OSTIXEC



OSTIXEC
*
17-8-19
*
Quina sorpresa... Quan anàvem a engegar el cotxe per pujar a Caldes de Boí, se’ns presenta Ostixec, que em volia acompanyar de totes passades.
“Però home, ¿que no ho veus que camines a poc a poc...?
“¿I tu, com et penses que camines?”
Té raó. Jo, amb un o dos bastons, depèn del lloc, faig via amb més pena que glòria.
El vaig acomodar a l’habitació i anava menjant del bufet lliure. Peix però també altres coses, perquè és sabut que aquests animals s’aferren a tot allò que sura o que baixa a mar.
Reconec que m’ha ajudat.
Els animals que parlen són savis, tothom ho sap. Tinc el costum d’anar per boscos o camins inventant versets en veu alta; ell, que em sentia, m’anava fent les rimes.
Quan ens assèiem en alguna pedra o escala a escriure, em portava alguna flor a la mordassa per veure si jo en sabia el nom. Si no el sabia, me’l deia ell.
La seva satisfacció enorme va ser quan el vaig prendre pel Camí de l’Aigua cap a l’estany de les granotes. Quin aperitiu de granotes tendres que es va fer...
- Són massa dolces, tenen poc gust...- m’anava dient.
Quan els amics em van oferir un recital dels meus poemes, un vespre gloriós, vaig posar Ostixec a la taula i tothom va saber que m’havia ajudat, en les rimes i amb el nom de les flors. Va ser admirat i felicitat, i jo diria que encara es va posar més vermell del que ja és de natural.
===========================
1- Ostixec
2- Majestat- Escut heràldic que em representa.
- Dels meus collages-

11 comentaris:

Júlia ha dit...

Que l'Ostixec et continuï fent companyia i sent tan útil, Olga. Una abraçada i bon tombant d'agost.

...iescaig ha dit...

Vermell roig, i tant, ell sempre...
;)

xavier pujol ha dit...

Veureus a tots dos fa goig
tu tan poeta i ell tan roig.
Segur que us veuen amb bon ull
a Barruera, Caldes i Taüll

Helena Bonals ha dit...

A tu també t'han fet un recital dels teus poemes? Fa moltíssima il·lusió, oi?

Carme Rosanas ha dit...

Quina sort, la bona companyia!

espai de contes ha dit...

És fantàstic tenir un amic com l'Ostixec!, et dóna un cop de mà per fer rimes i a més a més et fa companyia.
Petons i que gaudeixis de l'estiu!

cantireta ha dit...

:-))

Me'n recordo, de veure't usar-lo com arma dissuasòria en un dinar. NO vam poder contradir-te.

Muacs, padrina estimada.

Galionar ha dit...

No tinc el gust, Olga, de conèixer l'Ostichec, però ja veig que és ben important a la teva vida! Celebro que hagi estat grata la teva estada a Caldes de Boí i també que hagis pogut gaudir d'aquest recital. I celebro també poder tornar a llegir-te!

M. Roser ha dit...

Ja m'imagino la fila que deveu fer pels camins de muntanya, tu amb bastons i ell amb aquestes
pinces destraleres...Ja va en compte quan cull floretes perquè les identifiquis? Potser farà algun estrall pels prats de muntanya, que no és el seu hàbitat habitual...S'accepta aquest bitxo tan roig com animal de companyia???
Bona nit, Olga.

montserratcomasmarti ha dit...

Em plau enormement poguer dir que vaig participar en el recital de poesies teves una nit al balneari de Caldes.
Nit màgica on tothom va que hi va assistir va gaudir del plaer d'escoltar algunes de les teves poesies.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Hola. Ja he tornat del Perú. Aquest any a Abancay, al mig dels Andes. Un Centre de nens discapacitats. Una obra molt interessant. Una forma de passar l'estiu essent "útil". Una abraçada.