GRÀCIES, SOM VIUS

GRÀCIES, SOM VIUS
*
13-11-16
*
Han passat coses grosses, aquests dies entre post i post. ¡Caram, si n’han passat! Per tant, poso unes cantores en acció de gràcies per celebrar que encara som vius. Tupés negres aquí, tupés rossos allà. Diuen que ningú s’ho esperava, ¡¡ai!!, minyonets, posem-nos cendra al cap.
            No vull dir cendra d’aquella, ja m’enteneu, sinó de la simbòlica de fer penitència. No una cara, sinó dues, bufonetes, punyeteretes, alliçonadores, polls que piquen més que cap, seran les que des de la ‘meseta’ faran miques i bocins les aspiracions de casa nostra. Com si aquí no tinguéssim aquell panot maquillat i delegat que ens porta com bens a l’escorxador, en fi, ja m’enteneu. La dona al poder. Aquí. Cendra, amics.
            I allà, com que se n’han dit tantes i grosses, però sembla que de moment el poble és lliure i el vot del Congrés també, doncs que se les componguin, com diu el refrany. A casa hem fet l’exercici saludable de, tant en un cas com en l’altre, mirar westerns, que en fan a dojo, i algun fins i tot passable.
*

Collage d’OX

12 comentaris:

Júlia ha dit...

S'esperava però es temia i fèiem com si no s'esperés, de pitjors no en vinguin, que ja n'han vingut.

Oliva ha dit...

D'AIXO S'HAN DIU AMAGAR EL CAP SOTA L'ALA...LA SRA.LLANOS DE LUNA,ES UNA "MANDA",LA "MENINA"ES QUI RAMENA LES CIRERES.QUIN PANORAMA¡¡¡.

Montse ha dit...

Re-hola, Olga! Ja torno a ser per aquí i també dono gràcies als déus d'estar viva per poder continuar llegint-te. Una abraçada!

xavier pujol ha dit...

Hem de prescindir del que passa al pròxim ponent i al llunyà oest.
Reis que no ens representen i presidents de tupé negre o pastanaga, que encara ens representen menys.
Nosaltres hem hissat la vela. Amb vent a favor o a contravent, el nostre vaixell va endavant.

Helena Bonals ha dit...

Jo sóc viva i voldria ser-ho quan siguem independents.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Al fet que els del tupè tenen certa semblança. Sí, ens espantem del que està lluny, quan el que tenim aquí hauria de causar pavor. Una alegria llegir-te Olga

gloria abras pou ha dit...

Mirem el món i ens espantem. L'empenta dels feixismes s'ha conxorxat sense necessitat no de posar-se prèviament d'acord.
Jo també m'he lliurat a veure cinema a casa amb Chabrol que, fins i tot quan no és bo, em fa companyia.
Seguim vius, Olga però potser la por ens tanca a casa.

matilde nuri i espona ha dit...

som vius i vivim, nosaltres també
no és poca cosa

abraçades!

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

No, no pensem ningú que la reacció del baró ha de ser unilateral, ha de ser la unió entre allò yang, el baró i allò yin, sinó tindrem un altre Hitler i una nova recargolada i aquesta vegada la darrera.

Jo crec i fermament, que s'arribarà a un acord per a portar la pau al món, la pau que no és més que l'equilibri entre el yin i el yang amb l'amor com a eix cimentador. La policia del yin actuara amb l'Inconscient, mira, Olga, va dir Miquel Bassols, no sé si t'ho he dit que portava dues notícies, una bona i una de roïna, la roïna era que els extraterrestres ja estaven ací i la bona era que són l'Inconscient, la policia del yin, espiritual i la del yang, material faran els possibles per a què no isquem botant d'aquest món. O això vull creure.

Una abraçada des de València.

Vicent

Joan Josep Tamburini ha dit...

Semble que el descontent de la gent amb els politics els fa prendre decisions extranyes...Prefereixen un estafador a un polític. És a dir, fugint d'un corrupta es llencen als braços d'un altre de més dolent...I nosaltres mirant la lluna. Per cert, vaig nèixer el gener del 1948, quan es vaveure aquest fenòmen un altre cop. Seré llunàtic per això?

Galionar ha dit...

Tens raó, Olga, potser és millor passar de telenotícies i de diaris, per tal de no alterar irremeiablement la nostra bilis i poder continuar afirmant que som vius... És tan desconcertant tot el que passa al nostre voltant que ni m'atreveixo a qualificar-ho.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Sigui el que sigui, ho haurem d'entomar. amb el cap dret, però.
Ens veurem a Jerusalem, deien els jueus cada any. I, com sigui, hi van arribar.
Ens veurem a Catalunya independent. Arribarà.