DIA GROC

DIA GROC
*
25-4-14
*
             Acabo de llegir el diari.
El deixo a un costadet.
Miro de cara a la paret:
¡ai, deumeuet!
¿què hi faig, aquí asseguda?
A la verge de fusta li ha caigut una cama,
verge per vestir, que porta mantellina i vano.
La cameta és a terra i penso en “La cucaracha...”
però aquesta figura mai no havia caminat,
ni s’ha pintat, i encara porta al peu, a llapis,
la sandàlia dibuixada que li va fer el decorador.
Inacabada, com jo, com la simfonia de Schubert,
com tantes coses que la mort no ens deixarà acabar,
curts de vida com som, i sense peu.
*

 Dibuix i poema OX.

12 comentaris:

Maria Dolors Giral ha dit...

Tots els curts fossin com tú !

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

En aquest poema, reconstrucció d'un sentiment de l'ànima. Literatura en estat pur.

xavier pujol ha dit...

Costadet, deumeuet, paret...
Xiulet. Suposo que el vas sentir a les orelles quan la Marta Sempere et va anomenar ahir al vespre, a l'Hospitalet de Llobregat, en la presentació de "Fils de Vidre".

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Més importa tot allò que s'ha pogut acabar que el que resta pendent.

Sílvia ha dit...

M'agrada molt... Som éssers inacabats i imperfectes, aquesta és la nostra gran perfecció! De petita no m'agradava gens la cançó de "La cucaracha", no entenia perquè no podia caminar si només li faltava una poteta al darrere.

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

Llarga vida Olga inacabada, com diu la Maria Dolors, tots els curts fossin com tú!

Helena Bonals ha dit...

Jo de jove em volia menjar el món, i de gran continuo volent menjar-me'l. No sé què hi fem aquí, sinó. I a mi també em manca un peu!

Jordi Dorca ha dit...

1. Cançó sàdica, era?
2. Un dia, però, caminaran tots.
3. Tots junts.
4. Ajuda.

fanal blau ha dit...

Molts ànims, estimada Olga!
Una abraçada.
T'escric.

M. Roser ha dit...

Ara que encara hi som acabem totes les coses que poguem...No hi ha ningú perfecte.
Bon cap de setmana, Olga.

Pilar ha dit...

Com t'entenc, Olga. Quan ens fallen les cames de cos, però, tenim la sort de conservar les de l'ànima.

Relatus ha dit...

Suposo que sempre ens quedaran coses per acabar, però això es viure, no?