S’HA OBERT LA VEDA
*
17-8-12
*
Escriptors, ja
no cal que patiu a practicar la vostra llengua difícil, amenaçada i tan mal
considerada fora d’aquí. Per fi s’han acabat la militància, l’encotillament, la
fidelitat i l’amor a les nostres lletres. ¿Oi, escriptors meus, que en un
moment o altre opteu a algun premi literari? Doncs a partir d’ara ho tindreu
més fàcil.
Les altes autoritats “culturals” de
la fins ara ‘dissortada pàtria’ (Espriu dixit) han decidit que l’escriptor en
castellà també tindrà premi: l’han acollit a l’Olimp fins ara reservadet a les
obedients ovelles catalanes. Argumenten que als pobres autors castellans no
se’ls reconeix fora d’aquí, i que aquí tenim més d’un idioma. Vull afegir a
manera d’exemple les últimes frases de l’excel·lent article de Carles Ribera a
EL PUNT AVUI, data d’avui mateix, 17, titulat PREMI(O)S NACIONAL(ES): “Tinc la
sensació que cada aportació renovadora, lluny d’eixorivir-la i potenciar–la, va
deixant una mica més enxubada aquesta nostra petita i rebregada llengua
catalana per a la protecció de la qual no tenim res més, contra tot un estat
espanyol, que les institucions que ara volen premiar autors castellans mig per
compassió, mig perquè no s’ofenguin.”
També cal llegir les declaracions
que quatre dels “nostres” escriptors fan en el mateix sentit aquest mateix dia.
Els gallets ja han fet el seu quiquiriquic.
*
Collage postal
d’OX
13 comentaris:
Aquestes coses demostren que alguns catalans teneb un petit problema d'identitat...
aix, i a mi que, quan em decideixo, s'enfonsa l'editorial juuuuuust abans de publicar el meu llibre? uixxxxx
sóc gafe, Olga!
Pobres autors catalans (?) en llengua castellana... El problema continua sent, però, de denominació d'origen; tants anys ja!
Ei, que se m'oblidava! Felicitats, també Elena! Com que no m'agrada gaire el xampany, un brindis amb moscatell :-)
Jo he llegit l'entrada de l'AVUI, amb els comentaris de Casasses i Sánchez Pinyol entre d'altres. No es pot pensar mai "pobrets" perquè alguns escriguin en castellà, és un gran error.
No sé perquè els catalans sempre anem amb el lliri la mà...I després ens la trepitgen.
No n'hi ha un pam de net!
Quanta energia que ens fan perdre... Ara ve allò de: a qui aprofita?
És diabòlic. Una trampa més.
Olga, ja t'ho explicaré, que aquí tinc molt poca connexió i cada dos per tres he de tornar-me a connectar (une merde) així, en francès! petonets des de Saint Jean de Losne.
L'Olimp ja no és l'Olimp. Ho diem tots els foragitats.
Més val així, potser.
Una mostra més d'aquest sentiment de no sé quin cony de culpabilitat per ser i exercir de catalans que tenen alguns dels nostres. Tristesa. Molta tristesa.
Un capítol més de la cerimònia de la confusió.
Un capítol més de la cerimònia de la confusió.
Publica un comentari a l'entrada