DE MÚSICA


DE MÚSICA
*
22-11-14
*
Aquesta és la pintura que presidia l’entrada a la casa del poeta. De tant veure-la ja em resultava familiar i no donava cap importància, llavors, a la noia morta o a la mort de la noia. Formava part de la consciència de la casa: la casa del poeta, de la seva muller devota i de l’única filla, pianista precoç i tan bonica com la Cecília morta del rebedor.
Érem adolescents en un temps de magnòlies i de cantar el Magnificat i cançons jueves pels carrers del poble. De contemplar la lluna sobre el pont de can Cabanyes. D’exclamar que érem felices. D’escoltar, jo, les notes de vidre que el poeta demanava a la seva filla. De les cançons de Mompou i dels concerts de Bela Siki. Del debut de Teresa al Palau de la Música, ella amb tirabuixons i un vestit de vellut blau nit amb coll de puntes. De dinar a l’Ateneu de Barcelona i a casa del seu mestre Joan Gibert Camins, col·leccionista amable de records bellíssims.
Tan bells com el començament d’aquest dia amb una música llunyana.
*
Santa Cecília, de Gautier.

El cel d’aquest matí.

12 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Olga, un post multi-entendridor. Per la imatge de Santa Cecília, patrona dels músics, per la romàntica sortida de sol d'avui i pels records que comparteixes i ens transmets embolcallats amb les notes de piano de Mompou.
A Sants, de moment, l'únic sol que he vist avui és el teu de Tarragona.

Helena Bonals ha dit...

Quantes referències que no conec, però que parlen d'èpoques molt felices, que jo també he tingut, per sort.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ah, Monpou, el de la música callada... L'escolto sovint.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Tots els començaments es tornen finals. La imatge de Santa Cecília és maca.

Sílvia ha dit...

Són preciosos aquests records, Olga, com la sortida del sol.

M. Roser ha dit...

Olga, m'has fet recordar que avui és Santa Cecília patrona de la música, amb aquest post tan musical i poètic...El poeta demana a la seva filla "notes de vidre", tot un luxe poder-les escoltar...
Aquest debut d'una noieta al palau, abillada amb tirabuixons i vestit blau nit amb coll de puntes...
Felicitats per aquests bells records envoltats de música!
Petonets, Olga.

...iescaig ha dit...

podem imaginar la vida sense música?
escric el comentari tot escoltant Bela Siki que interpreta al piano Bela Bartók
meravelles!

Eduard ha dit...

També tu ets una "col·leccionista amable de records bellíssims". O ens en fas ser, una mica.
Una lliçó de nostàlgia i lirisme en el seu punt que ens subministra una càrrega d'emocions perquè cadascú li posi la seva pròpia música.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Records i més records, i sempre molt ben documentats.
Santa memòria!

novesflors ha dit...

Records nostàlgics, m'han semblat. Molt bonic escrit.

Jordi Dorca ha dit...

tan viu i evocador.

gloria abras pou ha dit...

Una preciosa evocació. Com si la música fos més forta que la mort.