EL SOMRIURE DEL FARAÓ
*
13-8-13
*
A primera hora em desperta el faraó des de la finestra per anunciar-me que, un dia més, el sol implacable rostirà terra i gent. Almenys en aquestes latituds.
       Jo prou li he posat un barret, però no calia, perquè ell ja va abillat amb vestit de festa.
       Aquesta mirada ampla i profunda es clava en la meva: ¿encara no t’has pintat els ulls? em pregunta. Ell dorm amb els ulls pintats i ni el dia ni la nit l’agafen d’imprevist.
      Els seus llavis fan el gest sorneguer de la Gioconda:  li endevino un somriure, sempre de superioritat, perquè ells –tots dos- saben més coses que jo. “Està bé -li dic- tu ets savi havent mort jove; en canvi, jo m’acosto a la mort i no sóc sàvia, ¿què et sembla, això?” “Dona, és que jo porto saviesa antiga i, a més, cal que tinguis en compte que m’ha contemplat gent molt sabuda i, si som receptius, la saviesa s’encomana.
       *
       Ho sento, no puc continuar: una aranyeta grisa amb cara de sàvia s’ha posat a la pantalla i segueix el cursor amb perplexitat; camina sobre les lletres que escric i no té por. Amb la fletxeta sota seu, la segueixo jo a ella si surt de la línia. Cada vegada que li poso la fletxeta se sobta i s’encongeix una mica, però de seguida continua el seu camí tafaner. S’ha cansat de l’esforç. Deu pensar que teixeixo de manera diferent de la seva i desapareix pel marc de la pantalla. Com que ahir ja em va venir a saludar, li faré un seguiment.

       Deducció: a vegades la petita vida s’imposa a la mort solemne.
       *
      Postal collage d'OX

8 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Al faraó, si li treus la màscara daurada a sota li trobaràs més aranyetes i algun cuc, perquè per molt vistosa que sigui l'aparença, la realitat és que tot s'acabarà amb pols.

Helena Bonals ha dit...

Hi ha coses petites que són molt grans!

Loreto Giralt Turón ha dit...

No sé si és molt sàvia l'aranya, si ho fos s'amagaria dels humans. Encara que sembla que aquesta té sort.
El faraó sí que sembla savi.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El saber no ocupa lloc, diu la saviesa popular, i els savis són tan discrets...
Som aquí per aprendre, però ens n'anem a l'escapça del misteri.

M. Roser ha dit...

Una relació molt tendra, aquesta teva amb l'aranya...una petita vida que et distreu de tanta solemnitat, com si tingués un sisè sentit...
Bona nit, Olga.

gloria abras pou ha dit...

L'aranya és l'animal, junt amb la serp, que em fa més angúnia. En la petita aranya que corre per terra hi veig l'aranya immensa i verinosa que, de vegades, em fa sentir el pànic de la seva imatge. Celebro que tu puguis jugar amb una aranyeta i fins i tot et vagi visitant enjogassada.
Bona nit, Olga!

Montse ha dit...

Explica'ns les peripècies de la teva aranyeta...

mira, la paraula per demostrar que no sóc un reobot: veryhard (això no seria "molt dur", en català?)

Montse ha dit...

aaaaaaaapa, he escrit reobot!! ja saps que volia dir robot!

a veure ara...

plysTpn 5

(sisplau, Tape'n 5) ;)