¿ABANS O DESPRÉS?
*
7-4-14
*
Tarragona recupera amb càntics, benediccions i alegria una relíquia de
sant Llàtzer, que consisteix en un bocí d’os que ha passat totes les
vicissituds de la llarga història des del temps de Jesús fins avui. És a
l’església de Sant Llorenç, del Gremi de Pagesos, i ahir diumenge la va beneir
de nou l’arquebisbe Pujol.
¡Sant Llàtzer! ¡Marededéu senyor! L’home que va morir i ser enterrat dues
vegades, i a qui la gent defugia després de la primera. L’amic de Jesús, germà
cèlebre de Marta i Maria, en qui es va obrar gran miracle de resurrecció.
Sembla que la relíquia és autentificada per documents diversos, i que va ser
amagada dins d’un bagul.
Pobre Llàtzer... dues vegades enterrat i després sepultat en un bagul...
Ja ho diu la dita popular: “sembles un pobre Llàtzer”, quan algú fa pena. I en
fa, de veritat, seguir la trajectòria de l’os. És clar que aquí també tenim el
braç de santa Tecla, però ja fa molts anys i tothom el té assumit. Ara cal
renovar la fe i encomanar-se a sant Llàtzer, que arriba victoriós al segle XXI.
Només em queda un dubte que m’agradaria que algú m’ajudés a resoldre:
l’os, la relíquia aquesta de nou apareguda, ¿és d’abans del primer enterrament de Llàtzer o bé del segon?
*
"Esfericitat perfecta". Collage d'OX
11 comentaris:
I si ressuscita per tercer cop?
Això de les relíquies no m'acaba de convèncer. És una mica com embalsamar una guilla i posar-la al menjador de casa.
No ho sabràs mai; al menys, no fins a la fi dels temps
El negoci de la religió té com a complement el de les relíquies. Segles abans es pagaven autèntiques fortunes per ossos que s'assegurava eren de sants o per bocins de la creu de Crist. Com en política, tot s'hi val per tal de tenir el poble confiat i entretingut.
Creure ja costa, creure en l'autenticitat d'aquest os encara més.
Mira que preocupar-te per una relíquia la vigília de la teva operació! Deu ser una mena de metàfora de la rehabilitació (que no de resurecció d'una viva ben viva i que per molts anys.24
En aquests temes, tan complicats de demostrar científicament, penso que tot és qüestió de fe...
Bon vespre, Olga.
No es tracta de resuscitar en carn i sang, sinó en l'esperit, em sembla entendre del missatge de la Bona Nova.
Això de les relíquies... em fa sentir com si encara estiguéssem en l'Edat Mitjana.
Molt bona la pregunta!!!
Ets boníssima! :)
Publica un comentari a l'entrada