EN COMPANYIA DE MUSSOLS


EN COMPANYIA DE MUSSOLS
*
3-11-19
*
Massa dies sense llegir-vos ni escriure, estimats blogaires. Un dels estats de vida és aquell que et fa notar la lentitud i tristor de segons quines hores, i la rapidesa que arriben i marxen els mesos. Una bona paradoxa. És la meva, ara. La soledat, la malaltia, els dies de festa buits.
            Sort que els mussols m’ajuden. Van arribant a la meva taula i conversem. Aquests, tots de la mateixa colla, són mussols comuns, i potser algun banyut, si té la banya més alta. Però ens avenim molt.
            Són ocells savis, això ho sap tothom. Surten de nit, que és quan el bosc deixa anar més misteris. M’expliquen històries que a vegades em fan riure. Ja em convé, perquè l’ambient fa plorar. Altres vegades es tiren en picat contra la gent que fa feixos, dient que són feixistes, i tenen raó, perquè de feix ve la paraula. Però és pobra gent que recull branques per al foc i que pren un ensurt en veure aquell desplegament d’ales i urpes. Ara m’aconsellen quin partit cal votar perquè no tallin més arbres i els deixin sense boscos per viure.
            Seran amb mi fins per Nadal. M’acompanyaran a la presentació del meu llibres de poemes “NATURA”, els ha agradat, el títol, perquè parla molt de muntanya. La fem el dia 25 d’aquest mes de les ànimes que és novembre, on els esperits ens envolten demanant llum i record. L’edita un noi molt eixerit que es diu Eduard Boada, de l’editorial Ganzell.
            La gent em sol preguntar: “¿Encara escrius?”. Aquest “encara” m’entristeix una mica. Vol dir moltes coses. ¿Sabeu quants llibres m’han publicat? Aquest “NATURA” fa el 81. Comptats per la periodista Carina Filella, que em porta el registre. I abans de sant Jordi sortirà el 82, “EL REC” (Cossetània), un llibre de narrativa que recorda els meus 25 estius llargs a Rubí. Ja en parlaré. I si “encara” sóc viva, penso presentar-lo també a Rubí, on tinc família i bons amics. “Encara”.
            Rebeu un suau refrec d’ala dels meus mussols.
========================================================================

12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ja ens diràs on són les presentacions. M'agradaria venir per poc que pugui. L'una i l'altra. Soc a prop de Rubí.

Els mussols sempre són savis, i trobo que t'acompanyen molt bé.

Entenc molt bé que aquest "encara" escrius t'entristeixi. Una escriptora com tu no pot deixar d'escriure mai. És imposible. Una abraçada, Olga!

Joan Josep Tamburini ha dit...

Justament quan em preguntava si et passava alguna cosa, he vist la teva publicació. Em passa molts cops. Pensó en algú del que fa temps que no sé res, i al poc temps rebo noticies seves. Veritablement els dies no són per fer volar campanes, però ens en sortirem. Espero els teus llibres en candeletes. Una abraçada.

Júlia ha dit...

Amb moltes ganes de llegir-los, una abraçada!!! Preciosos mussols, ocells savis, lligats a Minerva-Atenea, una dama mítica amb prestigi reconegut.

... i escaig ha dit...

L'enhorabona, per la feina feta, 82 llibres pel cap baix. Perquè cal també tenir en compte les moltes extensions d'aquesta activitat intensa viscuda com tu has fet.

Dia 25: anotat.

xavier pujol ha dit...

Necessitem la saviesa dels mussols. I per descomptat la teva, Olga.

espai de contes ha dit...

Enhorabona pels dos nous llibres, "Natura i el Rec", 82 llibres publicats són molts, pots estar molt orgullosa.
No deixis mai d'escriure si aquesta passió omple la teva vida.
Una abraçada molt forta!

Teresa Duch ha dit...

M'agraden els teus mussols, Olga, perquè et fan companyia i expliquen moltes coses, no només a tu. No et deixis arrossegar pels tòpics; és veritat que l'encara vol dir moltes coses, però probablement qui t'ho diu no hi repara. I de sola, res, dona. Passes per la comunitat bloguera el diumenge a la tarda i veuràs que estàs ben acompanyada. Prenc nota del 25, que tot i que m'ho vas comentar quan ens vam veure, no ho sabia exacte. Ja miraré a Lletres Tarragona on ho fas. I felicitats! Una abraçada!

M. Roser ha dit...

Hola Olga,
Malgrat les teves tristeses i solituds, encara tens ànims per escriure, això vol dir que ets una persona positiva i sensible...A més, t'envoltes de mussols que tenen fama de savis i segur que et donen un cop d'ala! Amb tantes plomes et poden ajudar a escriure!
No facis cas del què diu la gent, ja que potser ells no es veuen en cor de fer segons quines coes i els deus fer una mica d'envegeta!
Felicitats pels dos llibres.
Bona nit, Olga.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Els mussols són bona companyia, ja que ens ajuden a observar i a estudiar; tanmateix, cerc que a més de mussols tens persones ben a prop.

caboet ha dit...

ENHORABONA OLGA!!!!
Amb moltes ganes de veure els teus nous llibres publicats per a poder-los llegir.
Rep una forta abraçada des del Pirineu.

Montse ha dit...

M'he arrossegat amb l'escombra fins al món blogaire. Fa molt temps que no en tinc prou cura i el teu és el primer on he fet cap.
Els mussols m'escauen, com a bona bruixa!
Olga, felicitats per aquests dos nous llibres!
Segurament, qui et diu "encara", no t'acaba de conèixer en tota la teva esplendor, que és molta. O sí, però se n'ha oblidat una mica.
Molts admirem la teva activitat literària, al mateix temps que l'envegem una miqueta!

Una abraçada des d'un altre "racó" del mar!

Helena Bonals ha dit...

Aquests mussols són molt bonics!
No és "encara" sinó "per descomptat". Jo també vull llegir els teus dos nous llibres!