LLEGIR I
ESCRIURE
*
3-1-17
*
Llegir és un
gran plaer a l’abast de tothom, però no tothom sap o vol obtenir aquest plaer
que és la lectura.
Molts pintors estimats han creat
obres delicioses on la humanitat més remota llegeix o escriu. Ja ho feien a les
coves sobre roca, més endavant sobre argila, cera, papir, pergamí, paper,
pantalla... Recordo amables figures flamenques amb marededeús sostenint llibres;
o com la Magdalena de Van der Weyden, Rogier de la Pasture, li deien (flamenc-1399-1464).
Però sobretot santa Bàrbara, de Robert Campin (flamenc-1375-1444), una imatge
que no em cansaria de contemplar, ella llegint en un banc encoixinat d’esquena
a la llar de foc, i una finestra vidriera que deixa veure un paisatge en
llunyania: comoditat, plaer, serenitat, bellesa.
Escriure: com a cadascú li vingui de
gust. La llauna de galetes Plaja, gastada pels anys, guarda a casa petites
notes amb poemets a llapis o en tinta que s’escrivien els meus pares; sempre
poemets d’amor, en fulls ben doblegats, i així fins a la mort d’ella. És la
meva herència secreta.
Escriure, escriure. Tant si s’ha de
publicar com si no. Expressar el nostre interior o explicar el nostre entorn. Literatura
minimalista com les petites pàgines doblegades amb missatge. O grans
documentacions que ens facin anar pel món desconegut. A taula, el dia primer d’any
es va parlar de les ones gravitatòries amb una certa ironia: tot se’n
desconeix, però hi són, com els fantasmes.
No vull anar tan lluny. Em quedo a
la casa acollidora de Carl Larsson, on les dones llegeixen i escriuen i vull
pensar que fan una vida feliç.
*
Aquarel·les de Carl Larsson
19 comentaris:
No sabeu la sort que teniu els que sabeu escriure tot allò que us passa pel cap...
Molt boniques les aquarel·les de Larsson. M'encanten les escenes domèstiques, llegint, escrivint o feinejant, com les de Lluïsa Vidal.
Sí, es desconeix tot i el que sura es la vanitat i la supèrbia.
Però anem al gra, el més important, per damunt de ciències i de fes són els poemes de tos pares, m'han emocionat, de veres i pense que amb les teues paraules has fet que jo els coneguera, parle amb ells i mitjançant el seu gran amor per tu escolten les meues pregàries per la teua protecció, Olga, això és la realitat.
Vicent Adsuara i Rollan
Són precioses les il·lustracions, Olga; quin escalf transmeten! Em sembla un bon post per esperonar-nos a llegir i escriure durant aquest any que just comença. Amb tot, em sembla que els que ens retrobem pels blogs fa temps que hi hem trobat el gust...
Bon any, Olga, i una abraçada gran!
Llegir i rellegir. Escriure i reescriure. Contemplar les pintures i remirar-les.
Una bona manera de començar l'any, i a poder ser, seguir-ho fent fins el final.
Bon 2017 Olga.
Bon 2o17, Olga.
Amb les millors herències.
Llegir i escriure dos plaers imprescindibles. No podria viure sense ells...
Quina herència secreta més bonica que tens! Un tresor sentimental i emocional!
Has triat unes imatges precioses, que fan venir ganes de mirar i de llegir i d'escriure.
Fa anys la meva filla em va portar d'un viatget una col·lecció de postals amb imatges de Larsson, fins aleshores no sabia qui era, malauradament aquí les imatges tendres i intimistes han estat mal vistes per algunes elits artístiques fins fa quatre dies, tot, però, acaba per canviar.
Llegir i escriure...Dos petits( o grans ) plaers, per a qui en sàpiga gaudir...De totes maneres penso que llegir està més a l'abast de tothom, només cal curiositat, un lloc còmode un bon llibre( a gust del consumidor ) i que el silenci ens acompanyi. Per escriure penso que a més de ser observador s'han de tenir aptituds per saber comunicar tot el què hem interioritzat!!! Aquestes boniques il·lustracions, donen fer del plaer de la lectura!!!
Bona nit, Olga.
Sovint el llegir porta a l'escriure. Admiració per allò llegit fa que vulguem seguir aquell camí, això sí, cadascú amb la seva veu. Perquè l'escriptura sovint és una veu.
Que dibuixos més bonics, la suau delicadesa de les seves línies i la calidesa que ens transmeten els seus colors, ens fan sentir tendresa afectiva.
Llegir i escriure, no es pot escriure sense ser un gran lector i moltes vegades la lectura et condueix suaument cap a l'escriptura, van tan unides que fins i tot a vegades es confonen en un mateix punt.
Bon any Olga.
Certament la lectura i l'escriptura si no són equivalents de la felicitat si ens fan la vida més agradable, són les vitamines de l'esperit. Molt bon any, Olga! Una abraçada!
Tens una herència preciosa i tu has seguit la tradició ben augmentada.
A l'assignatura d'Història de l'art quan feia disseny ens deien que una persona llegint és la imatge de la dignitat, si no recordo malament. Però en dos quadres de costat, la cadira de Van Gogh i la de Gauguin a Arles, la de Van Gogh es considerava superior a l'altra per la seva senzillesa i per la seva llum de dia. La de Gauguin contenia dos llibres i una espelma.
Preciós, Olga!
Llegir i escriure és un plaer opcional al qual no volem, o no podrem, renunciar tampoc durant l'any 2017 que ara comença.
Feliç any, doncs, a tota persona lectora, a tota persona escriptora.
I, de manera molt especial, per a tu.
Escriure ajuda a reflexionar, i més quan intentem seguir un bon mestratge.
M'agrada llegir, m'agrada escriure. Però... recordes allò de "llegir, escriure i les quatre operacions?"
Doncs no saps el que donaria per ser intel·ligent en matemàtiques!!! Sempre m'havien costat, i em continuen costant.
Però no vull tornar al passat: ara hi ha calculadores i ordinadors que m'ho fan tot! En canvi, per llegir, encara hi he de posar voluntat i per escriure, més!
Les imatges que has compartit amb nosaltres, precioses!
La dita "que el llegir no et faci perdre l'escriptura" és encertada perquè a vegades sembla que només poden escriure els literats. Tots podem escriure pel plaer de fer-ho i, com bé dius, no cal que sigui publicat.
Molta veritat. Es diu, el saber no ocupa lloc, peró escriure es més dificil per comunicar i sapiguer expresar-lo. Com voste sempre m' ha dit. Fins aviat. Molta sort i bon any Nou 2017.
Publica un comentari a l'entrada