SENYALS DEL TEMPS

SENYALS DEL TEMPS
*
4-4-14
*
Les 50.000 tones de fang caigudes en pluja sobre Catalunya són un senyal del cel per advertir-nos que som pecadors. El fang ve de l’Àfrica per l’aire saltant fronteres. Dimecres de cendra tocava cendra, un altre advertiment. Dimecres d’abril toca fang i ara el senyal ja és més notable.
Se’ns recorda que som pols i que provenim de l’Àfrica, on encara fan excavacions per trobar el primer os perquè l’os, recordem-ho, és immortal, molt més que els nostres cossos de carn cent vegades pecadora.
També se’ns recorda que som pastats de fang. A col·legi ens ensenyaven que Adam volia dir “hecho de tierra roja”, i allò vam creure. També vam creure que mentre la figura de l’home era fresca, un mico se li va asseure al cap, hi va deixar el pèl i per això els homes tenen cabells i les mones el cul pelat.
Excepció: la dona no té el cabell de mico perquè va sortir del costellam de l’home. L’origen del cabell de la dona és incert, perquè no és segur que les freixures de l’home siguin peludes.
Ara entra el mestral, vent del noroest segons la rosa dels vents. L’he vist formar-se cap al sud en punts blancs a l’horitzó, que es van espessint i avancen cap a l’est. A migdia el vent farà verd el mar. Verd opac. I empenyerà l’aigua cap endins, oposant-se a les ones. Les barques de pesca tornaran després de migdia vorejant la costa, arrecerades.
Encara hi ha un altre vent de record infantil que no és a la rosa, i que us deixo completar: “Viento futuro, / que entra por la boca / y sale por el ... “
*
Foto d’OX

11 comentaris:

Maria Dolors Giral ha dit...

Quant de vent! No en va som arrauxats i sort del fang que ens lliga a la terra en fràgil equil·libri.

xavier pujol ha dit...

De l'Àfrica el vent ens du fang.
i la pluja escampa als carrers
l'advertència de color de sang.

Fita

Helena Bonals ha dit...

Olga, m'agrada que reflexionis sobre les incongruències de la Bíblia!

Sílvia ha dit...

Que divertida la història del mico i l'home de fang, no l'havia sentida mai. M'ha vingut al cap l'expressió "tenir el cul pelat en una cosa". M'has fet riure molt, Olga!

novesflors ha dit...

Ha,ha, això del mico i la mona i els cabells dels homes no ho havia sentit mai.

Galionar ha dit...

Divertida, irònica, profunda, poeta fins a la medul·la, deliciosa Olga!
M'has fet recordar la imposició de cendra al front, de petita quan anava a les monges, i el terror que em causaven les pareules del capellà: Polvo eres y en polvo te convertirás".

M. Roser ha dit...

Aquest any n'estic ben tipa de vent, encara que aquest que fa tornar el mar de color verd, el trobo molt bonic...
També m'ha fet molta gràcia això del mico, té la seva lògica!
Bon diumenge, Olga.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Les Escriptures, siguin de la cultura que siguin, s'han de llegir simbòlicament... Vet aquí perquè s'han creat tantes confusions, interessades, és clar.

Joan Josep Tamburini ha dit...

No vulguis saber com hem va quedar el cotxe que el tinc al carrer!
No volem als africans i Àfrica ens envia el seu fang. Qué curiós! Fa uns segles anavem a buscar als negres a l'Àfrica i els duiem a la força a Amèrica. Ara que ells volen venir, nosaltres els hi ho prohibim.

Loreto Giralt Turón ha dit...

El vent traspassa el filat d'espines, el mur de la vergonya. No com les persones d'Àfrica. Pecar és el mal menys dolent que cometem vers ells.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

També és prou curiós el vent de Baiona, de ben segur el més eròtic, ja que a les dones els entra per l'ull del c-- i les hi surt per la xo--.