PLAGA INAUGURAL DEL 2020



PLAGA INAUGURAL DEL 2020

Serà molt interessant, encara que resulti exhaustiu, llegir les experiències que passen i passaran cadascun dels nostres conciutadans amenaçats pel virus inaugural del 2020. Caldrà que primer les escriguin, i valdrà la pena.
            L’avorriment, la desesperació, la impotència, la imposició, la tristesa, la pau, la serenitat, el silenci, la companyonia, l’extenuació,  la destrucció, la mort. S’ha arribat i s’arribarà a molts límits: l’abnegació, l’esperit de servei, l’afany de lucre, la recerca, la generositat, la pròpia resistència.
            Som conscients, aquesta llarga temporada, de l’esperit de servei de la classe mèdica i de sanitaris en diverses funcions i atencions. Sabedors que els recursos fallen i que la població sofreix, pensem com hauria alçat els ànims el gest generós i magnànim d’un cap d’estat que ho fos de veritat, empàtic amb el seu poble, generós i just amb aquells de qui  es lucra.
            Com ens hauria confortat, en comptes de les  paraules seques i buides, sentir de la seva boca apàtica: “Ciutadans, com que ens enfrontem a un dolor i una angoixa mai experimentats fins ara, aquí teniu part de la nostra herència, que busca destinatari després de passar per mans innobles: volem que es dediqui totalment a la Sanitat i al socors dels més necessitats.”
            Però la caricatura del cap d’estat no és clement; és el que és, caricatura en un rictus despectiu, hieràtic. No nia la compassió al cor i a les mans que haurien de vetllar pels seus súbdits més febles, que són els qui les han emplenat amb el seu esforç.
            Em sap greu que sobre el poble es continuï acomplint l’advertiment de Jesús als evangelistes: “A aquell que més té, més encara li serà donat: a aquell que menys té, fins i tot això li serà pres”,  Mateu 13:12. Aquestes són les fórmules per dominar el món. Em temo que, amb disfresses diverses en passar els segles, serà sempre així.

            OLGA XIRINACS
==============================
Text en publicació per a la revista Foc Nou.
Gravat: Melancolia I, d'Albert Durer (1471-1528)

11 comentaris:

xavier pujol ha dit...

La cita que fas de l'evangeli és terrible.
Fa més de 2.000 anys que val la llei del més fort. I quan va ser escrita és que ja feia 10.000 anys que durava.
Seguim...

Joan Josep Tamburini ha dit...

Bé, Jesús aquí no es refería al que té més diners o més poder. Es referia que al que té més amor se li donarà molt més. I al que té poco, fins tot aquest poc amor el perdrà. Desgraciadament els homes ho hem entès malament.
Espero estiguis bé. Cuidat. Una abraçada: Juanjo

Júlia ha dit...

El meu germà diu que potser estem vivint en una mena de malson col·lectiu. Podria escriure moltes coses sobre el tema però potser caldrà esperar que tot passi i comprovem a qui ha aprofitat tot plegat.

Una abraçada, Olga. Quin gran tema literari aquest.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Mal que mal, el darrer que quedi viu que enterri els morts, però la situació actual ens ha de fer obrir els ulls ben oberts.

Olga Xirinacs ha dit...

A Joan Josep Tamburini. No ho tenim mal entès, Joan Josep. No es parla d'amor, en aquells passatges, sinó d'eficiència, de'eficàcia. I aquesta voluntat es fa extensiva a totes les obres humanes. L'ensenyança evangèlica ens fa veure la malícia de les accions avares, codicioses i acaparadores que actuen contra els desposseïts de la Terra. I així s'està acomplint, perquè qui ho deia era un profeta.
Una abraçada.

espai de contes ha dit...

Estem passant per moments difícils, sobretot els que menys tenen. Aquesta situació tan incerta és un veritable mal de cap. Haurem de plorar els morts que deixi la pandèmia del coronavirus i com sempre, els ciutadans de carrer, haurem de fer mans i mànigues per aguantar la propera crisi mundial que s'apropa.
Una forta abraçada Olga!

Teresa Duch ha dit...

Hola, Olga, soc pessimista pel que fa a la capacitat de regeneració de l'espècie humana. Tenim una llarga història de diferència social que sempre torna a sorgir. Ara han aparegut bones qualitats humanes, sobretot de cooperació i de compartició, però ens en recordarem quan tot hagi passat? Una abraçada!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Com sempre, estimada Olga, els teus bons raonaments i la transparència del teu bon cor. Desitjo que estiguis bé, nosaltres estem bé. Cuidem-nos molt.

Helena Bonals ha dit...

Les altres coses no ho sé, però et puc garantitzar que d'avorriment en tenim tots plegats, perquè avui m'he posat a fer la meva visita setmanal als blogs que m'estimo, i la majoria estan en actiu!

Salvador Macip ha dit...

L'avorriment estimula la creativitat i la crisi sempre s'acarnissa amb els més febles. Per desgràcia, continua sent així. Que el maleït virus es mantingui a distància i que el confinament et sigui productiu!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

La maldat es presenta amb moltes cares per tal de dissimular-la, però cal estar atents.
I si no som capaços de veure que ens enganya, viurem molts més anys sota el domini de la mala gent.