ha produït una escletxa de claror inèdita. Una petita resplendor que, quan creixi la volta del dia, pot ser que porti esperança.
*

17 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Només cal veure com s'ho han pres. La fugida de Puigdemont precisament a Bèlgica els ha fet molt de mal. I els en continuarà fent!

matilde nuri i espona ha dit...

tenim ben alts els nivells d'esperança
i els ulls mirant el futur
.

Montse ha dit...

Prefereixo pensar en l'escletxa, per petita que sigui, abans que deixar anar tot el que em passa pel cap, on la llum hi té ben poc espai.

xavier pujol ha dit...

He estat content que no detinguessin el nostre president. Després he pensat: estic content de que els jutges no hagin detingut qui no es mereix ser detingut? Tan mal acostumats estem de tenir els jutges sempre en contra?
L'escletxa de llum farà brillar la justícia Olga. La foscor de la meseta per desgràcia seguirà uns quants anys... dècades potser.

M. Roser ha dit...

Aquesta escletxa s'anirà engrandint i un doll de llum , ens arribarà i ens donarà una mica d'esperança, d'un futur més lliure!!!
Bona nit, Olga.

Carme Rosanas ha dit...

Esperem aquesta llum amb confiança... benvinguda la llum del nord.

Joan Josep Tamburini ha dit...

L'esperança no s'ha de perdre mai. Sempre hi ha aquella petita llum que ens anima. No dubtis que, encara que costi molt, ens en sortirem. Una abraçada.

gloria abras pou ha dit...

Encara que la llum sigui com l'humil i necessària llum d'un pilot que, en la foscor, ens assenyala on tenim el mòbil, la ràdio, la connexió amb l'espai. L'esperança?

Alfonso Robles Motos ha dit...

Contínuament ens cal néixer a un moment nou. Això ens fa anar canviant la nostra persona per progressar, per ser millors. Mai deixem de pensar que demà hi haurà una nova alba plena de llum i il·lusió.

miquel ha dit...

I tu creus que aquesta llum, aquesta escletxa de claror, s'estendrà fins aquí? Em miro el temps i veig freds d'hivern -un raig de sol que de tant en tant ens escalfa- , no sé si llarg o curt.

Júlia ha dit...

Hi ha gent amant de les postes de sol, a les quals no nego bellesa, però a mi m'agraden més les sortides, potser perquè no sóc gens noctàmbula. Fa anys vaig sentir un vailet recitar un poema molt bonic, que començava 'un raig de llum somorta truca mandrós a la barrada porta...', sento no recordar l'autor.

Esperem que la primera llum esdevingui un dia lluminós, o, en tot cas, de pluja amable.

Oliva ha dit...

EN LAS PRIMERES LLUMS,SEMPRE S' ENTREVEUEN ESCLETXES...
EN LAS PRIMERES LLUMS,SEMPRE S'ENTREVEU EL SOL...

Galionar ha dit...

A mi em sembla que les nuvolades juguen a favor nostre, Olga; tant ens volen fer posar "de cara al sol", que elles li priven la visibilitat expressament per impedir-ho...
Una abraçada, poeta!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Fa falta molta llum enmig de tates tenebres, de la mateixa forma que caldria intel·ligència per superar tanta estultícia.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La llum, el sol, és font de vida i d'esperança. La mantenim tossudament. Sí, perquè la llum també és voluntat de llum.

Elfreelang ha dit...

guaitem la llum per minsa que sigui i que ens guii pels camins plens de mines amb la confiança de qui té la raó dels arguments

Montse ha dit...

Avui, només la llum (i els taquígrafs) ens porten una escletxa d'espernça!