ALLÒ QUE ES PENJA


            *                         *    

ALLÒ QUE ES PENJA

*

3-5-13

*

L’Institut de les Dones, l’Observatori Cultural de Gènere i tots els departaments Veu de Dona, Estudis de la Dona, llarg etc.; més les associacions afins, que són moltes, he de dir que no m’han aconsellat mai –si és que m’han aconsellat alguna vegada- el que necessitava per promocionar la meva obra i persona. Sóc escriptora i necessito promoció: entrevista a diari, espai a tele, el que sigui. No m’han encaminat mai bé.

            S’acaba de fer la llum al meu cervell quan llegeixo l’entrevista al Punt/Avui (3-4-13), contraportada, que Jordan fa a O’Hara. La tal O’Hara declara amb posat de fava cúbica: “TINC MÉS DE 300 CALCES I UNS 40 SOSTENIDORS. CADA MATÍ PENJO UNA FOTO MEVA EN ROBA INTERIOR A INSTAGRAM.”

            No cal dir que la interfecta té munts de seguidors que li envien calces. “NO BUSCO QUE COMBININ”, aclareix la irlandesa ingènua i pèl roja. Es defineix fetitxista i sosté que “LES SABATES DE TALÓ FAN QUE LA DONA SE SENTI SEXY I SEGURA.” Afegeixo jo que sobretot segura, per això els grans caminadors porten tots talons d’agulla.

                        Gràcies, Jordan, per aquesta valuosa informació tan útil que cap institut de dones m’havia sabut donar vetllant per la meva promoció. N’haurien de prendre nota, aquests instituts si volen ser eficaços. Per

ò ja hi havia un llunyà precedent: una vegada que la URV va convidar Lucia Etxevarria, aquesta va obrir sobre  la taula on dissertava una maleteta plena de sostenidors i calces. I no és irlandesa, ep.
 

 

12 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Jo no en puc dur, de talons, ni m'hi sento segura, ni en vull dur. No hi ha pitjor cec que qui no hi vol veure. Tampoc sembla que vulguin adonar-se del teu talent.

Calpurni ha dit...

Ho més ximple, ordinari i la ignorància tenen una gran repercussió en els mitjans de comunicació. Serà perquè la societat és ximple, ordinària i ignorant?
Salut i poesia!

Carme Rosanas ha dit...

Ara ja veig el meu error, no voler dur mai talons... com no me n'havia a donat abans? :D

Olga, la societat no té pas arreglo fàcil, eh? On no n'hi ha no en raja.

Tindrà raó el Jesús del Calpurni?

M. Roser ha dit...

Ui , jo quan era joveneta, portava talons d'agulla, Ja fa anys i panys que no en porto, on es posi la comoditat d'unes sabates planes...

No la sabia aquesta manera de promocionar-se...però a mi m'agrada anar ben conjuntada!

Petonets.

Relatus ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Relatus ha dit...

El sabeu aquell de la dona que surt a l'escenari, es treu la samarreta, es treu els sostenidors i quan tothom està atent, es vesteix i comença a parlar de física quàntica?

Unknown ha dit...

Olga,
Som molts els que sabem que tens talent. El què passa és que no ets prou popular o, si vols, mediàtica que diuen ara.
Demà revisaré tot el teu bloc des de finals de març. De moment el meu roman tancat perquè google s'està preguntant si em coneix.
Salutacions!

Anònim ha dit...

Tot això és culpa de l'escola! S'ensenya la gent a llegir i escriure i s'acaben confonent tot. Publicar és només una excusa.

I sobre fetitxisme... millor callo. M'ho guardo per quan publiqui.

Galionar ha dit...

Potser a aquesta senyora irlandesa no li van ensenyar que les calces, després d'usar-les, es reciclen rentant-les, i en lloc d'això les llença, i per això en necesita tantes de noves...
També estic ben d'acord amb en Calpurni. Ànims, Olga!
Una abraçada!

Júlia ha dit...

Un editor que no vull recordar va dir en una ocasió que si per vendre llibres s'havia de posar en pilotes al mig de la plaça de Catalunya, ho faria. De tota manera, està tot tan explotat que ni tan sols fent aquesta mena de coses funcionaria el tema, a la gent seriosa. Sobre els talons actuals, inversemblants, no entenc que tants metges saberuts no s'hi posin i que les dones caiguin en paranys tan poca-soltes. Començant per les periodistes nostrades de la tele, donen un mal exemple. Món de mones, ja ho diuen.

Clidice ha dit...

el binomi crear-vendre sempre té mala solució. últimament, però, em temo que fins i tot el crear ha desaparegut de l'equació. Salutacions.

Jordi Dorca ha dit...

L'exorivit hauria de fer algun comentari que valgués la pena. Però no. No el farà, no en sabria prou, i, a més, no vol espatllar la gràcia del text, de tant agraït com està per les teves paraules que sempre fan tan bona companyia.