MEMÒRIA HISTÒRICA



MEMÒRIA HISTÒRICA
                *
        14 – 2 – 20
               *

Divendres dia 7 de febrer vam presentar a Rubí el llibre “El rec” a la Biblioteca Mestre Martí Tauler. Lídia Juste, locutora de Ràdio Rubí  i Marga Ortiz, bibliotecària, van fer la presentació. Adrià Martín, director; Josep Maria Olivé (Editorial Cossetània) i jo mateixa vam parlar breument.
            Mentre es parlava, anaven desfilant, filmades, algunes fotografies de l’època dels meus avis, que solien festejar pel bosc de Can Xercavins, sempre vigilats per les espelmes familiars.
            El túnel del temps, divendres, era més o menys de setanta anys que no havia estat a Rubí, tret d’alguna visita estrictament familiar. Per tant, no em podia esperar de cap manera l’afectuosa, amabilíssima i nombrosa resposta que vaig rebre d’una sala plena de gent amiga.
            Cadascun m’explicava la seva circumstància: “sóc el fill de la família de davant de casa seva”; “som els que vivíem a la caseta de pagès, al fons del seu hort, i els nostres fills jugaven amb els seus germans”; “sóc la que es banyava a la bassa, m’he vist en el retrat”; “vivíem al seu mateix carrer”; “ sóc amiga de la Lola” (la Lola té moltes amigues); “jo havia estat a casa vostra de Tarragona quan hi anàvem amb l’Esbart Dansaire”. Tothom hi deia la seva, tothom saludava amb la cara contenta. Tothom volia que li signés el llibre. El llibreter Enric, de El Racó del Llibre,  encara somreia més.
            El dia abans de la presentació vaig estar molt nerviosa perquè no tenia idea de com es prendria la gent aquell llibre “seu” després d’un salt tan gran en el temps. Però el llibre encomana vida, explica vida viscuda, conté els records que es graven al cervell de cadascú, que hi són; només cal gratar amb voluntat perquè tothom retrobi i refaci temps determinats que es van viure amb alegries o penes. D’infantesa, de soroll de telers i de campanes, de vinyes i de carros, de tímids canvis tècnics.
            Us demano que participeu de la meva emoció per totes aquestes coses i per retrobar un món que jo portava tan endins però que em pensava que era sola. Gràcies, amics.
====================================================
Aspecte de la sala d’actes de la Biblioteca.
Olga jove bevent aigua a la Plaça de l’Aurora.




15 comentaris:

espai de contes ha dit...

Ostres Olga, em fa molta il·lusió que anés tan bé la presentació del teu llibre. Quina experiència tan bonica, parlar amb gent amb qui es comparteixen alguns records, que guarden l'essència de la vida.

xavier pujol ha dit...

Vàreu trobar un bon dia per fer la presentació Olga: 7 de febrer, Sant Ricard.
Gràcies a tu, fa anys vaig aprendre el refrany: "Sant Ricard, deu-nos aigua que ja és tard".
Segur que a Rubí han estat molt contents de retrobar-te a tu i retrobar-se amb els seus familiars antics, i amb ells mateixos que s'han fet grans.

Salvador Macip ha dit...

Que bonic sentir aquests comentaris i veure la sala tan plena! Moltes felicitats!

Galionar ha dit...

Ens ho poses molt fàcil, estimada Olga, per fer-nos participar de les teves emocions. El mèrit només és teu, per la manera magistral de saber-nos-les transmetre a través de l'escriptura.
Me n'alegro moltíssim que la presentació hagi estat tan bonica, envoltada amb tanta calidesa, i que hagis pogut sentir de primera mà l'estima de la gent.
Enhorabona per aquest llibre i una gran abraçada, poeta!

Helena Bonals ha dit...

Jo ja l'he començat, el primer capítol m'ha agradat molt, perquè si alguna cosa sé és que la meva infantesa és el meu paradís perdut. Tothom hauria de saber-ho com tu.

novesflors ha dit...

Contenta, molt contenta de l'acollida que vas tenir tu i el teu llibre, una acollida ben merescuda.
Abraçades.

Carme Rosanas ha dit...

Ostres! Com m'hagués agradat venir... celebro que tot hagi estat com expliques i participem del tot de les teves emocions. Per compensar que m'ho he perdut llegiré el teu llibre se seguida. Una abraçada, Olga!

Joan Josep Tamburini ha dit...

Els records d'infància no s'obliden mai. Els meus pares em van dur un dia de visita a una casa de Pagés de Rubí. No sé quina i ja no hi ha ningú de la familia que m'ho pugui dir. Jo tenia cinc o sis anys. No més recordo que una nena petita, més o menys de la meva edat, per comtes de dir-me Juan José, hem deia San José i això feia riure a tothom.
A mi em va tocar fer d'espelma de la meva germana (té 12 anys més que jo), pels boscos de La Floresta. Una abraçada.

Júlia ha dit...

Per fi m'ha arribat per internet i ja l'estic llegint, és encisador i una delícia de lectura, una abraçada i endavant!!!

Calpurni ha dit...

Degué ser una presentació molt emotiva.
Salut i poesia!

M. Roser ha dit...

No sabia que havies viscut a Rubí de nena i que en tens tan bons records, que has decidit compartir-los en un llibre...Llàstima que no sabía que hi feies la presentació, doncs com que és a prop de casa, segurament hagués vingut...Celebro que tinguessis una acollida tan afecuosa;
Jo participo de la teva emoció, doncs ja saps que m'encanten els records d'infantesa, espero llegir-lo i segur que m'agradarà.
Moltes felicitats, per l'acollida del llibre.
Bona nit Olga.

M. Roser ha dit...

Ah, i a la foto i veig una Olga que era jove i bonica!!!

cantireta ha dit...

M'alegra molt, padrina!!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Estimada Olga: estic llegint el teu llibre que és una joia. És un llibre lluminós perquè està travessat per l'amor. Bàlsam, en uns dies tan obscurs (i la paraula obscur hi és pel què significa, tal com tu mateixa ho expresses en el teu text). Immensament agraïda per poder-te llegir. Les teves proses són aliment espiritual.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Una presentació emotiva per un llibre que encomana optimisme pel temps viscut.