PASTORET I PENJAT

PASTORETS I PENJATS
*
29-9-16
*



“Pastoret d’on véns...? / de la muntanya, de veure el temps (...)”
            Això mateix, venim de la muntanya, de Mont-ral, i jo que volia veure pluja, n’he vist ben poca. Un parell de tronades, i ja està. I encara el foc a la llar dels últims dies feia companyia però era innecessari. Llàstima de llenya de ginebró que s’ha quedat per cremar, ves.
            Tot l’estiu sense Internet. I ara que som a Tarragona, em trobo que el router havia petat per un llamp rabiós que va afectar moltes cases. Estreno Internet, doncs, i us saludo amb ganes.
            Festes. L’11-S vaig ingressar a Joan XXIII a les 17,40 en punt, per a una prova l’endemà. Veia la gent com passava, banderes amb ànima. I el dia de santa Tecla, patrona de Tarragona, me’l vaig passar a Bellvitge senceret. Una prova d’aquelles contaminants, de positrons, etc. Una alegria, vaja, perquè de moment sembla que tot va bé.
            Arribem i l’amo del frankfurt de sota de casa em diu: “Aquest estiu ha estat l’hòstia de soroll. Fins i tot hi havia un conjunt que es diu ‘Aula del soroll’; llegeixi, llegeixi el diari i veurà com protesten els de l’hotel veí, etc. etc. “ Era l’espai Barraques, situat al Passeig de les Palmeres amb música alternativa fins a les 6 de  la matinada, més els que es queden borratxets tombant vàters portàtils, etc. Capital del soroll, nosaltres. I de la brutícia, per la pudor d’orins, restes llefardoses,etc. Sembla que aquest ambient “europeu” creix per tot Catalunya amb permís de l’autoritat. I ens embastardeix tots.
            *         
            He escrit. Segueixo un fil d’aigua, el rec que teníem  al jardí i a l’hort de Rubí. 25 estius de la meva vida allà. Prescripció facultativa: “escriu, i no diguis que escriuràs, escriu; sinó és del dret, de l’inrevés, i si no ho fas tan bé, ho fas més malament, però fes-ho.” I jo seguint el fil d’aigua del paradís perdut. Ja en parlarem.
            El 27, celebrem un acte ple d’alegries: sóc tarragonina il·lustre i col·loquen un retrat meu fet per Joaquim Icart a la sala de personatges il·lustres de l’Ajuntament. Sóc entre Rovira i Virgili i Pin i Soler. Els amics somriuen, ens abracem, ens retratem, tindrem una tardor de visites dolces i xerrades amables.  Com que el poble en diu la Sala dels Penjats, doncs ja hi som... Riem perquè sóc la primera a qui pengen en vida, diuen. Tots els qui pengen pel coll són vius és clar, però els pintats il·lustres solen ser morts, i jo encara no. Vespre ple a vessar d’agraïments. Ara ja pot ploure.
*
1- Les meves animetes de pedra (no són retocades)
2- Ja ha fruitat l’arítjol (sarsaparrella) i moltes baies vermelles.
3- Bosc de tardor.
4- Els del retrat a la Sala dels... bé, deixem-ho córrer.



  




21 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Torne a ser el primer comentari, em tenies molt preocupat, jo pensava ¿i si els meus precs a Déu no hagueren causat efecte? Veig que no és així, i amb pluja o sense tu estàs bé que és el que importa, i escrivint millor que mai, doncs és quan s'ha viscut com ho has fet tu, em consta pel que he llegit de tu, que sabem, que sabem escriure.

Gràcies per les teues lliçons i espere llegir-te moltíssims anys més, Olga.


Una abraçada des d'aquest xicotet racó del nostre domini lingüístic, que tu et queixes, però jo em jugue la vida per a parlar en aquesta llengua tots els dies, però ho faig de grat i tinc molts que fan el mateix.

Vicent

gloria abras pou ha dit...

Torna la teva veu com una música enyorada.
Celebro la teva bona salut.
Amb tu la vida té el seu millor color.
Un petó, Olga!

Júlia ha dit...

Contentíssima de veure't per aquí, felicitats, endavant, una abraçada.

Montse ha dit...

Com m'agrada que ja siguis aquí, tot i penjada ;)

Una forta abraçada!

Mari Català ha dit...

Benvinguda! Ja et trobàvem a faltar. Gràcies per regalar-nos la teva poesia.

Una abraçada.

matilde nuri i espona ha dit...

hola hola, quina alegria tornar a aquesta casa de lletres i amabilitat

celebro totes les bones notícies en qüestió de salud, això és el més important, que et trobis bé

petons, ;)
molts
.

xavier pujol ha dit...

Olga, no diré res original: estic content de llegir-te, de veure el teu retrat entre els il·lustres. Si ets il·lustre a Tarragona ets il·lustre a tot Catalunya.
Quina llum, la de la fotografia del bosc!
Pel que fa als positrons... pobrissons. Fan una feina molt important, a mi també m'hi van sotmetre, i no em puc queixar del resultat.
Endavant!!

