EN COMPANYIA DE
MUSSOLS
*
3-11-19
*
Massa dies sense
llegir-vos ni escriure, estimats blogaires. Un dels estats de vida és aquell
que et fa notar la lentitud i tristor de segons quines hores, i la rapidesa que
arriben i marxen els mesos. Una bona paradoxa. És la meva, ara. La soledat, la
malaltia, els dies de festa buits.
Sort que els mussols m’ajuden. Van
arribant a la meva taula i conversem. Aquests, tots de la mateixa colla, són
mussols comuns, i potser algun banyut, si té la banya més alta. Però ens avenim
molt.
Són ocells savis, això ho sap tothom.
Surten de nit, que és quan el bosc deixa anar més misteris. M’expliquen històries
que a vegades em fan riure. Ja em convé, perquè l’ambient fa plorar. Altres
vegades es tiren en picat contra la gent que fa feixos, dient que són feixistes,
i tenen raó, perquè de feix ve la paraula. Però és pobra gent que recull
branques per al foc i que pren un ensurt en veure aquell desplegament d’ales i
urpes. Ara m’aconsellen quin partit cal votar perquè no tallin més arbres i els
deixin sense boscos per viure.
Seran amb mi fins per Nadal. M’acompanyaran
a la presentació del meu llibres de poemes “NATURA”, els ha agradat, el títol,
perquè parla molt de muntanya. La fem el dia 25 d’aquest mes de les ànimes que és
novembre, on els esperits ens envolten demanant llum i record. L’edita un noi molt
eixerit que es diu Eduard Boada, de l’editorial Ganzell.
La gent em sol preguntar: “¿Encara
escrius?”. Aquest “encara” m’entristeix una mica. Vol dir moltes coses. ¿Sabeu
quants llibres m’han publicat? Aquest “NATURA” fa el 81. Comptats per la
periodista Carina Filella, que em porta el registre. I abans de sant Jordi
sortirà el 82, “EL REC” (Cossetània), un llibre de narrativa que recorda els
meus 25 estius llargs a Rubí. Ja en parlaré. I si “encara” sóc viva, penso
presentar-lo també a Rubí, on tinc família i bons amics. “Encara”.
Rebeu un suau refrec d’ala dels meus
mussols.
========================================================================
