DESDOBLAMENT DE L'ÀNIMA



*

10-5-11

*

Una ànima desdoblada: l'ombra que es projecta en l'altra.

Dues ànimes en una: l'amor que unifica.

"Quan es perd un amic es perd la meitat de l'ànima", assegura Agustí d'Hipona.

¿Què és el que unifica i què és el que distancia?

"Escolta la resposta dins del vent", aconsella Bob Dylan, perquè ningú ho sap ni en pot donar raó, i per això hi ha moltes ànimes vivint a mitges, o només amb mitja vida.

"Qui ho pugui entendre, que ho entengui", aconsella Jesús de Natzaret, que no era tampoc un exemple de claredat.

*

Collage d'OX

COVADONGA AL JARDÍ



8-5-11

*

Bon dia, mare,

la teva filla gran, que encara no tenies quan seies en aquest banc al jardí d'estiu, et saluda. No goso abraçar-te, perquè el teu vestit d'organdí o de gasa -no ho sabria dir- folrat de seda es podria rebregar. Et noto els ulls picardiosos i la maneta mig amagant un somriure, i per això dedueixo que qui et retrata és el jove Oscar, el teu estimat Oscar, a qui deies nen quan feia ben poc que havies arribat a Catalunya. Però el nen era el fill únic de casa seva, i no podies dir-li d'altra manera, que els futurs sogres imposaven, ja ho crec.

Ara et miro des de la distància. M'agradaria que el teu ventall de plomes m'acariciés la cara. A través de cartes i retrats he anat retrobant la teva joventut però no hem coincidint en el temps de noies. Tu vas ser molt alegre: cantaves com un rossinyol, tenies molts amics, molta família jove, un pare sever, una mare dolcíssima i un promès seriós. Jo he heretat la seriositat del teu Oscar i el teu cor compassiu.

T'he sobreviscut, mare, i no sé si ho saps. He passat ben de llarg els anys de la teva mort i ara en faré setanta-cinc. Mare, no m'hauria pensat mai que hi arribés. Els anys de la meva lleugeresa, com la teva en aquest jardí jove, ja van passar, quan contemplava les estrelles i fèiem festes al jardí. Vas sofrir una guerra dura, jo amb tres mesets i el teu home, jove, lluitant a la cruenta batalla del Segre, una de les pitjors; i després amb tifus a l'hospital de Manresa. I tu m'alletaves, mare, i em posaves el dit a la boca quan tiraven bombes a la Rambla, perquè el soroll no em rebentés l'oïda.

Mare, em sento cansada, ¿saps? I no he passat cap guerra. Tota la meva família ha après a estimar-te. Però jo voldria ser ara ja amb tu, en un jardí com aquest, amb un vestit ben bonic i airós i flors al pit, i enraonaríem de tantes coses... Gràcies per haver-me portat a la vida, mare.

Adéu,

Olga

*

PARAULES D'AMOR



*

7-5-11

*

Aquesta capsa de llauna conté cartes de festeig de la meva mare adreçades al meu pare, des de Barcelona a Tarragona. La majoria són de l'any 1929 i alguna del 33. Van festejar sis anys. La meva germana me les va portar perquè les llegís. La lletra és molt bonica, i les paraules d'amor, impacients i també una mica ingènues.

Era el temps de la gran Exposició de Barcelona del 29, i s'exigia un segell especial que porta cada sobre. Sembla que el correu anava molt ràpid i les cartes les escrivien cada dia. Oh, la curta distància es fa tan llarga sense la persona estimada al costat...

La mare anava amb els seus cosins al Parc Güell, als magatzems El Siglo, al cinema, a la mateixa Exposició, a veure partits de rugby i de bàsquet. S'estava a casa de la seva àvia durant els dies que va requerir una petita intervenció feta per un oncle seu, metge.

Tothom l'estimava perquè era alegre, cantava, ajudava, explicava contes i era una companya excel·lent. No la volien deixar marxar cap a Tarragona, on vivien els seus pares, delegat de Tabacalera l'avi. Ella volia passejar per la Rambla amb el seu Oscar.

Les paraules d'amor entre ells van ser sempre vives. Un amor continuat fins a la mort d'ella als 56 anys. I molt enyorada després. Ara he entrat per primera vegada en aquella intimitat i m'ha semblat sentir el perfum esvaït que, deien, portaven les cartes; fulls de vores daurades, sobres amb folre estampat delicadament; alguna flor seca. Sento la seva veu, noto el seu somriure. L'entenc una mica més i jo mateixa m'enyoro de l'amor.

