CARDICACA


CARDICACA

*

20-8-12

*

Avui presento aquest card, d’un pam d’alçada, molt corrent als camins i en dos sentits, perquè es diu card corredor i sembla que es multipliqui al teu davant, precedint el pas. En les caminades pels boscos, hem observat que alguna bèstia té el costum de dipositar la seva defecació justament sobre aquest cards. Demano als biòlegs blogaires si em saben dir quina bèstia és: ha de ser suficientment alta por poder dipositar el producte sobre el card, i una mica corpulenta vista la mida de la deposició. ¿Una guineu, potser? Marca territori amb un cert masoquisme a causa de les punxes. Aquesta vegada ens ha admirat la precisió del fet, tan ben centrat, i d’aquí la foto. A vegades la caca presenta pinyols, potser de cirera o d’alguna altra baia.

            En sentit patriòtic i vistes les circumstàncies, comparo el que hem batejat des d’ara amb el nom científic cardicaca, a les accions dels nostres polítics: volen marcar territori amb resultats de merda i s’amaguen tot seguit amb el cul esgarrinxat.

*

Foto V. Roca

10 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

aquesta fauna política no l'explicaria ni el Rodriguez de la Fuente

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Sempre sorprèn, la nostra naturalesa animal, però no ens hauria de sorprendre. Fa mil.lennis que repetim els mateixos arquetips, bons i dolents, és clar.

El porquet ha dit...

Allà on caguen deixen la merda... i els que venim darrere ens la mengem... i no parlo de les defecacions animals i sí de les deposicions d'uns animals.

Júlia ha dit...

Jo crec que ens pensem ser molt diferents de la resta d'animals i, de fet, no ho som tant, més aviat poc.

Helena Bonals ha dit...

De llirs entre cards ja se sap que no se'n troben gaires...

Joan Josep Tamburini ha dit...

Li hauras de preguntar en Martí Boada que ho sap tot. Jo sóc biòleg, però no tinc ni idea. Una abraçada: Joan Josep

M. Roser ha dit...

A mi els card, m'agrada assecar-los i fer-ne rams...
Bona punteria l'animaló!

M. Roser ha dit...

Perdó, al fer un ram m'he punxat i ha caigut la "s"...

Lluís Bosch ha dit...

Per la descripció que fas, jo diria que l'animal defecador és humà, i amb tota certesa polític o poeta nacionalista (o polític i poeta ensems). És aquesta mena d'alimanya la que es caga, tot dissimulant des de l'altura, sobre la seva terra.
M'agradaria saber com ho explica, aixo, la teva ànima tan sensible de poeta catalaneta que no obstant deixa comentariets a regioderietes que, malgrat ser d'ERC, obtenen càrrecs gràcies als feixistets locals.
Perquè no fotografies la merda directament?

Jaume Pubill Gamisans ha dit...

Aquest Lluís Bosch, com sempre, ja ha deixat la seva cagarada! Al meu blog també hi va entrar -fa temps i, de la manera més educada que vaig poder, el vaig convidar a que anés a cagar a un altre lloc...
Una abraçada, Olga i ens seguirem llegint.