SANTA BÀRBARA QUAN TRONA













4-12-22

 *
 SANTA BÀRBARA QUAN TRONA... 
                                           
*

 El temps pre-Nadal, de tardes curtes i lectures en llum suau, em plau molt: torno a nena. Ho he explicat a “Cua de vaca” (Ed. Ganzell). Després de sopar obro la finestreta del calendari d’Advent i em menjo la xocolatina. Soc sola a casa, no puc compartir però en compro pels que són fora. Treballo i recordo. 

    Tal dia com avui, anys enrere fèiem gran festassa. Era santa Bàrbara!!!  Avi i pare, d’Unión Española de Explosivos, convidaven uns amics enginyers de Barcelona i tots a celebrar el dia patronal amb brindis i cants. Podíem fer festa a col·legi... De sempre he admirat la santa Bàrbara pintada per Robert Campin, ara al Museu del Prado. No la descric, observeu-la bé en tots els detalls: ella, la construcció de la rica estança i la perfecció del flamenc Campin. Bona lectora, va ser tancada en un castell pel seu pare, el sàtrapa Diòscur i ...  Patrona dels explosius una noia tan refinada?

     Una altra de les imatges del pre-Nadal era l’arribada al despatx de la gran caixa de fusta amb dels calendaris que cada any oferia U. E. E. i que es poden consultar per Internet. Amb tota la família al voltant, el meu pare, armat de martell i escarpra treia molt a poc a poc els claus, a fi de provocar la nostra impaciència; feia grinyolar la fusta, nyec... nyec... Per fi, apareixia un gruix considerable de pintures amb olor d’impremta. Els millors pintors, llogaven. Hi havia un Julio Romero de Torres que em feia por de mirar, d’una dona morena, de nit, que se’t clavava al cor. Molta gent venia a buscar els calendaris, que després emmarcaven

     Avui ja he enviat als íntims el sant del dia en clau irònica, i potser irònica és dir poc. M’he proposat seguir el santoral buscant els noms i temps més allunyats. Em trobo que sovint no tenen història, pobrets meus. I els que en tenen resulten tan inversemblants que es presten a tota mena d’interpretacions. Aconseguir el poemet curt i que faci somriure és prou difícil. La neurona queda exhausta. Però santa Bàrbara era obligat escriure-la, i forma part del pre-Nadal. 
    
    Per ben acabar, dir que el passat dia 1, per estrenar desembre, vaig presentar el nou llibre "Blaumarí", d'Editorial Arola i amb la col·laboració del Port de Tarragona. Són contes de mar, port i platja, per a adults. La presentació es va fer al bonic Teatret del Serrallo, quan la mar era blau marí. Porta il·lustracions d'Amat Pellejà i es ven al mòdic preu de divuit euros.

         OLGA XIRINACS                                                      



                                                             ============






Molt benestar, sentiu-vos petits de tant en tant i que algú us acaroni. =======

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Potser a Santa Bàrbara no li hauria agradat gens ser patrona dels explosius, però des d'allà on sigui, no pot ni queixar-se, ni dimitir de patronatge. Una bona lectora segur que preferiria ser patrona dels escriptors o dels editors o dels llibreters o dels lectors… que hi farem!

M'ha agradat que obris la finestreta del Calendari d'Advent… jo no ho faig, ho deixo pels infants, peró qui SAP si quan ells es facin grans, aleshores ho faré jo, per compensar.

Enhorabona per un altre llibre! M'agraden els contes, ja el buscaré.

Una abraçada, Olga, i gaudeix del pre nadal i també de Nadal.

Júlia ha dit...

Una abraçada, m'has fet pensar en allò tan conegut, al menys abans, que ens feien dir les mares del passat quan hi havia tempesta: Santa Bàrbara va al camp, tota vestida de blanc...

Salvador Macip ha dit...

Felicitats pel nou llibre! M'has fet pensar en la meva àvia, que sempre deia això de Santa Bàrbara quan trona...

sa lluna ha dit...

És una santa molt propera a casa. De fet, tant la meva àvia (per part de pare) com la meva germana s'anomenen així.

Moltes felicitas pel nou llibre!.

Aferradetes i bon pre-Nadal.

espai de contes ha dit...

No ho sabia que Santa Bàrbara era la patrona dels oficis que utilitzen explosius, vet aquí perquè diu la dita: Que només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona.
Com bé dius Olga, en aquest quadre s'aprecia una noia molt refinada i, no li escau gaire el gremi on la van posar.
Veig que ets treballadora de mena... Felicitats pel nou llibre Blaumarí!
I gaudeix del plaer de menjar xocolata, a mi també m'encanta!
Molts petons de part meva.

Anònim ha dit...

Després de les teves explicacions aprecio més aquesta Santa, de qui només conec la dita de "recordar-se de Santa Bàrbara quan trona"
I (gràcies al Capità Haddock del Tintín) que la bodega dels vaixells on és guarden els explosius s anomena Santa Bàrbara.
Bon advent Olga i felicitats pel nou llibre.
(Xavier Pujol)

Helena Bonals ha dit...

Julio Romero de Torres sempre impacta molt, segur que els teus contes també. Un bon regal de Nadal!

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Venia a dir-te o a desijar-te un Bon Nadal, Olga i un molt feliç any nou 2023 i m'he donat conte que has publicat un nou llibre, et done l'enhorabona i, et desige, com a mínim quinze o vint anys més i ab bona salut, fe i felicitat.

Yo llig els Inconscients, no et preocupes, tens a Vicenç sempre al teu costat i pare i mare i familiars difunts espentant-te.
Un any més i que nos puguem seguir comunicant, és l'únic bo de la modernor.

Chiloé ha dit...

Un post precioso. Mis mejores deseos para tu nuevo libro y para ti, Olga Xirinacs. Enhorabuena y recibe mi admiración y mi cariño de siempre.

M. Roser ha dit...

M'ha encantat la petita troballa del conillet, amb el qual vas interctuar, encara que només fos amb la mirada i és que enmig de la natura els sentiments es comparteixen molt facilment!
Tu activa com sempre amb aquestes boniques potals. Que tinguis molta sort amb aquest nou llibre.
Bona nit, Olga.