MÀ MORTA







MÀ MORTA
*
18-10-15
*
Anant pel camí de l’Horta
juguen els nens a “mà morta”.
Si la mà pica a la porta
és senyal que no és ben morta.

¡Quina por, si truca algú,
mires i no hi ha ningú!
Sóc una mà prima i groga,
que s’amaga mig somorta,
sóc freda, llarga i molt torta.

¡Ai, que t’agafo pel coll!
¿Qui truca a la meva porta?
Sóc la mà del carboner
que ve pel camí de l’Horta.

¿Però, no eres la mà morta
que diu que a tothom s’emporta?
Sí, i mastegot al primer
que tregui el nas per la porta.
***
Llibret amb vers i retalls. Olga Xirinacs, basat en l’acció infantil: “Mà morta”.

10 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Bonic poema-cançó, no només està fet per a xiquets sino que podem treure-li tot el suc, de fet a mi m'agradaria que la mà morta no trucara des de fora sinó des de dins, això seria tot un luxe en la meua vida i en la meua mort, que jo poguera triar vull dir. Però és qüestió de pregar i de ressar, per què no.

Vicent

Carme Rosanas ha dit...

Bonic, poema- conte, encara que faci una mica de por, aquesta mà groga que vol escanyar...

xavier pujol ha dit...

A la mainada, igual que als grans, encara que passar por els impressioni, també els delecta.
Un bon conte-poema per ambientar la nit de la castanyada.

M. Roser ha dit...

Gràcies per regalar-nos unes quantes imatges més, d'aquest llibret senzill, però entranyable...
De petita hi jugàvem molt a la "mà morta" i sempre hi havia algun espavilat que picava més fort del compte...
Petonets, Olga.

Calpurni ha dit...

Preciós poema i preciós llibre, Olga.

Galionar ha dit...

Deliciós, Olga. El poema i el llibre. M'has fet retornar a la infantesa, quan la mare sempre m'hi feia jugar, a la mà morta.
Una abraçada!

gloria abras pou ha dit...

Jo que quan era una nena m'agradaven les coses dels adults, he gaudit de valent llegint el teu poema que, malgrat tenir intenció infantil, té un retruc que pot inspirar por com passa en tanta bona literatura per a infants.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Recordo el joc... He trobat enginyós el teu poema que lliga dos universos: el de la infantesa i el de la mort, que no és univers mort mentre hi ha memòria...

Maria Dolors Giral ha dit...

Com sempre, la teva creativitat inesgotable i sensible. Gràcies, Olga. Un petól

Teresa Duch ha dit...

Feia temps que no recordava la mà morta i el joc que en féiem. Avui m'has refrescat la memòria, Olga, amb aquesta barreja. Quan estàs mig mort de por, et fa riure. Almenys a mi.