"UNA LLUM QUE NO ÉS LLUM..."

“UNA LLUM QUE NO ÉS LLUM...”
*
12-5-15
*
Quan sóc a la catedral m’agrada posar la cara al punt on el sol disposa els reflexos dels alts vitralls. Ara groga, ara verda, blava o de color de cirera. Criatura que juga.
De seguida penso la cançó d’en Raimon: “ Som una llum que no és llum; / som una llum que se’n fuig; / som el gran fum de la terra.” La Terra gira i els colors s’apaguen. Vaig escriure “La taronja a terra”, però en realitat sóc un color a terra que es dilueix a poc a poc.
*

Interior de la catedral de Tarragona , foto d'OX

13 comentaris:

... i escaig ha dit...

és trist, sobretot la part final, o m'ho sembla... per què?
.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La llum sempre hi és, i nosaltres sempre serem dins aquesta llum, és clar que metamorfosats en llum...

Helena Bonals ha dit...

Aquesta cançó la cantava de petita a la coral de l'escola. En van gravar un disc fins i tot. Llavors no sabia que s'havia d'interpretar, ni com.

Unknown ha dit...

Les nostres llums hi seran per aquells que ens recordin. A poc a poc ens anem esfumant. Però molt a poc a poc.

Júlia ha dit...

Tot és pols i fum, no s'hi pot fer més, però sempre hi ha moments de llum a la vida, o al menys, així ho vull creure.

Jordi Dorca ha dit...

Una llum endebades.
Però no.

xavier pujol ha dit...

Olga, has pensat en una cançó d'un dels patriarques de la Nova Cançó.
Acabes el post amb "a poc a poc."
He pensat en una d'un altre patriarca, el Pi de la Serra:
"...A poc a poc ballem la dansa,
a poc a poc, de cop, a poc a poc,
a poc a poc sense recança..."
Espero que ahir passessis un bon dia.
I que per molts anys segueixis desembolicant regals. I premis!!

Eduard ha dit...

La llum viatja de molt lluny, per les grans extensions del temps, com diuen els teus versos. Llum i temps, en definitiva, són el mateix: el viatge de la matèria mínima dels fotons s'obre pas en la gran fosca del buit per crear l'espai. Som part d'aquesta llum. Però som molt més: som -potser- l'única ordenació de llum capaç d'entreveure'n el seu misteri i indagar-hi, tossudament,un i altre cop.
Espero que el teu aniversari fos càlid i lluminós!

M. Roser ha dit...

Doncs a mi em sembla que és una llum que n'és moltes a la vegada, ja que pot il·luminar qualsevol cosa i en qualsevol color, depenent del vitrall per on passi...
Petonets, Olga.

novesflors ha dit...

Avui som color, i llum, i lluïm. Avui no ha d'haver demà. I els teus escrits llueixen com sols.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Doncs jo crec que cada dia fas més llum, més colors. Cada lletra que escrius és un raig de llum.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Som o no som... a ulls de qui?
Si la nostra voluntat és ser i estar, a veure qui s'hi oposa.

Galionar ha dit...

Olga, el fum, quan rep la màgica llum dels vitralls, ara groga, ara verda, blava o de color de cirera, reflecteix tanta o més lluminositat que totes les rajoles banyades pels raigs efímers que s’escolen per la catedral... Així també tu, estimada, el dia que siguis fum i no terra, brillaràs esplendorosament cada vegada que la llum d’uns ulls àvids de bona lectura, de bona poesia, es dipositi en alguna de les teves creacions. No estiguis trista!
Una gran abraçada!