LA INESPERADA

LA INESPERADA
*
Podria ser una simfonia de Schubert però és la neumònia que m’ha abatut 10 dies,  clavada per sèrums diversos mentre delirava amb la febre alta.
            Fa dos dies que som a casa, però ¡xiquets!, he quedat com després d’un estomacat a consciència. Desagradable experiència que no voldria per a ningú. Dels deliris en parlaré en forma seriada quan pugui. He pensat en Sibelius i el seu Vals Trist; en la Dansa Macabra de Saint Saëns i en altres al·lucinacions similars.
            Quan vaig dir que aquest any seria notable, no havia previst la meva operació de genoll seguida de la neumònia. Es veu que desitjava massa coses bones. Però si són bones col·lectivament, les meves ja les dono per passades ( però trigaré a refer-me).
            Ahir havíem de marxar cap al balneari de Boí, on uns amics ens hi esperen, però, ¿quan seré capaç de funcionar? M'acomiado per uns quants dies, saludo tothom i us desitjo, per sobre de tot, molta, molta salut
            *

            Collage d’OX: ciutat de seda.

27 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

De moment i malgrat tot, hem de pensar que has superat tot el procés i que a partir d'ara ja tindràs temps de refer-te.

Salvador Macip ha dit...

Ànims i que vagi bé la recuperació! Aquests microbis tenen molta mala idea...

Joan ha dit...

Si d'aquests deliris n'extreus lletra, ens faràs un regal (inesperat)amb la malaltia.
Regal en futur i malaltia en passat. Rodó.

Jordi Dorca ha dit...

Que et refacis ben aviat, Olga.
Forta abraçada.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Estimada amiga: et desitjo que et recuperis del tot només arribar a Boí, i que hi tinguis una estada feliç! Abraçades

xavier pujol ha dit...

La febre era inesperada i el teu post molt esperat.
La recuperació serà total. Confia!

Una abraçada de salut,

Fita

Carme Rosanas ha dit...

Olga, et desitjo una recuperació ràpida i que no se't faci massa pesada...

Empalmar una cosa amb l,altra, quina mala sort!!! Espero que avist les dues coses quedin ja com un simple record.

Una abraçada.

Allau ha dit...

Diu que les aigües de Boí fan meravelles. Bon estiu, Olga!

Vicent ha dit...

Si hi ha una cosa que defineix un gran Home o una gran Dona és mantenir serè l'ànim en els pitjors moments, tu conserves encara el sentit de l'humor i et desitge i t'envie des de València el més sincer desig de recuperació.
I dir-te que no t'oblides dels deliris, cosa difícil, perquè solen oblidar-se fàcilment i escriu quelcom adient a ells, de fet part de la teua vida serà aquest malson que passarà, però et farà més ... seguirà fent-te, diria jo.

Una forta abraçada i ja et dic, els meus millors desitjos des del barri de Russafa de la ciutat de València, xicotet racó del nostre domini lingüístic.

Vicent

Vicent ha dit...

Si hi ha una cosa que defineix un gran Home o una gran Dona és mantenir serè l'ànim en els pitjors moments, tu conserves encara el sentit de l'humor i et desitge i t'envie des de València el més sincer desig de recuperació.
I dir-te que no t'oblides dels deliris, cosa difícil, perquè solen oblidar-se fàcilment i escriu quelcom adient a ells, de fet part de la teua vida serà aquest malson que passarà, però et farà més ... seguirà fent-te, diria jo.

Una forta abraçada i ja et dic, els meus millors desitjos des del barri de Russafa de la ciutat de València, xicotet racó del nostre domini lingüístic.

Vicent

cantireta ha dit...

La neumònia de fa 1 any va deixar el Sant molt abatut, i feble. Sé del que parles.

Una abraçada de cantireta, amb somriures dolços que encomanen ganes de refer-se més aviat.

:-)

Galionar ha dit...

Ostres Olga, em sap greu; però ara ja ha passat el pitjor; regala't el temps que necessitis per refer-te, que Boí pot esperar, i el cèrvol de la roca de Caldes et vol veure passejar pels jardins ben pletòrica de forces!
Una abraçada, bella poeta, i fins quan vulguis!

Lapsus calami ha dit...

Ànims i que la recuperació siga el més aviat possible. Una forta abraçada.

Montse ha dit...

Ostres, ara feia dies que no entrava als blogs... catxis, Olga, no ens donis aquests "sustos"... Recupera't força, eh? I ja saps que a l'estiu tota cuca viu, així que no hi haurà cap problema! Una abraçada ben forta i el que t'he dit: a recuperar-se!!!!

miquel ha dit...

Que els aires del nord et siguin parcials i, ja refeta, tinguis també un feliç retorn.
Una abraçada

Helena Bonals ha dit...

Jo ja trobava a faltar els teus escrits. Que et recuperis aviat!

M. Roser ha dit...

Caram Olga,quina mala sort i precisament ara en aquest temps, que això sol ser més mal d'hivern...
Fa uns anys m'hi vaig passar les vacances de Nadal i encara més dies i si que et deixa molt baldat, però potser el descans al balneari t'aniria bé...Per si algú vol prevenir, hi ha una vacuna que quan ets gran, te la poses una sola vegada a no ser que siguis centenari, aleshores es pot repetir...Jo per si de cas, l'hivern següent me la vaig posar...
Que et recuperis aviat i puguis gaudir d'un bon estiu.
Petonets, Olga.

M. Roser ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Loreto Giralt Turón ha dit...

Que et recuperis ben aviat! Una abraçada, Olga

Calpurni ha dit...

Cuida't i recupera't prompte, Olga.

Eduard ha dit...

ostres! Espero que ja hagis millorat i que aviat ens puguis explicar aquests deliris que insinues, que tenen pinta d'oferir moltes emocions.
és clar que per això et desitjo molta salut i bon descans!

novesflors ha dit...

Molta força, Olga. Et recuperaràs i et tornarem a llegir, que fa goig com escrius i expliques coses. Cuida't molt.

Teresa Duch ha dit...

Bé, Olga, si ets capaç d'escriure i publicar-ho al blog vol dir que ja estàs en el bon camí. Segur que sí. La Vall de Boí cura els mals del cos i de l'esperit. Vigila els llocs ombrívols, però, que al mes de juny l'ombra al Pirineu sempre és freda i a la inesperada no se li ha de donar cap facilitat. Que et milloris! Ja tinc ganes de saber dels deliris. El surrealisme dóna per molt.

Joan Josep Tamburini ha dit...

DEsitjo que et milloris lo més ràpidament possible. Les neumonies és el que més por en fa per els meus vellets. El de 98 anys que és un EPOC (enfermedad pulmonar obstructiva crónica) el tinc super vigilat. Una abraçada

Júlia ha dit...

Espero que et milloris, una abraçada

gloria abras pou ha dit...

Benvolguda Olga,
Deixa que passi el temps i et faci bé.
Mo és gran cosa però jo t'espero.

Elfreelang ha dit...

a hores d'ara espero i desitjo que ja estiguis ben recuperada, deliris musicals i poètics apart, bon salut, descans i repòs! els balnearis del nord fan miracles!