PAUSA

PAUSA
*
7-5-15
*
Quan un blogaire fa una pausa indefinida en el seu blog, sento una mena de tristoreta perquè es trenca una conversa, sovintejada o espaiada, però conversa al cap i a la fi.
          Ara faig una pausa. Dimarts dia 9 marxem a muntanya, on les comunicacions –almenys per a mi- sempre són difícils. Caldes de Boí i Mont-ral. Escriuré a mà, ja m’he preparat els blocs. I llapis de diferents intensitats per dibuixar petites coses.
          Però al meu horitzó hi ha una operació tardoral que ja em volien practicar ara, però a la que m’he resistit per fugir a muntanya. En les meves vetlles, entre pensaments incerts, em consola i conforta pensar que passo la mà sobre l’herba d’un prat o d’un marge florit; només això ja em calma.
          Llegiré, prendré les aigües, potser intentaré pujar al Camí dels Enamorats per veure el riu de sant Nicolau com s’estimba brugent. L’estiu passat no podia, per l’operació del genoll i per la neumònia. Prendrem cafè al vell jardí, a l’ombra de Sant Climent de Taüll i olorarem les roses antigues que té la mestressa.
          No us oblideu de fer l’aigua de flors i fulles oloroses i posar-la a la serena la nit de sant Joan: al matí us hi renteu la cara i tot l’any sereu bonics.
          Adéu.

          * 
          Retaule de les dames de juny. Collage d'OX


22 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Espere de tot cor que tornes prompte Olga, ja ets una companya indefugible. I et desitje de veres, amb tota la ¿força? de la meua ànima que no siga res l'operació. Una abraçada i ja et dic, que tornes prompte, jo sé que per part teua o meua algun dia acabarem, és llei de vida, però que no siga ara eh! Vinga ànims i endavant.

Vicent

Enric H. March ha dit...

Que tinguis un bon estiu, Olga!

matilde nuri i espona ha dit...

no, no direm adéu, sinó fins ben aviat;

el paisatge de muntanya que t'espera és el millor bàlsam per a tu en aquests moments; per altra banda, per a qui no ho seria?
amb una abraçada suau, et desitjo molt bona estada i fins setembre, que acostuma a ser un mes propici;

petó

Lapsus calami ha dit...

Que tot vaja d'allò més bé. Una forta abraçada!

novesflors ha dit...

Et trobarem a faltar, Olga. Ets una blocaire molt especial, els teus escrits i els teus comentaris són inigualables i espere, de tot cor, que la muntanya t'aculla mentre hi sigues, i que l'operació et deixe nova, nova, i retornes contenta.

Galionar ha dit...

Tot i la tristoreta que la teva pausa blocaire ens causarà, albirem el teu retorn i això ens reconforta, Olga. La muntanya fa miracles en l'ànim, creu-me, i en el cos de rebot; jo fa només unes hores que he tornat de Montserrat, on m'havia aïllat durant una temporada i on també escrivia a mà, i duc una nova llum a dintre.
Molt bon estiu, recors a la meva estimada Vall de Boí i molts ànims per a la futura intervenció. Una gran abraçada!

xavier pujol ha dit...

El desig principal és el de salut.
Una bona estada a la Vall de Boí. Que puguis fer el camí dels enamorats escoltant el so del riu. L'ombra dels campanars és benèvola.
A mi també m'han operat i segueixo, per una bona temporada, de baixa laboral, mentre em recupero de la malaltia.
Per ara no m'impedeix de seguir els blogaires, i mantenir el meu blog una mica actiu.
Quan hagis gaudit també dels paisatges de Mont Ral, espero que l'operació que t'han de fer sigui un èxit i ben aviat, ens retrobem a la xarxa.
Intentarem fer això de l'aigua de flors per Sant Joan. Si no podem obtenir bellesa, almenys arribar a la vellesa.

Helena Bonals ha dit...

A l'estiu hi sol haver algunes baixes de blogaires, la teva presència és de les que trobo més a faltar.

Teresa Duch ha dit...

Que els blocs i els llapis t'acompanyin, Olga, i el prat i les flors i el cafè a l'ombra. I que quan tornis ho poguem compartir. Bona pausa!

