LA VIDA DEMANA ESPAI

LA VIDA DEMANA ESPAI
*
7-9-15
*
La vida sempre demana espai, encara que sigui petit.
Així l’herba menuda creix entre les rajoles o les llambordes de la ciutat.
Un estol de pardals busca menjar als parterres i una tórtora intenta beure aigua de la basseta però té el coll curt i no hi arriba.
Una finestreta s’obre espai entre construccions de segles.
Dues torretes florides animen l’aridesa de les pedres.
Entre, sota i sobre dels arcs medievals tapiats, aneu a saber quantes formes de vida s’hi han refugiat, en el temps.
Són els porxos del Carrer de la Merceria, i la finestreta és sobre les escales de la catedral. Les escales on va morir tanta gent a la guerra de la Independència. ¿Per quantes i per quines independències hem de morir?
Jo només demano vida.
Foto Vicenç Roca.

19 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

La vida sempre demana espai... Com més en té més n'ocupa. La vida s'escampa mentre la deixen.

La mort sempre és trista, sovretot si és violenta. Tant de bo ja no s hagués de morir mai més per defensar les llibertats... Però en el món sencer encara hi ha moltes guerres. Sempre injustes.

Em quedo amb la teva descripció de la finestra i la vida que conté. Bonica!

Carme Rosanas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Júlia ha dit...

Em faig sovint reflexions semblants quan m'adono de com tot es refà i torna a néixer, la mort també és part de la vida, però no és fàcil haver-ho de reconèixer.

xavier pujol ha dit...

Olga, la teva petició de demanar "només" vida també la comparteixo.
Demano "molt".

... i escaig ha dit...

recolzo la petició de 'jo només demano vida',
vida digna per a tothom, un dret fonamental de les persones;
i amb la vida, les mans lliures
.

Helena Bonals ha dit...

Els blogs també demanen espai!

novesflors ha dit...

Jo també demane vida encara que haja d'aprofitar petites escletxes.

Montse ha dit...

Demanem vida! i si no ens la donen, fiquem-nos per les escletxes i prenguem-nos-la!

M. Roser ha dit...

Doncs li hem de fer cas, ja que en un raconet, per petit que sigui, sempre en podem trobar de vida...Ja sé que la mort forma part de la vida, però penso que no hem de morir per cap independència...
Petonets, Olga.

Maria Dolors Giral ha dit...

Preciosa fotografia i magnífic comentari (com sempre)

Anònim ha dit...

T'estimem Olga i t'enviem llum, molta llum i vida.
Jacqueline

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Sobre un equip de futbol es pot pensar que és un equip guanyador o el nostre equip, tot és qüestió de com ho veiem, tot demana espai, però i si ho mirem com "s'eixampla la vida". No és que tot siga com ho veiem si no que la realitat, malgrat tot la fem nosaltres, és el gran secret de l'existència, però només si posem la vista en un eix. Jo et desitge si més no vint o vint-i-cinc anys de vida, si els déus o Déu volen els tindràs, tu has de fer encara moltes coses, i bones, per a tu i per al teu poble, així ho t'ho desitge, Déu em senta!

Vicent

fanal blau ha dit...

I jo t'acompanyo en demanar-la.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Mentre que hi hagi capacitat per admirar la vida i la bellesa que en dimana hi haurà vida.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Estimada: vida no són anys, em sembla, sinó intensitat en viure l'experiència. Ser sensible a la bellesa manifestada en coses grans, però també en coses petites, és vida perquè és intensa.

Galionar ha dit...

Vida sí, Olga, però si pot ser de qualitat, en condicions ben dignes. Si no és així, no val la pena col·leccionar anys carregats de vacuïtat...

Relatus ha dit...

Tots hem de buscar aquest espai. Bon diumenge.

Relatus ha dit...

Tots hem de buscar aquest espai. Bon diumenge.

Relatus ha dit...

Tots hem de buscar aquest espai. Bon diumenge.