L'ESPIADIMONIS




L'ESPIADIMONIS
*
31-1-19
*

L’art modernista de finals de segle XIX va tenir un símbol: l’espiadimonis, la libèl·lula, l’estiracabells, el cavallet del diable. Alat, acolorit, transparent, vel·leïtós, company de les dones d’aigua, de les papallones i de les orenetes. El van adoptar els orfebres, els pintors i dibuixants, els vidriers, els arquitectes, els músics i els poetes.      
   La libèl·lula voreja els estanys on les nimfes s’emmirallen, i reposa en un jonc per aparellar-se i perquè el sol es reflecteixi al cos amb qualitats metàl·liques. El brunzit és el so que li escau, el senyal de la màquina de guerra que s’acosta. Li agrada alçar la verda caputxa dels elfs, que tenen mal caràcter i els amenacen amb el puny enlaire.
    La societat modernista va mostrar una imaginació potent, de bella natura desfermada. Va ser desplaçada per la fredor incòmoda dels cubs rígids, que no oferien el refugi ni la llibertat de la gràcia ornamental.
***
Olga Xirinacs- Fragment de llibre inèdit.
*
1 - Gravat de P. Golonikoff.
2 - Ornaments.
3 - Fragment de portada del llibre "Fortuny", de Josep Yxart.



12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ara sí que ha funcionat i hem pogut veure l'espiadimonis. Molt boniques les imatges i el text, el brunzit que avisa del perill dels estiracabells i ens fa arronsar el cap.

Estic contenta de tornar a llegir-te. Una abraçada, Olga.

xavier pujol ha dit...

Les trapelleries de l'espiadimonis van estar a punt de que no poguessis publicar aquest post tan interessant. A mi també m'agrada fotografiar-los... quan s'estan quiets.
Una sort que s'hagin solucionat els problemes tècnics Olga.
Esperem la propera.

Galionar ha dit...

Que bé que els teus espiadimonis hagin trobat el camí per venir-nos a veure, Olga! Són ben delicats i simpàtics, aquests animalons. Per cert, espero amb ganes que aquest llibre inèdit que esmentes deixi ben aviat de ser-ne, d'inèdit!
Una abraçada, poeta!

M. Roser ha dit...

Veig que ja s'ha solucionat el problema, com que jo ja te'l vaig comentar( el post invisible), només et dic que aquests espiadimonis de pedretes de colors, són com petites joies...
Bona nit, Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Veig que ja has resolt el problema. El modernisme m'agrada més que el cubisme. Encara que el trobo massa barroc. Però és molt imaginatiu i creatiu. Una abraçada.

miquel ha dit...

I encara afegiria: rodadits. Una abraçada, que ara feia dies que no et llegia

Júlia ha dit...

Copio la llegenda sobre Santa Madrona i els espiadimonis, que abans eren grans com cavalls i es van tornar com ara a causa de les seves malifetes, de la qual hi ha diferents versions:

Diu una llegenda que fa molt de temps quan els espiadimonis eren grossos i ràpids com una àguila el dimoni, enfurismat pel culte a Santa Madrona, va voler fer volar pels aires la muntanya de Montjuïc per esmicolar el seu monestir, fer-la caure sobre Barcelona i deixar la ciutat colgada. Aleshores va convocar tots els dimoniets que tenia escampats pel territori per tal que vinguessin a una hora convinguda a les hortes de Sant Bertran muntants sobre aquests insectes. Un cop concentrats van començar a excavar un túnel per a fer esclatar posteriorment la muntanya, però en aquell precís moment, Santa Madrona va sortir de la seva ermita i els va fer el senyal de la creu.

Els dimonis es van escampar corrents, però van quedar aturats
davant la cova tots els espiadimonis. Santa Madrona, en veure que no fugien davant el senyal de la creu, les va beneir. Les va fer més petites, perquè mai més servissin de cavalls a les forces del diable i els va encarregar dues missions: Havien d’espiar les malifetes dels dimonis i observar les obres que la gent feia en favor de Déu per comunicar-les al Diable i fer-li venir tanta ràbia que s’estirés els pèls de la cua...

marta vila lisara ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
marta vila lisara ha dit...

Les libèl•lules són un insectes molt bonics i beneficiosos pel medi ambient. Es mengen les larves dels mosquits i d’altres insectes. No m’estranya que aquests animals tan peculiars i acolorits, servissin d’inspiració a escriptors i artistes. Una abraçada.

Elfreelang ha dit...

el modernisme sempre m'ha atret talment com l'espiadimonis ....

Helena Bonals Barberà ha dit...

A Pla no li agradava el Modernisme, tant que m'agrada Pla...

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Alguna vegada n'hem trobat, a fora, al jardí de casa... A mi m'agraden molt els espiadimonis, en viu i en peça artística.