DIES DURS


DIES DURS
*
14-11-17
*
Dies durs de novembre,
d’espines i amenaces,
de presons, d’ignomínia,
d’odis i de venjances.

Encara trobo roses
als jardins estimats,
que us ofereixo, amics,
mentre anem esperant
una llum victoriosa.
*
Olga Xirinacs



18 comentaris:

espai de contes ha dit...

Un poema molt bonic.

espai de contes ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme Rosanas ha dit...

Gràcies per les roses, Olga.

M'ha vingut al cap aquell títol de M. de Pedrolo "Si són roses floriran"
Les teves hi són sense cap dubte. Les col·lectives, encara està per veure. Si són roses floriran... crec que hem plantat bones llavors.

Júlia ha dit...

Preciós poema

Calpurni ha dit...

Gràcies per les roses, Olga. Llevarem les espines i gaudirem de la seua flaire.
Salut i poesia!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La bellesa de les roses amb espines: són la defensa de la seva bellesa.

novesflors ha dit...

Les roses amb espines són les més oloroses, les més autèntiques. I ja sabem que punxen, cal olorar-les sense collir-les, com les teues, duren més i ens acompanyen millor amb la seua aroma.

Galionar ha dit...

Amb les teves roses, Olga, els temps difícils ho són menys; amb elles els amoroseixes. I amb els versos també.
Gràcies, poeta!

xavier pujol ha dit...

Acceptem que a les tiges de les roses hi hagi espines. El que no volem són els filferros espinosos de les presons.
Un poema mentre esperem Olga. Gràcies per la teva poesia, és necessària.

Unknown ha dit...

i allò d'una rosa és una rosa és una rosa...
Fa falta llum que ens il·lumini i no ens enlluerni.

Joan Josep Tamburini ha dit...

És la vida. Les roses tenen espines. Si pensem que podem aconseguir les coses sense dificultats, sense passar moments difícils, estem equivocats.
Són dies plens d'espines...però les roses també són aquí.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Tard o d'hora l'oli sempre sura per sobre l'aigua, igual com la veritat destaca per damunt de la ignomínia.

M. Roser ha dit...

Gràcies pel regal, Olga...Malgrat tot, sempre floriran les roses!!!
Du el poeta cubà José Angel Buesa:
No pienses que la rosas
se afean con espina,
piensa que las espinas
se embellecen con rosas!
Bon nit, Olga

Anònim ha dit...

Una reflexió, treta fa 20 anys de no sé quin llibre d'autoajuda, que em vaig apuntar i que intento recordar quan les coses es tornen massa negatives: "Podria queixar-me de que els rosals tenen espines o agrair que alguns arbustos espinosos tinguin roses".
Una forta abraçada, Olga.
Jacqueline

Teresa Duch ha dit...

Mai la tardor havia estat tan dura, oi Olga? Sort d'algunes roses esporàdiques que ens recorden que la primavera tornarà.
Has anat a Vallbona i no me n'has dit res??? Dona, que jo ho sé tot sobre Vallbona!

edurnebeltz ha dit...

Aquesta foto tan bonica, de la rosa groga,avui m'ha inspirat a dibuixar-la a una pedra que he trobat a la platja.

Helena Bonals ha dit...

Deia la Rosa Cabré a la carrera que la vida és una roca de duresa envoltada de vels de felicitat, com aquesta rosa groga.

Montse ha dit...

Té raó, la Jacqueline... alguns arbustos espinosos tenen roses!