Júlia ha dit...

Que vaig molt bé!!!

M. Roser ha dit...

Que siguis ben feliç a la muntanya Olga, que ella t'acompanyi amb totes les seves meravelles, petites o grans...Quan jo era petita també anàvem a prendre les aigües.
Faré la prova de les herbetes de Sant Joan, a veure si tinc sort.
Això m'ha fet pensar amb una anècdota d'una vegada que vaig anar a Girona per fer un recorregut pels llocs més emblemàtics. Quan vam acabar, el guia ens va donar una ampolleta d'aigua miraculosa. Les noies que en beguin, ens va dir, seran sempre guapes; però va afegir, les de Barcelona en necessitaran dues...
Algunes vam protestar ( ai , les rivalitats).
Petonets Olga.

Salvador Macip ha dit...

Que vagi molt bé el descans estival! Ens llegim a la tornada.

Eduard ha dit...

No és un adéu, és un fins aviat.
Que et consoli i conforti la muntanya.
I miraré de ser bonic amb l'aigua de flors de Sant Joan!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Fins la tornada, que descansis i que tot vagi bé entre flors i aigües.

gloria abras pou ha dit...

Benvolguda Olga,
T'acompanyaré de manera invisible. Gaudiràs de l'humitat de l'herba, de l'aire fresc i aniràs creant, filadora d'històries i collages que espero llegir i veure.
Tornaràs valenta per l'operació i ben aviat, amb alegria, veurem com trenques aquesta pausa merescuda que inicies avui.
Molta, molta salut!

August Garcia ha dit...

Fa poc que et llegeixo -com a bloguera- i he descobert, gràcies a la proposta d'homenatge a la xarxa, que tens una poesia rica en matisos i molt rigorosa en el llenguatge.
O sigui que, espero retrobar-te, aviat, i continuar llegint-te.
Que l'herba del prat i les roses de St Climent t'endolcin aquesta estada muntanyenca.
A reveure.
I salut!

Calpurni ha dit...

Bon descans estival, Olga.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Les pauses són necessàries, fins i tot les peces musicals necessiten aquests espais.
Celebra el teu temps de pausa. Nosaltres som aquí, i allà on vagis. No és això, l'amistat? Companyia...

Montse ha dit...

Olga, he tornat, després dels meus exàmens a l'EOI, i, com ja m'havien dit, he vist que encara estàs fent pausa. No sé, pensava que potser, abans de marxar, encara faries algun altre post, però no. No passa res, me'n queden una colla, de posts teus per llegir, perquè he estat força apartada, el darrer mes, concretament, des del dia del teu aniversari que no havia dit res, al blog!

Desitjo de tot cor que passis un estiu ben agradable i desitjo de tot cor que l'operació que t'han de fer s'esdevingui sense cap pentrebanc i tenir-te aquí altra vegada contenta com un gínjol.

Vigila amb el genoll, si vas a fer excursions, eh? I res de pneumònies, que no són bones per a la salut!

Una fortíssima abrçada i que vegis molts colors!!!!

Montse ha dit...

uixxxxxx, pentrebanc = entrebanc, evidentment (es podria fer un diccionari sencer, d'errades teclejades als blogs!)

Loreto Giralt Turón ha dit...

Que gaudeixis molt, fins aviat!

Marga ortiz morillas ha dit...

Benvolguda,

Esperem que gaudeixis molt d'aquesta aturada vacacional i que es resolguin aviat aquests inconvenients amb la salut.
A nosaltres ens agradaria posar-nos en contacte amb tu per preguntar-te si guardes alguna relació amb un senyor que es deia Gustau Xirinacs i que estiuejava amb la seva família a Rubí. Tenim una imatge molt bonica de la seva família -diuen- a la font de Can Xercavins, també descansant i prenent la fresca i l'aire pur que hi havia a la nostra Vila, allà pels anys 20. Les teves paraules de comiat -esperem que per poc temps- ens ha evocat a reviure les sensacions i records d'aquells estiuejants, que és el que estem recollint.

Fins ben aviat i retorna amb forces!

Marga Ortiz
Contacte: https://rubidarrel.wordpress.com/contactans-2/