7-8-12
*
NOTES DE BOÍ – 15-6-12 – Erill la Vall
“Til·lers, saücs, et fan l’ombreta
flonja...” escriu Joan Llacuna en una memorable elegia a Rosselló-Pòrcel. A
Erill, ben endreçat, hi ha profusió de til·lers i saücs. Vetllen potser des de
temps immemorials les devocions de pedra grisa, granit i pissarra.
Romànic que veu passar el segles amb
la mansuetud i paciència de les vaques al prat: aquelles, aquestes, ¿què hi fa?
Mirem les vaques i les retratem; elles ens miren desconfiades i aviat
s’amanseixen. Sec en un banc sota un freixe, vora la tanca del prat. Les
vaques, a l’ombra, pateixen el moscam del sol d’estiu. Me’n miro una en
particular i li dic el cant castellà: “no me mires de reojo / que es mirada de
traïdor, / mírame carita a cara, / que es miradita de amor” Les vaques solen
mirar de cua d’ull i a mi m’agrada parlar amb els animals: m’escolten, i em plau. Elles no es
mouen de l’ombra, jo tampoc. L’herba, segada; les orenetes, filant el temps.
Hi ha un mort antic en un extrem del
cementiri florit de plàstic. El mort ostenta roses velles i una creu rovellada.
No es veu cap nom. ¿Un suïcida? ¿Un protestant de quan la caritat cristiana
separava els “bons” dels “dolents”?
El caminar se’ns torna lent com la
vida que no veiem al poble entre muntanyes que em separen del meu mar. Prenem
cafè al bar-fonda l’Aüt, on em donen aquest full de paper que recull la primera
meitat del nostre matí.
*
6 comentaris:
Ai, Olga, m'has recordat la meva anada a la Vall de Boí d'aquest hivern i la meva estada a l'Hostal Plaça d'Erill. És un indret meravellós, la veritat, donat als renaixements místics i espirituals!
http://elporquet.blogspot.com/2012/04/alfa-i-omega.html
M'alegra molt tornar-te a llegir!
Que maco això de parlar i cantar a les vaques!
Lloc preciós.
Lloc i paraules transmuten les seues belleses particulars gràcies al teu art catalitzador. Una abraçada.
Ah, sí, les valls no moren, almenys fins ara. Nosaltres... Potser ens enterraran en un raconet com aquest mort del cementiri d'Erill. Pensar i escriure amb llibertat és pecat en tota època.
Una imatge que retrata la placidesa d'un dia d'estiu a l'ombre d'un arbre amic...Un lloc preciós la Vall de Boí. Em fas una mica d'enveja sana!
Publica un comentari a l'entrada