Maria Dolors Giral ha dit...

Ben trobada il·lustríssima! M'hauré de comprar un barret per treure-me'l davant teu. També jo he estat sense internet i amb molta xerinola a casa. Els estius són així. M'alegra molt saber que estàs bé i optimista. És impossible imaginar-te sense el teu somriure (una mica sorneguer). I en paraules teves...encara viva, amb llibertat de vol. Com m'agrada la teva poesia!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Ben retornada al teu blog, després d'un estiu farcit de peripècies i que ha acabat amb la pintura que et reprodueix penjada a la sala dels il·lustres. Quin goig d dona!

Montserrat Comas ha dit...

Hola Olga, estic contenta que tot vagi bé.
Sóc la Montse que ens vam conèixer aquest juny al balneari de Caldes de Boí, em va encantar trobar-te i poder-te conèixer , ho agraeixo a l'atzar.
Aquest any per l'onze de setembre vaig estar a Tarragona, debia estar quasi bé al davant de casa teva.
Ah , felicitats per la distinció !!!
Una abraçada

Montse

M. Roser ha dit...

"Quin temps fa , plou i neva plou i neva
plou i neva i nevarà"...Bé em sembla que ni l'una cosa ni l'altre!

Veig que t'ha tocat tornar a visitar la casa de les bates blanques, però per sort tot està com cal. Me n'alegro!

Aquest any , per la Festa Major, els grups alternatius van ser més discrets i no m'ha calgut queixar-me al'alcaldessa, ja que els altres anys era insuportable.

Veig que continues escrivint i a sobre et fan Tarragonina il·lustre, què més es pot demanar? Moltes felicitats. Encara que això significa que romandràs a la sal dels Penjats (el nom té la seva gràcia).

Bona nit, Olga.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ben arribada a Tarragona! La capital de soroll? jo em pensava que era Vilanova!
els llamps acostumen a emportar-se ruters a can pistraus. A casa ha passat moltes vegades...
Celebro la incorporació. I celebro, celebro molt, que siguis dona il.lustre, que a l'ajuntament hi hagin penjat el teu quadre entre il.lustres senyors... Estic contenta per tu, molt.

hortensia ha dit...

Bona nit estimada Olga. Benvenguda a casa vostra. Despres de i'estiu ple de soroll a la ciutat, voste arriba amb la tardor, la seva estació pridelecta. Ja he vist que ja la han penjat l'ajuntament amb un sonriure de bona feina ben feta. La meva felicitació. Demà li trucare per parlar una estona. Molta sort i salut.

hortensia ha dit...

Bona nit estimada Olga. Benvenguda a casa vostra. Despres de i'estiu ple de soroll a la ciutat, voste arriba amb la tardor, la seva estació pridelecta. Ja he vist que ja la han penjat l'ajuntament amb un sonriure de bona feina ben feta. La meva felicitació. Demà li trucare per parlar una estona. Molta sort i salut.

Galionar ha dit...

Ben tornada al món virtual, Olga! Ens portes molt bones notícies i ens sentim feliços de saber-les, de saber-te de nou entre nosaltres! Tu ves fent el viu a la sala dels penjats, tingues paciència per la pluja, ja que sembla que la guarden tota per al gener.
Una abraçada feliç, poeta!

novesflors ha dit...

Bentornada als blogs. M'alegre quela teua salut vaja bé i que ja sigues "il·lustre"per als del teu poble... ja ho eres abans.

Carme Rosanas ha dit...

M alegra llegir-te, Olga. I encara més les bones notícies que ens dones. Tornarem a compartir pensaments, idees o experiències, per aquí.
Fins molt aviat. Una abraçada.

Joan Josep Tamburini ha dit...

¡Uy! No sabia que havies tornat. Soposo el que et van fer es un PET (quin nom tan lleig) Si tot està bé, fantàstic. Jo ja no estic a Barcelona. Ara estic a Manresa i m'han fet canviar els avis malalts, per nens al menjador que no volen menjar, algun taller a les classes i la catequesi a la parròquia. Aixó sí, si no hi ha boira, al obrir la finestra tinc Montserrat al davant. Una abraçada.

Helena Bonals ha dit...

M'anima de veure't animada, Olga. Jo no ho estic gaire, estic de baixa. Però em fa il•lusió el recital que em dediquen. Aquestes coses ajuden a viure.

Calpurni ha dit...

Benvinguda de nou, "il·lustre" Olga, al món bloguer. Les ànimes de pedra t'han acompanyat. Curiosament jo també he recollit pedres de la platja amb forats que en semblen cares; són, ara, les meues animetes de pedra. Salut i poesia!

Elfreelang ha dit...

celebrem la tornada , la teva, la d'internet, que els positrons hagin estat favorables i el millor de tot il·lustre! que com et diu en Xavier ja ho ets, ja ho eres allà i arreu
bon octubre ple de salut i energia!