L'ÚLTIMA NÚVIA DE SETEMBRE

L’ÚLTIMA  NÚVIA DE SETEMBRE
*
29-4-14
*
Avui, a la consulta del metge hi havia tres dones que jo no coneixia: tia, neboda i filla de la neboda. Quan m’han vist entrar m’han reconegut de seguida i la dona més gran m’ha presentat la neboda exclamant: “¡Aquesta és l’última núvia de setembre. Fa 25 anys!” Sorpresa súbita. Un record romàntic em salta a la cara de sobte fet figura real.
            L’últim dia de setembre, ara ha fet 25 anys, ja vespre passejàvem amb Vicenç pel Pla de la Catedral, ho recordo bé. Hi havia una flor a terra i em vaig pensar que era d’un ram de núvia. “L’última núvia de setembre”, vaig dir entre les gàrgoles, la columnata i el blau fosc de la nit, mentre desava la flor. I de seguida en va sortir un article, publicat en una revista.
            Tia i neboda el van veure i retallar i, m’han dit, com que em sabien el nom, van estar molt contentes i sempre l’han guardat. No ens coneixíem. Avui, a la sala d’espera, he conegut l’última núvia de setembre de fa tants anys. “I aquesta noia que ens acompanya és la filla d’aquella núvia, i ara té 25 anys”.
            *
Collage d’OX

            

13 comentaris:

Relatus ha dit...

Que romàntic... i com li va anar a l'última núvia de setembre?

Anònim ha dit...

el mon es un mocador...

xavier pujol ha dit...

És una història de reconeixent i gratitud. Per molts anys a totes plegades.
Olga, potser demà mateix al Pla de la Catedral apareixerà una flor. La de l'última núvia de l'abril.

Fita

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Després diran que no hi ha miracles... i, doncs, aquesta avinentesa què és? Diga-li miracle, epifania, moment de goig intens.

Salvador Macip ha dit...

La vida té sorpreses boniques! És com un petit regal de Sant Jordi retardat, un miracle amb flros pel mig :)

novesflors ha dit...

Sorpresa agradable. Si voleu dir-li miracle, li ho dieu. Segur que et va fer goig.

Quadern de mots ha dit...

Que bé que ens ho hagis explicat, una anècdota convertida en una història ben bonica.

Calpurni ha dit...

"Hi ha miracles, petitíssims miracles,
que deambulen al nostre costat sense captar-los".


M. Roser ha dit...

Quina història més bonica...La vida és plena de casualitats!
Bon vespre, Olga.

Carme Rosanas ha dit...

Quina història més maca... Fan il.lusió aquestes troballes, aquesta màgia que a vegades té la vida.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Hi ha reconeixements que triguen en arribar, però de ben segur que n'hi ha molts altres que no es manifesten par falta d'oportunitats.

Helena Bonals ha dit...

Les coincidències fan poesia.

Anònim ha dit...

Quina història més bonica!
Les sincronicitats, les coincidències i les transcendències... en una paraula, la màgia.
Jacqueline