EL PERE SENSE
POR A LA PINEDA
*
15-1-17
*
EL PERE SENSE
POR A LA PINEDA
“El Pere sense
por”, conte dels germans Grimm, l’he explicat moltes vegades a grups de
canalla. Només la primera part, perquè és tot ell interessant però molt llarg.
Gràficament caldria representar el
Pere sopant fesols amb cansalada sota l’ampla campana de la llar de foc d’un
castell encantat, ben tranquil. Mentre sopa se sent una veu des de dalt que
diu: “Pere, ¿caic?”. l Pere respon: “Cau, home, cau”. I cau un os humà. Cal fer
força actuació i veu cavernosa, perquè van caient ossos i el Pere sopa amb
calma. Fins que es forma un esquelet sencer. Ell ni s’immuta.
Els ossos, ara sense Pere, o potser
es deia Pere el primer que els va trobar, han
anat caient i apareixent per etapes a la platja de La Pineda (Vila-seca).
Ho reporta el Diari de Tarragona i ho comenta amb fina ironia Joan Ramon
Correal, el director. Primer un fèmur; després un tros de crani; ara vèrtebres.
Potser qui els busca menja fesols o es fa peix a la brasa a la platja, no ho
sé. Esperarem que surti l’esquelet sencer, que tenim temps abans els turistes
no se’ns esverin, que els morts demanen parsimònia.
Diversos cossos de seguretat
intervenen en la recerca: agents de la Policia Científica, Subaquàtica i
comandaments de les comissaries de Vila-seca i Salou, que ‘pentinaven’ la
platja. Però els que em criden més l’atenció són dues patrulles antidisturbis
que es van mobilitzar divendres. ¿Per què? Si jo escrivís un conte d’aquesta
circumstància, faria aparèixer les patrulles quan sortís l’esquelet sencer, no
fos cas que, espantat, el manat d’ossos engegués a córrer i l’haguessin de
detenir. ¿O és que els ossos fan la ballaruga cadascun pel seu compte?
***
Fotografia i
collages d’OX.
11 comentaris:
Caram que divertit, que aparegui l'esquelet del conte d'en Pere sense por...I sobretot que mobilitzi els antidisturbis...A veure si espanten al Pere sense por... Gairebé sembla un acudit! Jo aquest conte l'havia explicat moltes vegades a la mainada, però ara he trobat un finals diferent... Suposo que deu haver atret molts curiosos pendents del ball dels ossos...
Bona nit Olga.
Quina cosa més extranya! Però no deixa de ser trist. Hi han tants esquelets, per desgràcia, al Mediterrani...
Ocurrent i divertit. No saps què pot ser realitat i què relat. O si la ficció i la realitat es creuen i conviuen al mateix temps. Sigui el que sigui, ficció o realitat, bonica manera d'explicar les coses i motivadora.
M'he fixat en la frase: "els morts demanen parsimònia". I tant!
En calma i sense por.
Molt bons els collages Olga.
En el teu escrit, i amb la gràcia que t'és habitual, mescles realitat i fantasia. Amb les teves descripcions crees atmosferes, això tan difícil!
Hauran enviat els antidisturbis per si a l'esquelet se li acudeix fer broma amb la política.He he. No es pot consentir!!
em fa gràcia imaginar la ballaruga de les parts buscant el moviment del tot
i aquest mort cadavèric que surt a totes les fotografies, sencer o a trossos
La nostra civilització demana per tradició que els cadàvers siguin enterrats o cremats, i tot allò que s'aparta d'aquest costum no agrada, per què es considera que va en contra del descans dels difunts.
Trobo que tens un ull molt surrealista. Segueix, segueix el tema, que estem que no podem viure de l'emoció de saber què. Rascayú, rascayú... recordes? Què velles que sóm. (i que Deu ens conservi l'humor).
Com l'esquelet simpàtic de la banda dreta del teu blog!
Sempre, Olga, els morts són nostres, hi ha qui diu o pensa que ell no ha tingut res a veure, però sempre arribem a la veritat el dia de la nostra mort, és el raser que ens fa bons, a tots.
Vicent
Publica un comentari a l'entrada