EL PERE SENSE POR A LA PINEDA



EL PERE SENSE POR A LA PINEDA
            *
           15-1-17
            *



         EL PERE SENSE POR A LA PINEDA

“El Pere sense por”, conte dels germans Grimm, l’he explicat moltes vegades a grups de canalla. Només la primera part, perquè és tot ell interessant però molt llarg.
            Gràficament caldria representar el Pere sopant fesols amb cansalada sota l’ampla campana de la llar de foc d’un castell encantat, ben tranquil. Mentre sopa se sent una veu des de dalt que diu: “Pere, ¿caic?”. l Pere respon: “Cau, home, cau”. I cau un os humà. Cal fer força actuació i veu cavernosa, perquè van caient ossos i el Pere sopa amb calma. Fins que es forma un esquelet sencer. Ell ni s’immuta.
            Els ossos, ara sense Pere, o potser es deia Pere el primer que els va trobar, han  anat caient i apareixent per etapes a la platja de La Pineda (Vila-seca). Ho reporta el Diari de Tarragona i ho comenta amb fina ironia Joan Ramon Correal, el director. Primer un fèmur; després un tros de crani; ara vèrtebres. Potser qui els busca menja fesols o es fa peix a la brasa a la platja, no ho sé. Esperarem que surti l’esquelet sencer, que tenim temps abans els turistes no se’ns esverin, que els morts demanen parsimònia.
           

         Diversos cossos de seguretat intervenen en la recerca: agents de la Policia Científica, Subaquàtica i comandaments de les comissaries de Vila-seca i Salou, que ‘pentinaven’ la platja. Però els que em criden més l’atenció són dues patrulles antidisturbis que es van mobilitzar divendres. ¿Per què? Si jo escrivís un conte d’aquesta circumstància, faria aparèixer les patrulles quan sortís l’esquelet sencer, no fos cas que, espantat, el manat d’ossos engegués a córrer i l’haguessin de detenir. ¿O és que els ossos fan la ballaruga cadascun pel seu compte?
          

                   ***

                  Fotografia i collages d’OX.

11 comentaris:

M. Roser ha dit...

Caram que divertit, que aparegui l'esquelet del conte d'en Pere sense por...I sobretot que mobilitzi els antidisturbis...A veure si espanten al Pere sense por... Gairebé sembla un acudit! Jo aquest conte l'havia explicat moltes vegades a la mainada, però ara he trobat un finals diferent... Suposo que deu haver atret molts curiosos pendents del ball dels ossos...
Bona nit Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Quina cosa més extranya! Però no deixa de ser trist. Hi han tants esquelets, per desgràcia, al Mediterrani...

Alfonso Robles Motos ha dit...

Ocurrent i divertit. No saps què pot ser realitat i què relat. O si la ficció i la realitat es creuen i conviuen al mateix temps. Sigui el que sigui, ficció o realitat, bonica manera d'explicar les coses i motivadora.

xavier pujol ha dit...

M'he fixat en la frase: "els morts demanen parsimònia". I tant!
En calma i sense por.
Molt bons els collages Olga.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

En el teu escrit, i amb la gràcia que t'és habitual, mescles realitat i fantasia. Amb les teves descripcions crees atmosferes, això tan difícil!

Mari Català ha dit...

Hauran enviat els antidisturbis per si a l'esquelet se li acudeix fer broma amb la política.He he. No es pot consentir!!

matilde nuri i espona ha dit...

em fa gràcia imaginar la ballaruga de les parts buscant el moviment del tot
i aquest mort cadavèric que surt a totes les fotografies, sencer o a trossos



Josep Gironès Descarrega ha dit...

La nostra civilització demana per tradició que els cadàvers siguin enterrats o cremats, i tot allò que s'aparta d'aquest costum no agrada, per què es considera que va en contra del descans dels difunts.

Maria Dolors Giral ha dit...

Trobo que tens un ull molt surrealista. Segueix, segueix el tema, que estem que no podem viure de l'emoció de saber què. Rascayú, rascayú... recordes? Què velles que sóm. (i que Deu ens conservi l'humor).

Helena Bonals ha dit...

Com l'esquelet simpàtic de la banda dreta del teu blog!

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Sempre, Olga, els morts són nostres, hi ha qui diu o pensa que ell no ha tingut res a veure, però sempre arribem a la veritat el dia de la nostra mort, és el raser que ens fa bons, a tots.

Vicent