LLEGIR A LA CUINA


LLEGIR A LA CUINA
*
5-5-13
*

Al forn es couen una plata de carxofes ben aixafades, amb sal i oli pel damunt; i una plata  de galtes de porc ben molsudes, amb ceba, patata, vi negre, sal, bon oli d’oliva i aquell puntet de curri que passo per sobre a moltes de les coses que cuino: alegra i no pica.

            La nostra cuina té bona finestra al mar. En aquest moment contemplo el robust ‘Letizia Effe’, de bandera italiana i que transporta productes químics. De nit fa una claror esplèndida, palau flotant aturat davant de casa. Ahir va arribar un vaixell verd tan petitet com un saltamartí i que fa pensar la cançó infantil: “Era una vez un barco chiquitito...”, però aquest sí que navega. No li veig el nom. Els onze vaixells que hi havia aturats ja els han anat enllestint; n’arribaran d’altres.

            L’amic blogaire Salvador Macip va suposar que jo devia tenir biblioteca a la cuina. Doncs sí, i gràcies a ell ho explico. El llibre d’honor és “La teca”, d’Ignasi Doménech, herència de la iaia. El llibre és tan vellet, groc i atrotinat que el suposo una primera edició; no porta data. M'enfilo a l’escala i veig un magnífic volum de la 62 en tapa dura, resultat de la col·laboració entre cuiners, dibuixants i escriptors. A mi em va correspondre Francesc Todó, al restaurant L’Àspic, d’Amposta, dirigit per Antoni Bru. Todó em va prometre dibuixar-me uns bolets, però no els he vist mai. Coses de la vida. “El gourmet vegetariano” és un volum molt útil i ben editat. Les “Tartas Tatin” són la meva flaca, i em queden boníssimes. Hi ha una enciclopèdia dels bolets en tres volums que és una joia. “Cocina verde”, gruixut i practicable. I aquell volum que tots devíem tenir, de Glòria Baliu... ¿el recordeu? Valenta i esforçada és “La cuina d’una dona del terròs”, de Josep Gironès. Cuina moderna de Sen, Vinyoli, Arguiñano... I tants d’altres que no esmento. Afegeixo que sobre la rentadora hi ha dues caixes blaves pintades per mi, que contenen receptes retallades de publicacions diverses. I alguns exemplars venerables de “Cocina y hogar”, tan entranyables com els trobàvem, tant com intentàvem aplicar allò après... ¡Marededéusenyor! que deia en Higgins. ¿Com pot ser una història llarga de tants anys?

            Repassada ara per a  aquest post, la biblioteca de la cuina em fa venir tristesa i nostàlgia, lligada com està al cor més íntim i càlid de la casa: dels primers afanys a les últimes renúncies.

            *

15 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Una bona biblioteca de teca tens a la cuina.
A la meva cuina en tinc pocs i els que més m’agraden són els que eren de la meva mare “Cuinar es senzill” de la Montserrat Seguí i “Carmencita la buena cocinera” (aquest no l’he fet servir mai). Però la llibreteta d’apunts dolços del pare és una joia. Tristesa i nostàlgia però també record i alegria.
Bon diumenge!!

novesflors ha dit...

Fins i tot a la cuina… No hi ha dubte, ets una dona de llibres.

miquel ha dit...

En acabar de llegir-te: "dels primers afanys a les últimes renúncies", m'he permès canviar-te el títol: Llegir la cuina :-)

Helena Bonals ha dit...

L'art de ben menjar és el millor títol per cuinar que he tingut mai a les mans. L'hi va regalar el meu pare a la meva mare, que cuina com ningú. Jo últimament hi he renunciat força, a cuinar bé. No tinc energia per tot.

Eduard ha dit...

De l'entrda de casa al cor mateix -el cor calent i vital dela cuina-, mostres de llibres que ens guien els passos.
Jo, en canvi, tinc llibres de cuina al corredor, i els prestatges de la cuina plens d'andròmines poru inútild i els cd que reprodueixo habitualment al petit aparell que hi tinc, mentre cuino.

El porquet ha dit...

Doncs això de les tartes tatín, m'ha quedat ben gravat... vaig a veure si trobo bitllets de tren cap a Tarragona...

M. Roser ha dit...

A mi que no m'agrada cuinar, si la finestra em donés a mar, segur que m'animaria.
Ja veig que la petita biblioteca de la cuina és de llibres de receptes de bons tiberis i no puc deixar de preguntar-me si tots els llibres tenen relació amb el lloc on són???
Petons de capvespre Olga.

Salvador Macip ha dit...

És clar, no podia faltar una bilbioteca la cuina! Gràcies per ensenyar-nos-la. Molt adequada a l'entorn que li ha tocat.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Els llibres de cuina són útils, sempre i quan hi hagi bones mans i amor a la cuina.

kalamar ha dit...

Els llibres a la cuina diuen molt de la mestressa, oi? i també expliquen la història de la llar. Molt completa aquesta balda!

Unknown ha dit...

Jo també tinc llibres a la cuina. I tots són de cuina però no m'agrada cuinar. Sóc d'àpats bàsics, sans però rapids i que embrutin poc.
És preciós aquest pensament dels llibres com a cor de la casa i a mi també m'ha posat triste.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Llibres arreu de la mirada i a prop del tacte... Llibres impregnats d'aromes i d'amor per la cuina, un joc d'alquímia ella també, com els altres llibres, els de creació.

Maria Dolors Giral ha dit...

Tinc una barbaritat de llibres de cuina, tant a Barcelona com a Saifores. I els fem servir. Tot i saber que a Internet puc trobar el que necessiti en un moment donat, un bon llibre de cuina (de molts tipus diferents) és una temptació en la que continuo caient. I ja no parlem quan vaig de viatge, és obligat.

Anònim ha dit...

També els tinc (a casa cuino jo) a part, els de cuina. No dins, sinó just abans d'entrar.

El de referència és un d'Antoni R. Dalmau, concís, sense mesures, intuïtiu...

hortensia ha dit...

Hola estimada Olga;La cuina de casa seva també es omple de llibres, quina
joia, La cuina de l´avia i la mestressa de la casa, tan bona cuinera amb molt amor i estimació per la familia i amics.Molts bonic el prestatge ple de llibres. No es la cuina que vaig netejar tantes vagades i prendre un cafetó, amb un pastís de pomes. Gaudir del paisatge am la finestra a vora del mar, amb alegría i la meva nostalgia in el record.