LES IGNORANTS ENS MENYSTENEN


LES INGNORANTS ENS MENYSTENEN.

20-6-22

    *

La periodista que comenta i pregunta, en un article recent, es dedica en general a temes que entenem com a cultes, exquisits, lluny del vulgar. Per això ha pogut dir de la seva entrevistada, de primera novel·la amb premi i diverses edicions, “que és una novel·la estranyament cosmopolita en la literatura catalana”. És a dir, que la literatura catalana catalans no és cosmopolita. Allò cosmopolita ens resulta estrany.

              L’entrevistada viu a l’estranger i per això diu el que diu: “(..) El problema és tota la resta. A Catalunya només interessen les novel·les de senyores que se’n van a viure a l’Empordà per replantejar-se la vida (...). Per si no fos prou clar com arribem a ser,  a ella, diu, han gosat criticar-li unes quantes referències cultes. Qui, els d’aquí o els d’allà? Suposo que els d’aquí, perquè aquí publica. Si que són rucs, els seus lectors.

              I acaba amb “el complex d’inferioritat de la literatura catalana, que no creu que es pugui escriure res més que novel·les regionals, això sí, ambientades a l’Empordà, perquè si les situes a Mollerussa es veu que no tenen la mateixa gràcia.

                                                                     ***** 

    Dos collages d'Olga: 1 - Lectura - 2-  Pitoperume

                                                                     *****

 

9 comentaris:

Júlia ha dit...

Cada dia llegeixo més disbarats i això de les primeres novel·les molt promocionades és una plaga, n'hi ha una de molt èxit que, en ves de cosmopolita, és de drama rural, i ja l'han comparat amb Víctor Català i... amb Faulkner. Però es veu que es venen, ep.

Sempre he sentit a dir que la ignorància és molt agosarada.

Júlia ha dit...

volia dir 'en lloc de...' El que es percep és molt poca lectura al darrera, per part dels nous valors que encara tindria explicació però també per part dels qui els promocionen, que de vegades ja s'afaiten, literàriament parlant.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Ja saps. Hi han pocs crítics literaris que siguin de categoria. En fi. Nosaltres sempre ens acusarem de provincianisme...som una mica talossos. Una abraçada.

Anònim ha dit...

Brams d'ase no pugen al cel.
(No aconsegueixo que surti el meu nom: soc Xavier Pujol)
Una forta abraçada, Olga.

Carme Rosanas ha dit...

Fa falta molta més lectura i molta més cultura... però els que dominen els mitjans és pensen que són els reis del mambo. I és que potser com diu la Júlia, com que els mitjans fan que venguin, venen!

M'agrada molt la frase d'en Xavier Pujol que a casa la dèiem axí: "Brams d'ase no arriben al cel".

sa lluna ha dit...

O per aquí quan diem:
Fa un vent que no deixa sentir res...🤦‍♀️
Fa falta més cultura, més lectura i molts bons crítics.

Aferradetes, Olga.

M. Roser ha dit...

Abans es deia referint-se als crítics,( en aquest cas literaris)que
són escriptors, pintors..."frustrats".
Bona nit, Olga.

Helena Bonals ha dit...

La badoqueria dels catalans per les obres escrites en castellà és un fet. Encara que no és veritat el que diu aquesta periodista, molts ho deuen creure.

ricci ha dit...

Que vol dir ser cosmopolita? Viure a Berlín, Londres o Nova York i no haver trepitjat mai Manresa o Vic, per exemple? Una cultura, pel sol fet de ser petita, ja no pot ser cosmopolita? Hi ha res més cosmopolita que un fet rural esdevingui universal per la qualitat literària de l'autor, no per una temàtica concreta? Em sembla que hi ha molts autors novells amb una idea malentesa de cosmopolitisme. Qui sap, potser la culpa és de Vueling o de Ryanair.