JARDINS SECRETS

JARDINS SECRETS
*
11-12-16
*
El carrer del Claustre porta a l’entrada lateral del recinte. Gairebé mig desembre. Els racons humits fan molsa entre les lloses; els acants, severs, vigilen un petit jardí interior, tot ombra i misteri, amb tombes a terra i un brollador en penombra.
            D’entrada al claustre principal, la porta de vidre fa de calidoscopi on es confonen els carrers que hi porten, les lloses, les escales, un rosó, els jardins oberts breument al sol i encara florits de roses que el lleuger mestral esfulla. ¿On trobarem el peix groc ratllat negre? El canvien sovint de brollador, del central als quatre petits. Dins de l’aigua, decoració amb restes de capitells i elements arquitectònics entre les plantes aquàtiques. Penso que el peix groc deu anar desorientat, però conviu bé amb els vermells, més petits.
            Els coloms beuen al peu de les bassetes rodones. Les merles fan niu en un dels tarongers i els pardals es refugien al xiprer, casa de pisos. Més amunt, les gavines. La fosca majestat del teix no espanta les aus, que se li mengen les baies. El monumental magnolier conté fauna diversa que de nit circula soca avall cap a la gespa, per acaronar els difunts.
            *

      Foto OX      

8 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Sempre la vida està al nostre voltant, per molt difícil que parega la seua presència, i els difunts, com no, també estan al voltant nostre ajudant-nos i donant-nos consells per a fer l'única cosa que sabem els vius, viure.

Vicent

Joan Josep Tamburini ha dit...

Estem rodejats de petites coses que formen la vida. Però no sempre les veiem. Una abraçada.

Carme Rosanas ha dit...

Quin goig descobrir aquest jardí secret, mentre et llegim, Olga. M'ha agradat molt!

xavier pujol ha dit...

Amb aquesta descripció és com si jo també hi hagués estat.
Quina pau.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Què faríem sense secrets, sense misteri? La sal, o la mel, de la vida...

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Excel·lent collage format per pedres, animals i vegetals, sàviament captat.

Unknown ha dit...

Qualsevol text escrit per tu tanca un jardí secret. Se sent la flaire humida de les paraules sempre justes, els arbres i les plantes del teu bosc interior i infinit.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Tot jardí, per ser-ho, ha d'envoltar els seus misteris. Rialles, plors, fuites, dies plujosos i nits estrellades i, en aquest cas, amb les teves paraules ens has mostrat les maneres d'aquest jardí recòndit perquè la nostra imaginació descobreixi els seus misteris.