MADURACIONS
*
27-8-13
*
Dia de boira espessa. Sortim a buscar les poques avellanes que fan els avellaners abandonats. Ja he escrit alguna cosa sobre el tema: la soledat de l’arbre vell i nu batut pel mestral i xop de boira. En portem una bosseta i la meitat seran corcades.
        Per aquest temps els camps i horts ja han madurat i la terra es comença a concentrar en ella mateixa, ja segada, ja llaurada, ja collida. S’adormirà en la duresa dels dies que arribaran, però encara porta la corona de la vermella dulcamara, de les móres vistoses, de les cireres de pastor, del galzeran i del grèvol que ara prepara les seves baies. Vermell de gavarrera i de llavor de mareselva. Encara, al barranc, els últims clavellets, campanetes i escabioses per endolcir el camí.
        La nostra gent també prepara el setembre promès; ha madurat per oferir un fruit que mai podrem saber si serà sencer com voldríem: el fantasma de la divisió sempre ha amenaçat el nostre poble, i les divisions ja són ara ben definides. No obstant, el nucli de la nostra gent voldria ser unitari. Hauria de ser unitari. Cal que sigui unitari. Capaces, les personalitats diferents, d’enfocar un sol objectiu. D’aportar la veritat de cadascú per enfortir la realitat necessària. Que madurem, ja ho hem notat. Ara bé, per recollir el fruit esplèndid que desitgem, cal voluntat generosa. Cal que enderroquem aquell reiet secret que tots portem al cos.
*
Foto OX.

       

6 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Generosos, alguns arbres que regalen fruits, malgrat estar abandonats de conreu; molt més generosos que algunes persones, les quals, per ambicions personals, obliden que el bé comú s’aconsegueix amb la unitat d’acció.

gloria abras pou ha dit...

Que bé coneixes la naturalesa, Olga! I que bé la descrius fent-la única des dels teus ulls de pintora i poeta. Llegint-te no sé si he vist el que volies fer-me veure però he volat sobre els camps empesa per les teves paraules.
Salutacions, Olga!

Helena Bonals ha dit...

N'hi ha molts que voldrien la independència, però no paren de dir que no ens en sortirem. Cognició negativa que hem de superar.

Montse ha dit...

Difícil, Olga, difícil (que tothom treballi en una mateixa direcció) no impossible, Helena, però sí molt, molt difícil! (cognició ai-ai-ai)

;)

M. Roser ha dit...

Que bonic passejar per un caminoi envoltat de fruits de finals d'estiu...
Jo em quedo amb "l'arbre vell, nu abatut pel mestral, xop de boira", m'encanta aquesta imatge tan poètica, encara que sembli trista...
Espero poder endinsar-me aviat per aquests altres camins, que porten a un jardí ple de fruits de llibertat.
Petonets Olga.

Josep Lázaro ha dit...

Hem d'anar "bufant avellanes..." fins a tidre-les a peu de sac.


Salut...