PACIÈNCIA


PACIÈNCIA
*
22-5-13
*

L’any que ve, 14, en farà 30 que aquest llibre va ser premiat amb el Sant Jordi de novel·la. I 29 que va rebre el Premi de la Crítica de Serra d’Or, refermant així la qualitat de l’obra. El títol català és AL MEU CAP UNA LLOSA (cita de William Cowper).

            30 anys, doncs, per fer-ho rodó, que esperava, sempre batallant i mai aconseguint, que aquesta obra que parla de Virgínia Woolf, celebritat present a la literatura fins al moment, fos traduïda al castellà i a l’anglès. Els meus coneguts ja ho saben. Els responsables de les institucions que sempre m’han negat aquesta traducció, també. De tal manera que l’obra era coneguda com el llibre dels collons, expressió meva. M’hi he trencat les banyes i la feina ha estat inútil. Si us diuen que la literatura catalana s’exporta molt i en fan triomfalisme, almenys és el que llegeixo aquests dies, aquí hi ha una escriptora que ha patit la negació en la seva ànima. Us estalvio la duresa de les meves lluites, però us la podeu imaginar. I encara continuo, perquè em vaig pagar ben cara una magnífica traducció a l’anglès, i ni pagada me la volen tramitar. Quina peneta i quina misèria. Em responen: “T’ha de demanar un editor d’allà”. Fantàstic, bereno amb un de diferent cada tarda.

            Fins que un bon dia, en una conversació casual a Tarragona, durant el I Congrés de Llibreters en Llengua Catalana l’any passat, l’editor Lluís Pagès, de Lleida, va alçar les celles amb un somriure i em va dir: “Jo la publicaré”. ¿Així? ¿Tan fàcilment es desencallava per voluntat de tal magnànim editor? ¡Doncs ja tinc la traducció castellana a les mans, l’acabo de rebre i us la presento! Me l'he feta jo mateixa i és dins Ediciones del Milenio. Gairebé no m’ho creia, però Lluís Pagès m’ha fet aquest regal. 30 anys, i encara l’he pogut veure. Mil gràcies. ¿Continuarem?

*
Portada del llibre.

                       

15 comentaris:

novesflors ha dit...

FELICITATS.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Doncs me n'alegro molt! Pinta bé :)

El Profà del Rebost ha dit...

Enhorabona. I seguint amb el castellà, quien la sigue, la consigue.

Salvador Macip ha dit...

Els llibres tenen vida pròpia, no saps mai quin camí agafaran... Ha sigut tard, però més val això que res! Felicitats!

Carme ha dit...

Jo també me n'alegro molt. Enhorabona, Olga, esperem que si que segueixi la ratxa en les traduccions.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Sento una viva emoció per l'aparició de la traducció al castellà de "Al meu cap una llosa". L'he llegida diverses vegades i cada vegada hi trobo més coses. No és això, el que en diem un clàssic de la literatura? Els clàssics són com fonts que mai no esgoten el seu cabal. Felicitacions.

Sílvia ha dit...

Val més tard que mai, però potser no tan tard, oi? Sigui com sigui, enhorabona, Olga. Jo començaré per l'original catalana, que no l'he llegida i veient el comentari de la Teresa me'n vénen moltes ganes.

Helena Bonals ha dit...

Que te l'has fet tu vol dir que tu n'has fet la traducció? M'agrada el títol.
Felicitats!

Jordi Dorca ha dit...

M'ho imagino: la duresa, la lluita, les poques carícies.
Trenta anys?
Ha arribat la llum.

Enric H. March ha dit...

Després de tots aquests anys, haurà estat una experiència curiosa fer-ne la traducció, oi Olga?

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Massa sovint els organismes oficials s’omplen la boca per parlar de cultura, quan la realitat és que hi ha ben poca capacitat d’acció, ja sigui per falta de capacitat o de diners.
A aquestes alçades, com es pot entendre que l’obra de l’autora catalana més premiada estigui sense traduir?
En tot cas, felicitats a tu i a Pagés per la nova obra.

Eduard ha dit...

Gràcies a la teva tossuderia i a l'editor Lluís Pagès. feliç recorregut per a aquesta novel·la entre el públic espanyol que s'ho mereixi (que ens consta que és nombrós).
Abraçades!

Galionar ha dit...

Enhorabona, Olga. D'això se'n diu ser perseverant i no morir en l'intent! Espero que el llibre tingui molt d'èxit entre els qui només saben llegar en castellà.
Una abraçada.

Júlia ha dit...

Un gran i molt bon llibre, recordo molt bé com una amiga i admiradora teva me'l va recomanar quan va sortir, m'alegro que revifi com mereix, de tota manera el panorama actual de la literatura nostrada és ben galdós, en general. Un clàssic, com comenta Teresa.

Xavier Aliaga ha dit...

M'alegre molt, felicitats. Això de les traduccions és ben complicat i la notícia mereix celebrar-se.