*

*

L'ELEGÀNCIA DEL MUGUET








*

5-5-11

*

El muguet és la delicada flor que significa innocència. El de la fotografia superior, al gerret, és de casa, a Mont-ral. A França, la tradició dedica el mes de maig al muguet, costum encara no arrelada entre nosaltres: passar dels rams monumentals a una preciosa i diminuta mata de muguet requereix anys de refinament i exquisidesa.

Del muguet, lliri de la vall (convallaria majalis) també se'n diu flor de maig, campanetes de maig i llàgrimes de Santa Maria. "El lliri de la vall" és una obra d'Honoré de Balzac (1799-1850), i així tenim un muguet literari.

Tanta bellesa, contradiccions de la vida, amaga la mort. Menys les flors, tota la planta és un tòxic potent, capaç de matar amb una cocció de poques fulles. En canvi, una gamma de fina perfumeria porta la deliciosa aroma del muguet.

A França vam comprar un devocionari de vori amb un pom de muguet tallat (foto central). És publicat a Tours per Alfred Mame et Fils, Éditeurs, el 1880. Un altre devocionari italià (foto inferior) comprat a Londres té les pàgines decorades totes amb flors, entre les quals el muguet, amb suaus tons perfilats en daurat. És publicat a Milano per Luigi Grande, Editore, el 1905.
Si voleu fer contenta una persona romàntica, elegant i de naturalesa pacífica, regaleu-li muguet. Si us agrada que la vostra memòria us acompanyi, la tradició aconsella olorar muguet, perquè així reviureu les vostres hores més belles.

*



L'INDEPENDENTISTA AVORRIT



*

4-5-11

*

Pierre-Louis Dromigny de La Paillarde, baró de Martinet de Jussà, avorrit de tants partits de futbol transcendentals i de tant de soroll electoral, ha decidit emprendre la volta al món a bord de La Pirouette i a lloms de la tortuga Quitèria.

La tortuga, de llarga experiència i saviesa a causa dels seus anys, té l'encàrrec de no despertar el baró fins acabar el viatge. El baró calcula que, al pas que va, potser quan arribin de nou a Martinet de Jussà ja tindrem la independència.

*

Collage d'OX

¡FLORS PER AL CANDIDAT!



3-5-11

*

¡Aquest és el bellíssim mes de les flors! ¡Maig! L'han cantat músics, poetes, religiosos i Cors de Clavé. Se celebren Jocs Florals; es guarneixen cotxes de nuvis; es donen flors electorals. Exultem, germans.

El candidat Desideri Bonshoms ens mostra el seu cartell electoral. És la vint-i-tresena vegada que es presenta, ho porta brodat a la camisa. La seva formació és Catalunya Lliure (Calli). Encara no ha tret mai ni un vot, però l'home, enardit, proclama que a ell no el farà callar mai ningú.

Voteu-lo, gent de bé. ¿No voteu gent que no valen una merda enfarinada? ¿No us sembla que ell almenys ens aixecaria la moral, ara tan decaiguda? Feu un pensament, que el candidat Desideri Bonshoms no us enganyarà mai.

*

PIXAR-SE EN EL PATRIMONI














*

2-5-11

*

Avui, 1 de maig, el Passeig Arqueològic (Muralla) estava tancat. Volia estrenar una màquina de retratar nova i hem fet un tomb pel Patrimoni romà, ple de turistes.

Els murs romans venerables de la Part Alta contenen racons tan enlluernadors com aquests de les escombraries rebentades a ple sol.

Les làpides del cèntric carrer de la Merceria, a tocar de la catedral, ja fa molts anys que pateixen una desídia agònica: s'esborren lentament sota mirades impassibles i les humitats les destrueixen. No hi ha hagut govern que en tingués cura ni orgull. I volen presumir de ciutat cultural...

Al temps del gran arquitecte venecià Piranesi (1720-1778) era moda gravar les grans ruïnes de Roma, amb els pastors i ramats que es passejaven trepitjant les glòries antigues.

Com vaig dir ja fa uns quants anys, nosaltres encara ens pixem en el Patrimoni.
*