DIA DE L’ANY
GLORIÓS
*
13-12-16
*
ROMANÇ DE SANTA LLÚCIA
Música de Josep M. de Sagarra
Lletra d’Eduard Toldrà
" Perquè avui és Santa Llúcia,
dia de l'any gloriós,
pels volts de la Plaça Nova rondava amb
la meva amor.
Anem tots dos a la fira, amiga,
anem-hi de jorn,
que una mica de muntanya alegri
nostra tristor.
Comprarem grapats de molsa i una
enramada d'arboç
i una blanca molinera i una ovella i
un pastor.
Ho posarem a migdia dins el nostre
menjador
i abans de seure a la taula ens ho
mirarem tots dos;
que una mica de muntanya ens faci el
menjar més dolç.
Perquè avui és Santa Llúcia, dia de
l'any gloriós
tals paraules m'acudien quan he vist
la meva amor. "
*
Aquest dia
sempre serà gloriós pel significat i per les devocions diverses que li dedica
la gent senzilla. Els ulls. Quin bàrbar costum, el d’arrencar els ulls... La
jove Llúcia els ofereix en una copa i, amb ells, l’esperança de vista per a qui
la perd.
I els que cosim, que necessitem la
vista fina; també els que llegim, i els que fan treballs de precisió i
tantíssims sota la llum del sol.
La capella de santa Llúcia és de la
catedral de Tarragona, en un lateral adossat als setials del cor. Es va treure
un retaule i sota van aparèixer santa Marta i sant Narcís, del s. XIV, a la
dreta. La imatge de santa Llúcia es va posar el 1941.
Avui també demano no perdre de vista
la família blogaire fins que pugui saber quin elf m’ha impedit respondre els
comentaris a segons quins blogs.
Que us provi un dia tan gloriós com
aquest.
*
Foto d’Internet-Usuaris Tinet.
14 comentaris:
L'elf que et fa la punyeta als comentaris dels blogs, també te l'ha jugada en els crèdits dels autors del "Romanç de Santa Llúcia" i t'ha intercanviat el músic pel poeta.
Conservo el disc de l'Emili Vendrell cantant aquesta bella cançó, i l'acostumo a posar cada any.
Com sabràs, a Barcelona, adherida físicament a la Catedral, hi ha també la capella de Santa Llúcia. Aquest matí, quan hi he passat, encara no s'havien format les cues de les modistes i altres fidels i hi he entrat. M'he posat discretament a un costat. Un oficiant amb alba blanca, li diu a una fidel que s'hi atansa: "que Santa Llúcia et conservi la vista". Al peu de l'altar de la capella un altre (suposo que són sacerdots) sosté un reliquiari i la fidel el besa.
Bona diada de Santa Llúcia Olga.
igualment, estimada Olga, que el teu dia de santa Llúcia sigui també ben gloriós
i, per aquelles coincidències de la vida o del calendari, demà és santa Otília, la patrona dels òptics optometristes, dia de la salut ocular
apa, a celebrar, tot en un, ;)
TAL COM TINC LA "VISTA",SI FOS CREIENT... L'ENCENDRIA UNA LLANTIA.BOM DIA DE SANTA LLUCIA PER A TOTS ELS SEUS DEVOTS.
Recordo aquesta cançó i aquesta lletra... gràcies per fer-nos-la present... la llegia tot cantant!
Familia nlocaire endavant! Aquí serem, Olga!
Que Santa Llúcia ens conservi la vista i si pot millorar-la...això ja és demanar massa, crec.
Una cançó ben maca que desconeixia.
Gràcies per compartir-la!
Aferradetes!
Jo anava de petit molt sovint a la capella de santa Llúcia, però de la catedral de Barcelona. El meu pare estava malament de la vista. Cataractes, que en aquell temps era una operació força complicada. Jo les he heretat, però ara es molt més fàcil. Una abraçada.
Sempre en els ambients de poble s'ha tingut especial consideració amb les persones cegues, celebrant el seu esforç per desenvolupar els altres sentits i poder desenvolupar-se ho millor possible per la vida. Per remarcar la importància de la visió una dita sobre la ceguesa i la ciutat de Granada:
"Dale limosna, mujer, que no hay en la vida nada como la pena de ser ciego en Granada".
No et preocupes per mi, jo també tinc de tant en tant els elfs o els follets de la informàtica ben presents donant-me disgustos, però en fi, la veritat és que Santa Llúcia sempre ens dóna una mica més de llum, siga per un naixement sobtat, una mort desitjada o simplement un esdeveniment que ens lliura d'alguna cosa roïna.
En fi, que paciència, tu saps que jo sempre que la salut em guie i la xarxa, lògicament, hi estaré.
Una abraçada des del barri de Russafa, raconet del nostre domini lingüístic.
Vicent
A mi l'elf follet em va impedir d'entrar i deixar-te un comentari a l'apunt anterior. Passa res. Ja tornem a estar junts Tu i els teus blogaires.
El poema de Sagarra és molt bonic i també la cançó. Tot em recorda la meva mare que tant apreciava Sagarra i Vendrell.
Sempre salut, Olga!
No és fàcil perdre'ns de vista, a la família blocaire, ja veus, sempre venim a llegir-te i uns o altres sempre et deixem comentaris.
Aquesta cançó el pare la cantava sovint quan era petita, i jo, que era hipersensible de mena, em posava a plorar perquè em feia llàstima que el protagonista de la lletra digués allò de la "nostra tristor". Fins molts anys després no vaig poder escoltar la lletra imparcialment...
La família blogaire mai et deixarà a l'estacada, Olga; ens necessitem els uns als altres, ens tenim estima, som feliços compartint estones com aquesta.
Una abraçada, poeta!
Festa de les Llúcies i de la Llum... Ens fa falta molta llum, encara que n'hi hagi que es creuen il.luminats.
Per a mi Santa Llúcia és el pas de puça. Ja puc respirar tranquil·la.
Santa Llúcia gloriosa,
una brossa tinc a l'ull.
Si és de terra no la vull
i si és del cel si que la vull.
Santa Llúcia gloriosa
traieu-me-la de l'ull.
amen
Publica un comentari a l'entrada